KOTA KINABALU

Leave a comment Estàndard

Tornem a Kota Kinabalu, o KK com ho diu la gent d’aquí, per passar els dos últims dies a Borneo. KK és la capital de Sabah, el Borneo malai. És un poble gran o una ciutat petita segons com es miri davant de la costa. Ens ha agradat força tot i que a primera vista no semblava tenir res d’especial, però amb dos dies hem pogut descobrir la zona portuària, on un munt de vaixells de pesca porten centenars de peixos i marisc fresc cada dia. És sorprenent la quantitat de parades de menjar que es munten cada vespre en aquesta zona per aprofitar-ho i, evidentment, és una oportunitat única per degustar “seafood” bo, de qualitat i barat. Prop de la zona també hi ha mercats locals plens de parades rudimentàries que formen passadissos estrets que conviden a passejar-hi relaxadament. Quedem captivats pels colors i les olors de les fruites, les verdures, les herbes, la carn o les desenes d’altres productes que no sabem ni què són. Hem pogut gaudir d’aquestes escenes durant la nit i durant el dia, i el contrast de com es veu una mateixa zona segons l’hora del dia ens ha fascinat. També hem pogut veure una posta de sol espectacular, potser una de les millors que hem vist mai!

L’últim dia l’hem aprofitat per visitar part del Tunku Abdul Rahman Park, un grup de 5 illes molt properes al port de KK: Gaya, Sapi, Manukan, Mamutik i Sulug. Nosaltres ens hem decidit per visitar Sapi i connectar després amb Manukan. Cada dia surten vaixells des de la terminal de ferris de KK i per un mòdic preu pots visitar-les en l’ordre que vulguis, pactant les hores de transport entre illes prèviament. Sapi és una illa petita amb aigües espectacularment cristal·lines. Pots veure-hi un munt de peixos de colors o entretenir-te mirant com es banyen els xinesos tapats de dalt a baix (alguns fins i tot combinen barret de palla amb salvavides) i l’art que tenen a l’hora de nedar. Manukan és molt més gran, amb una zona de platja molt bonica i amb rutes per caminar. Després del segon bany del dia, i d’un dinar senzill de quatre euros, hem fet una passejada d’un quilòmetre i mig per l’interior de la selva fins a un mirador. Un dia complet, amb molt bon temps que s’ha convertit en un comiat perfecte de Borneo.

 

TIP OF BORNEO

Comments 2 Estàndard

Arribats a Sandakan després de veure les tortugues marines fem camí cap a Tip of Borneo, la punta nord de l’illa. El viatge de nou hores el fem en dues parts. Primer fem el trajecte de Sandakan a Kota Kinabalu (KK pels amics). Ha estat un viatge llarg i pesat. Un cop arribats a la capital del Borneo malai ens trobem amb la sorpresa de tenir un problema amb la reserva de l’hotel i intentar solucionar-ho amb una noia xinesa que no parla res d’anglès ho complica tot. Passades dues hores de trucades, malentesos, nervis i algun crit aconseguim una nova reserva en un hotel pròxim al mateix preu. Toca descansar perquè l’endemà ens posem en marxa cap a Kudat.  Tres hores més de trajecte en furgoneta compartida, tot un xou que comença negociant preu i esperant que omplin tots els seients de passatgers per sortir.

Tres hores i mitja més tard ja som a Kudat, sota el Ria Hotel, punt de trobada per arribar a Tip of Borneo. Allí ens retrobem també amb les noies pamploniques, la Zule i la Núria. Finalment ens recullen amb un 4×4 per arribar a l’hotel que ens deixarà a tots sense paraules. Tampat do Aman és un ecolodge regentat per un anglès, en Howard, situat enmig de la selva amb els diferents serveis separats amb passarel·les de fusta. Per una banda la zona de les habitacions, que són cabanes de canya i fulles amb sostre mig obert, llits amb mosquiteres i un ventilador. Per una altra banda, els lavabos que són secs (com les latrines) i la zona de dutxes amb el sostre a l’aire lliure. Quan ens adonem de la distribució i l’entorn que ens rodeja, el primer que ens passa pel cap són tres idees clares: a mitjanit no ens atrevirem a anar fins als lavabos, caldrà posar-se repel·lent i la calor/humitat durant la nit serà difícil de suportar. Però val a dir que al final ens ha captivat el lloc i que hem passat unes nits fantàstiques sense mosquits i sense calor.

IMG_7693

En Howard, just després de deixar-nos a Kudat

I què hem fet per aquí? Disposem de transport gratuït cap a la zona de platges cada dia. El conductor ens deixa al Tip Top Restaurant a peu de platja. Així que, quan el bon temps ens ho permet (la pluja ens acompanya cada dia una estona) ens dediquem a fer un bany, caminem fins al Tip of Borneo per veure la posta de sol, visitem altres platges properes fent dit a la gent local que porta cotxe, ens quedem atrapats per la pluja inesperada sota un porxo, descansem i naveguem per la xarxa al chillout del Restaurant (que s’ha convertit en el nostre campament base), xerrem de política i de la vida amb en Tomàs, un surfista portuguès, riem i compartim experiències, ens enfilem a la part del darrere del 4×4 quan ens porta amunt i avall per sentir-nos com nens petits una altra vegada o mirem l’increïble cel estrellat buscant l’estrella de la creu del sud.

Però tot allò que és bo sempre acaba i avui ens hem acomiadat de la Zule i la Núria definitivament. Els nostres camins es tornen a separar. Hem decidit tornar a Kota Kinabalu per passar els dos últims dies a Borneo, visitar el país de Brunei un parell de dies i, finalment, volar cap a la península malaia de la qual només hem visitat Kuala Lumpur.

 

 

SETMANA 7, VÍDEO 7

Comments 3 Estàndard

Una setmana més que ha estat increïble en experiències. Ho resumim tot en aquest vídeo que no us podeu perdre. La vida salvatge com a protagonista total a Borneo! Born to be wild!

A més hem pogut gaudir d’un dia complet a Turtle Islands. Si mai teniu pensat anar-hi, el primer avís és fer la reserva de la visita a la companyia Crystal Quest directament perquè costa la meitat que qualsevol paquet turístic que puguis trobar a Sandakan. El preu inclou:

  • Dinar, sopar i esmorzar
  • Habitació
  • Els tres programes sobre les tortugues (sense guia). El primer programa et permet veure una posta d’ous quan alguna tortuga arribi (a nosaltres ens va passar al voltant de les 20.30 h, tot just després de sopar). En el segon programa pots veure com traslladen els ous a zones segures per protegir-los de possibles depredadors i finalment, en el tercer programa pots veure com alliberen tortugues que acaben de néixer al mar. Una d’aquelles coses que et fan emocionar de veritat i el nostre moment preferit del dia. Una experiència recomanable al 100%.

A més vam tenir una sort increïble, ja que durant el matí, mentre ens banyàvem a les aigües cristal·lines d’aquesta petita illa (trigues 20 minuts a peu a donar la volta per la costa) vam veure en directe el naixement d’una tortuga salvatge i com corria cap al mar. Fantàstic! Tot i que traslladen els ous de cada posta, en deixen uns quants al niu per conservar l’equilibri de l’ecosistema i sovint, si l’ou ha tingut sort, pots veure com alguna tortugueta té aquesta segona oportunitat. Esperem que l’aprofiti perquè només un 1% – 2% de les tortugues que alliberen cada vespre sobreviuen.

I mireu qui vam trobar fent snorkel!

BORN(EO) TO BE WILD

Comments 3 Estàndard

Han estat tres dies i dues nits a la selva de Borneo, sense cobertura, sense wifi, envoltats del so de la naturalesa salvatge i el del riu Kinabatangan però amb molt bona companyia. Al Borneo Natural Sukau Bilit Resort hem viscut una petita aventura que ha servit per desconnectar i descobrir el cor de l’autèntic Borneo. Llevar-se a quarts de sis del matí per fer un tomb pel riu, fer una petita caminada per la jungla durant el dia i durant la nit i tornar a agafar la barca a mitja tarda fins que es pon el sol ha estat la rutina diària que ens ha permès viure de ben a prop la vida salvatge. Com diu el nostre guia, cada dia sembla igual però al mateix temps diferent “same, samebut different”. Hem vist micos de diferents especies, fins i tot els famosos micos nassuts (Proboscis monkey) de nas gros (autòctons de Borneo), ocells de colors vius, petites cries de cocodril, orangutans enfilats als arbres menjant fulles i movent-se entre les branques, rèptils i un intent d’un cocodril de menjar-se un ocell despistat. Estem molt contents i podem dir que hem tingut sort. I entremig de cada sortida un bon bufet de menjar, molt de te i cafè, xerrades llargues entre companys de viatge, molta pràctica de l’anglès i molts riures amb el nostre guia imitant els sons dels animals (sobretot els dels ocells). A més hem aconseguit sortir indemnes dels macacos una altra vegada, estant sempre alerta perquè els trobes per tot arreu.

Una gran experiència de la qual en sortim amb noves amistats, la Núria i la Zule, dues noies de Pamplona absolutament meravelloses. Un bon feeling que allargarem els pròxims dies viatjant plegats cap a Turtle Island i a Tip of Borneo, Kudat, cap al nord. Tornarem a prop del mar. Ja en teníem ganes.

mlp_1640.jpg

 

DE KUALA LUMPUR A BORNEO

Estàndard

Després de fer un darrer dia de turisme per la ciutat de Kuala Lumpur podem assegurar que moure’s caminant és realment complicat. Fer un pas, per tornar dos passos enrere. Camins que semblen però que no són i una xafogor que no ajuda. Idea! Decidim provar el servei de bicicletes que, després d’una hora de servei, descobrim que ens ha sortit gratuït. Perfecte! Tot i que aviat ens adonem que anar en bicicleta equival a perdre’s igual i suar més encara. Un cop acabes fart de tant caminar i pedalejar per no res, comprens que el millor és pagar un cop més per un Grabcar i punt. En fi, tot i les dificultats, podem veure la zona coneguda com a Little India o Brickfields on dinem un cop més el plat típic indi d’arròs amb salses, verdures i carn que et serveixen en una fulla de plataner i que, si ho vols fer bé, menges amb els dits. Boníssim i barat. També gaudim de la moderna mesquita Masjid Negara, descobrim el temple xinès Sam Kow Tong entremig dels gratacels i ens fem una selfie final al llac del parc Tasik Perdana.

Finalment deixem Kuala Lumpur. Això sí, de la millor manera possible gràcies a l’hospitalitat del Beren i la seva dona, la Tessa. Ens van preparar un menú inoblidable en un dinar-berenar-sopar amb gaspatxo, pernil de bellota i paella de carn i marisc. Un final rodó, oi?

Després d’agafar l’avió ens plantem a Borneo. Un imagina una illa salvatge plena de vegetació i paisatges exuberants. A primer cop de vista no és així i l’aterrada a Sandakan fa que ens mirem de reüll una mica decebuts. Un poble trist i sense encant. Ara, de moment, ja ens ha robat el cor la doble visita als dos principals centres de recuperació d’animals que hi ha a Sandakan: el Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre i el Bornean Sun Bear Conservation Centre. Els dos llocs treballen igual per tal de reintroduir els animals, orfes o desplaçats del seu hàbitat natural a causa de la desforestació i les enormes plantacions de palma d’on n’extreuen oli i que, malauradament, veus per tot arreu.
Poder veure, in situ, els animals en rehabilitació i els salvatges al mateix temps ha estat una passada. En el cas dels orangutans deixen entrar turistes dos cops al dia on des d’una plataforma donen aliments als orangutans i, si tens sort, els pots veure. El tema és que sempre fan el mateix menú per tal que el trobin avorrit i així es busquin la vida a la selva. En el primer torn del matí, a les 10.00 h no hi ha hagut sort i ens hem conformat  a veure jugar uns pocs orangutans a l’edifici “nursery” o guarderia on cuiden els orangutans quan són petits i encara aprenen de la mà dels seus voluntaris a menjar, grimpar i viure en comunitat. Resignats a tornar a la tarda, al torn de les 15.00 h i just quan anàvem a sortir, uns micos petits, ens han barrat el pas i es mostraven agressius (fins i tot un dels macacos ens ha saltat a sobre però el vigilant l’ha fet recular de seguida). Decidim esperar que marxin per evitar problemes majors i aleshores el destí ens ha obsequiat amb una visita inesperada: un orangutan ha fet acte de presència (alguns orangutans adults sovint visiten el centre per voluntat pròpia) i estàvem completament sols! Ha estat una trobada quasi personal i íntima fins que ha decidit entrar dins del recinte i un dels cuidadors l’ha fet fora. La imatge dels seus ulls i de les seves mans no l’oblidarem mai. Un moment màgic únic i irrepetible. Tenim temps i el lloc on està ubicat el centre, enmig de la selva, fa que passejar pels voltants seguint les passarel·les de fusta sigui una experiència també única. El soroll de la selva és un so que ens endurem també en el nostre record.
Més tard visitem el centre dels ossos Sun Bear, autòctons de Borneo i els més petits del món. Es diuen així per la forma característica de color groc que tenen en la zona de pelatge del coll. Aquest cop des d’una passarel·la elevada podem observar els ossos durant més d’una hora i mitja bocabadats de veure com s’enfilen als arbres, els roseguen amb una força increïble per menjar-se els insectes, juguen entre ells, fan forats a terra o dormen.

I tanquem la tarda amb la segona oportunitat de veure orangutans al segon torn del dia. Aquest cop dos orangutans afamats busquen un àpat fàcil. Un d’ells amb el fill petit enfilat a la seva esquena com si fos una mascota del mateix orangutan. Veure’ls arribar per la passarel·la, menjar i jugar entre ells durant uns minuts ha estat senzillament meravellós. Curt però intens.

Ha estat un dia d’aquells que surten rodons i complets. En volem més, així que demà iniciarem un tour pel riu Kinabatangan. Ens tornarem a endinsar dins la selva de Borneo durant tres dies i dues nits. Amb què ens sorprendrà aquest cop?