MELAKA

Leave a comment Estàndard

Deixem la fresca i tornem a la calor. Arribem a Melaka fent dos viatges en bus (el primer de 4 hores i el segon de 2 hores) perquè des de Cameron Highlands no n’hi ha cap que vagi directe. Ara, els busos que fan aquests trajectes són sorprenentment còmodes així que el viatge no es fa pesat.

Un cop instal·lats a l’hotel de Melaka, aquest cop amb piscina, ens prenem les coses amb calma i gaudim de l’habitació i de la piscina. Combinem descans a l’hotel i visites al centre històric de la ciutat. Estem aprofitant per planificar els següents passos del viatge i cerquem molta informació per internet. Un cop més fem servir el servei de Grab per apropar-nos als punts principals de la ciutat i tornar a l’hotel. Ens encanta com n’és de fàcil, ràpid i barat aquest servei. A Melaka visitem un cop més el centre històric que, igual que GeorgeTown i Ipoh, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Tres de tres. És un plaer passejar pels carrers i aturar-se en aquells racons o punts de la ciutat que et desperten un interès ja sigui per la construcció de l’edifici, un mural pintat en una paret, una botiga artesanal amb encant, la imatge d’un conjunt de cases d’una part del carrer, una parada de menjar o un llangardaix enorme, aquí li diuen lizard, que sorgeix d’una cruïlla per submergir-se ràpidament dins l’aigua del riu que travessa la ciutat (a Malàisia n’està ple de llangardaixos enormes i és fàcil trobar-ne per tot arreu). També hem aprofitat per fer un creuer pel riu de dura uns 40 minuts i tenir una altra perspectiva de la ciutat i al mateix temps descansar les cames. Tot i que el bany que fem a la piscina de l’hotel quan tornem també ajuda. Melaka és molt bonica, però massa turística pel nostre gust. Només cal caminar (intentar caminar-hi millor dit) per Jonker Street, el seu carrer més famós ple de botigues, parades de menjar i on munten el Night Market per adonar-se’n. Si hem de triar una de les tres ciutats que hem vist: GeorgeTown, Ipoh i Melaka, molt semblants en proposta turística entre elles, ens quedem amb la primera sense cap mena de dubte.

Els dos últims dies a Malàisia els passarem a Kuala Lumpur una altra vegada. La Tessa i el Beren ens acolliran a casa seva. Haurem de preparar un bon àpat en senyal d’agraïment.

CAMERON HIGHLANDS

Leave a comment Estàndard

Tres hores i mitja d’autobús públic, amb seients la mar de grans i còmodes, ens porten fins a Brinchang, un dels pobles de Cameron Highlands. Ens trobem a més de 1500 metres d’altitud i la fresqueta es nota i és d’agrair després de tantes setmanes de calor enganxifosa. Brinchang és un poblet petit de muntanya i força turístic ja que el tràfic sembla el d’una gran ciutat saturada. La zona on està situat s’anomena Cameron Highlands i el seu principal atractiu són les plantacions de te i de maduixes, tot i que per aquí trobes granges de tot tipus: cactus, flors, herbes aromàtiques, abelles, tomàquets i fins i tot plantacions d’enciams amb regadiu hidrofòbic.

El nostre pla per aquests dies consisteix a visitar algunes d’aquestes plantacions i fer un tour per la selva a la recerca de la flor més gran i pudent del món, la rafflesia, que només té 7 dies de vida des que floreix. En el tour coincidim amb tres francesos i un suís i el nostre transport és un 4×4 on entrem justets, ben justets. Vist des de fora semblem sardines dins una gran llauna amb rodes i a sobre el 4×4 s’enfila per la muntanya a través de camins plens de forats i amb més d’un pam de fang. Sembla que l’aventura promet!

Després d’un trajecte mogut, la rafflesia i el guia ens esperen per fer una caminada per entremig de la selva d’unes dues hores. Un trekking autèntic per camins plens de fang i vegetació densa. Toca relliscar una estona, suar, caminar de pressa i sense descans perquè el guia va per feina i estar alerta de les sangoneres. El premi s’ho val ja que finalment trobem una raflessia bastant grossa, de tres pams de diàmetre, de color vermell amb taques blanques, de textura semblant als bolets i en estat de descomposició. Al seu costat hi ha tres capolls més en estat de creixement.

L’altre visita que en ha impactat és veure de prop els extensos camps on hi ha les plantacions de te. Nosaltres visitem la de Boh Sungai Palas Tea Center, la més gran que hi ha a Cameron Highlands. És una passada el paisatge que veiem. En els diferents turons es poden distingir, entre el verd intens de les plantes de te, les línies per on passen els cultivadors per recollir-ne les fulles. Sembla com si els turons estiguessin encaixats amb centenars de peces de puzle. Preciós!

I cal dir que a Brinchang també hem menjat molt bé. Hem tastat el plat més típic de la zona: la Charcoal Steamboat, una sopa que s’escalfa amb brases mentre hi poses verdures, carn, peix, fideus, ous… al gust! I també hem descobert plats xinesos boníssims i degustat plats diferents durant la visita al mercat nocturn de Brinchang del qual hem tornat fent dit (per primer cop en aquests dos mesos) ja que no hi havia transport per la tornada.

IPOH, LA CIUTAT ENTRE MUNTANYES

Comment 1 Estàndard

Marxem de Penang, deixant George Town amb molta pena, però el viatge ha de continuar. Arribem a Ipoh fent el trajecte en autobús. Passarem dues nits en aquesta ciutat petita rodejada de muntanyes. En certa manera sembla una còpia barata de Georgetown. El seu centre històric també té un recorregut declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, amb carrers i edificis d’estil colonial, alguns edificis governamentals (el més important és l’estació de trens) i mesquites bastant espectaculars i una ració també a petita escala, i més concentrada, d’art al carrer o “Street Art”. Així que ha tocat tornar a carregar les cames i caminar una bona estona fent parades tècniques per fer un bon gelat o un te fred refrescant. Val a dir que aquí tenen el sa costum de beure’n a totes hores i àpats i no ens estranya perquè els fan de tot tipus i són molt bons!

Un cop vist el centre d’Ipoh, l’endemà decidim visitar les coves de Gua Tempurung. Agafem el cotxe fent servir el servei Grab i en mitja hora ens plantem davant del recinte. Per la nostra sorpresa la visita es fa lliurement sense guies. Això ens permet gaudir de la cova al nostre ritme i la veritat és que hem quedat meravellats i sorpresos de les enormes cavitats d’aquesta cova (amb unes alçades o caigudes increïbles) plena de formacions d’estalagmites i estalactites que en proporció a tal magnitud ens ha deixat bocabadats una bona estona. Completem la jornada amb una segona visita a una cova més modesta, la Kek Look Tong, amb escultures de diferents budes al seu interior rodejades de formacions rocoses espectaculars. I encara ens ha sobrat temps per veure una estona els temples de Nam Thean Tong i Ling Sen Tong, ubicats o fins i tot podem dir que incrustats a peu de les muntanyes majestuoses de pedra calcària que hi ha per la zona. Un no pot deixar de pensar en la força de la naturalesa i com és d’inútil l’ésser humà permetent dia a dia que ens carreguem el planeta. En fi…

Demà marxem cap a Cameron Highlands per veure les famoses plantacions de te de Malàisia. Allí la temperatura baixa uns 10 graus i el German quasi plora d’emoció en saber-ho. Per fi una mica de fresqueta. Jo ja he quedat congelat del tot en descobrir que avui ha mort el meu ordinador. Una gran putada que espero puguem solucionar ben aviat. De moment us quedeu sense el vídeo setmanal per incidents tècnics.