29 dies a Indonèsia, 41 dies a Malàisia i Borneo, 3 dies a Brunei, 30 dies a Tailàndia, 15 dies a Vietnam, 30 dies a Filipines, 3 dies a Singapur, 22 dies Austràlia, 23 dies a Nova Zelanda, 21 dies a Cambodja i 22 dies a Laos. 5 projectes de contes populars realitzats a 3 escoles internacionals i 115 posts publicats. Unes sandàlies força gastades després d’estar 235 dies o 33 setmanes lluny de casa i agafar 25 avions, 26 ferris, 102 busos, 111 cotxes, 1 autocaravana i 48 tuk–tuks per visitar aquests 11 països. Un viatge on els nostres ulls han vist paisatges increïbles, el nostre cos s’ha omplert de moments, records i experiències úniques que ja són nostres per sempre i al nostre cor s’hi han afegit noms i cognoms de persones molt especials amb les quals hem compartit molts bons moments: Seto, Mentxu i Ernesto, Justin i Stephanie, Èric, Beren i Tessa, Núria i Zule, Zigor, Ramón i Núria, Eduard, Jeff i Lesley, Richard, Sara i Ray, Aneesh, Laura, Tom i Daphne, Xabi, Jes, Jasmine i Romaric, Luis, JoseLuis, Nils i Aitor, Inés, Noelia i Bea, Andy, Jordi i Marta, Raúl, Isa, María i Victor, Miquel Àngel i Aida, Jon, Mireia, Unai i Ane, Eva i Jordi, Nico i Isabella, Bounthon, Christopher i Nuky i un munt de gent més que hem conegut que tampoc oblidarem. Aquesta és la pols que s’ha adherit a les nostres sandàlies. Un somni fet realitat que ha arribat a la seva fi, però de tots els somnis, per llargs que siguin, un acaba despertant. És hora de tornar a casa. És hora de tornar a gaudir de la família, els amics i els coneguts que tant hem enyorat. És hora de desar les sandàlies. Esperem que ben aviat les puguem tornar a calçar.

Gràcies per seguir-nos, gràcies per enyorar-nos i gràcies per esperar-nos. Ens heu fet sentir molt especials.