Marxem de Penang, deixant George Town amb molta pena, però el viatge ha de continuar. Arribem a Ipoh fent el trajecte en autobús. Passarem dues nits en aquesta ciutat petita rodejada de muntanyes. En certa manera sembla una còpia barata de Georgetown. El seu centre històric també té un recorregut declarat per la UNESCO com a Patrimoni de la Humanitat, amb carrers i edificis d’estil colonial, alguns edificis governamentals (el més important és l’estació de trens) i mesquites bastant espectaculars i una ració també a petita escala, i més concentrada, d’art al carrer o “Street Art”. Així que ha tocat tornar a carregar les cames i caminar una bona estona fent parades tècniques per fer un bon gelat o un te fred refrescant. Val a dir que aquí tenen el sa costum de beure’n a totes hores i àpats i no ens estranya perquè els fan de tot tipus i són molt bons!
Un cop vist el centre d’Ipoh, l’endemà decidim visitar les coves de Gua Tempurung. Agafem el cotxe fent servir el servei Grab i en mitja hora ens plantem davant del recinte. Per la nostra sorpresa la visita es fa lliurement sense guies. Això ens permet gaudir de la cova al nostre ritme i la veritat és que hem quedat meravellats i sorpresos de les enormes cavitats d’aquesta cova (amb unes alçades o caigudes increïbles) plena de formacions d’estalagmites i estalactites que en proporció a tal magnitud ens ha deixat bocabadats una bona estona. Completem la jornada amb una segona visita a una cova més modesta, la Kek Look Tong, amb escultures de diferents budes al seu interior rodejades de formacions rocoses espectaculars. I encara ens ha sobrat temps per veure una estona els temples de Nam Thean Tong i Ling Sen Tong, ubicats o fins i tot podem dir que incrustats a peu de les muntanyes majestuoses de pedra calcària que hi ha per la zona. Un no pot deixar de pensar en la força de la naturalesa i com és d’inútil l’ésser humà permetent dia a dia que ens carreguem el planeta. En fi…
Demà marxem cap a Cameron Highlands per veure les famoses plantacions de te de Malàisia. Allí la temperatura baixa uns 10 graus i el German quasi plora d’emoció en saber-ho. Per fi una mica de fresqueta. Jo ja he quedat congelat del tot en descobrir que avui ha mort el meu ordinador. Una gran putada que espero puguem solucionar ben aviat. De moment us quedeu sense el vídeo setmanal per incidents tècnics.
quina explosió de natura!
M'agradaM'agrada