DE KUALA LUMPUR A BORNEO

Estàndard

Després de fer un darrer dia de turisme per la ciutat de Kuala Lumpur podem assegurar que moure’s caminant és realment complicat. Fer un pas, per tornar dos passos enrere. Camins que semblen però que no són i una xafogor que no ajuda. Idea! Decidim provar el servei de bicicletes que, després d’una hora de servei, descobrim que ens ha sortit gratuït. Perfecte! Tot i que aviat ens adonem que anar en bicicleta equival a perdre’s igual i suar més encara. Un cop acabes fart de tant caminar i pedalejar per no res, comprens que el millor és pagar un cop més per un Grabcar i punt. En fi, tot i les dificultats, podem veure la zona coneguda com a Little India o Brickfields on dinem un cop més el plat típic indi d’arròs amb salses, verdures i carn que et serveixen en una fulla de plataner i que, si ho vols fer bé, menges amb els dits. Boníssim i barat. També gaudim de la moderna mesquita Masjid Negara, descobrim el temple xinès Sam Kow Tong entremig dels gratacels i ens fem una selfie final al llac del parc Tasik Perdana.

Finalment deixem Kuala Lumpur. Això sí, de la millor manera possible gràcies a l’hospitalitat del Beren i la seva dona, la Tessa. Ens van preparar un menú inoblidable en un dinar-berenar-sopar amb gaspatxo, pernil de bellota i paella de carn i marisc. Un final rodó, oi?

Després d’agafar l’avió ens plantem a Borneo. Un imagina una illa salvatge plena de vegetació i paisatges exuberants. A primer cop de vista no és així i l’aterrada a Sandakan fa que ens mirem de reüll una mica decebuts. Un poble trist i sense encant. Ara, de moment, ja ens ha robat el cor la doble visita als dos principals centres de recuperació d’animals que hi ha a Sandakan: el Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre i el Bornean Sun Bear Conservation Centre. Els dos llocs treballen igual per tal de reintroduir els animals, orfes o desplaçats del seu hàbitat natural a causa de la desforestació i les enormes plantacions de palma d’on n’extreuen oli i que, malauradament, veus per tot arreu.
Poder veure, in situ, els animals en rehabilitació i els salvatges al mateix temps ha estat una passada. En el cas dels orangutans deixen entrar turistes dos cops al dia on des d’una plataforma donen aliments als orangutans i, si tens sort, els pots veure. El tema és que sempre fan el mateix menú per tal que el trobin avorrit i així es busquin la vida a la selva. En el primer torn del matí, a les 10.00 h no hi ha hagut sort i ens hem conformat  a veure jugar uns pocs orangutans a l’edifici “nursery” o guarderia on cuiden els orangutans quan són petits i encara aprenen de la mà dels seus voluntaris a menjar, grimpar i viure en comunitat. Resignats a tornar a la tarda, al torn de les 15.00 h i just quan anàvem a sortir, uns micos petits, ens han barrat el pas i es mostraven agressius (fins i tot un dels macacos ens ha saltat a sobre però el vigilant l’ha fet recular de seguida). Decidim esperar que marxin per evitar problemes majors i aleshores el destí ens ha obsequiat amb una visita inesperada: un orangutan ha fet acte de presència (alguns orangutans adults sovint visiten el centre per voluntat pròpia) i estàvem completament sols! Ha estat una trobada quasi personal i íntima fins que ha decidit entrar dins del recinte i un dels cuidadors l’ha fet fora. La imatge dels seus ulls i de les seves mans no l’oblidarem mai. Un moment màgic únic i irrepetible. Tenim temps i el lloc on està ubicat el centre, enmig de la selva, fa que passejar pels voltants seguint les passarel·les de fusta sigui una experiència també única. El soroll de la selva és un so que ens endurem també en el nostre record.
Més tard visitem el centre dels ossos Sun Bear, autòctons de Borneo i els més petits del món. Es diuen així per la forma característica de color groc que tenen en la zona de pelatge del coll. Aquest cop des d’una passarel·la elevada podem observar els ossos durant més d’una hora i mitja bocabadats de veure com s’enfilen als arbres, els roseguen amb una força increïble per menjar-se els insectes, juguen entre ells, fan forats a terra o dormen.

I tanquem la tarda amb la segona oportunitat de veure orangutans al segon torn del dia. Aquest cop dos orangutans afamats busquen un àpat fàcil. Un d’ells amb el fill petit enfilat a la seva esquena com si fos una mascota del mateix orangutan. Veure’ls arribar per la passarel·la, menjar i jugar entre ells durant uns minuts ha estat senzillament meravellós. Curt però intens.

Ha estat un dia d’aquells que surten rodons i complets. En volem més, així que demà iniciarem un tour pel riu Kinabatangan. Ens tornarem a endinsar dins la selva de Borneo durant tres dies i dues nits. Amb què ens sorprendrà aquest cop?

MOUSE DEER AND THE CROCODILE

Comment 1 Estàndard

Publiquem el tercer i últim conte que hem creat amb els alumnes de Year 3 i Year 4 amb el Beren a l’escola The International School @Parkcity. Mouse Deer and the crocodile el protagonitza un jove tràngul que potser es creu massa llest. Un conte popular a Malàisia que amaga un refrany que diu:

“Fins i tot l’esquirol més intel·ligent entre tots els esquirols, al final també caurà a terra”.

L’idioma utilitzat és el malai i els subtítols en anglès. Com sempre trobareu el text en català a la pestanya Contes del món.

MouseDeer

Imatge d’un tràngul (Mouse Deer en anglès i Kancil en malai)

En aquest projecte també hem utilitzat el Gamelan gravat a les classes de música dels alumnes de Year 3 i Year 4.

 

SETMANA 6, VÍDEO 6

Comments 2 Estàndard

Ha passat una altra setmana més i hem pogut fer turisme pel centre de Kuala Lumpur i els seus voltants. 15 dies que ens han servit per començar el projecte dels contes populars d’una manera que mai hauríem imaginat i per seguir coneixent persones que són autèntics tresors. Gràcies Beren i gràcies Tessa. De tot cor.

Ho resumim tot en aquest vídeo.

KLCC – KUALA LUMPUR CITY CENTER

Leave a comment Estàndard

Aquests dies hem pogut compaginar dies de feina (estem treballant en l’últim conte popular) amb visites al centre de Kuala Lumpur. Deixem la feina a l’escola per tornar a ser “classe turista“. Això sí, sempre que la pluja ens deixi.

Kuala Lumpur és una gran ciutat que barreja edificis i gratacels alts i moderns amb cases i barris humils. És una ciutat força neta i ordenada, tot i el tràfic intens a certes hores del dia. I de difícil mobilitat perquè no hi ha gaire espai per als vianants… a peu de carrer. Molts dels passos per a vianants es troben a les alçades en túnels aeris que connecten centres comercials amb places o punts d’interès turístics i sovint és complicat trobar l’accés adequat. A més també s’hi veu una gran projecció de futur perquè per tot arreu es veuen obres de grans infraestructures: futurs hotels, autopistes, habitatges, centres comercials…

Ja som uns experts en l’ús d’apps com Grab o Uber i aquí funcionen realment bé. A tot arreu hi anem utilitzant aquest servei o bé aprofitant al màxim els oferiments del Beren per fer-nos de guia. De Kuala Lumpur destaquem la zona on hi ha plaça Merdeka i els edificis que l’envolten: Sultan Abdul Samad Building, Royal Selangor Club, National Textile Museum…. així com la passejada seguint la vora del riu amb les seves espectaculars fonts d’aigua a pressió on vam poder gaudir de les vistes de la Masjid Jamek, una de les moltes mesquites que hi ha per Kuala Lumpur. Els carrers plens del bullici de la gent, el barri xinès (Chinatown) i els seus temples o els mercats locals de carn, peix i verdures (Wet Market) són una bona oportunitat per gaudir del caos asiàtic. Ens va sorprendre molt el Temple de Sri Mahamariamman (temple hindú) amb una façana acolorida plena d’estàtues i detalls. Amb el Beren vam poder veure un temple xinès, el temple Thean Hou i un cementiri enorme (Hokkien Cemetery), enmig de la ciutat, en una gran zona verda i mig selvàtica protegida i amb vista a l’Skyline de la ciutat privilegiada. Realment impressionant i colpidor al mateix temps. I finalment poder gaudir de la joia de la corona de la ciutat: les Torres Petronas. Molt espectaculars i rodejades d’una gran zona verda. Ara bé, si no plogués tant a les tardes segur que encara ens hauria agradat més.

A vint minuts en cotxe trobem les Batu Caves, conegudes per ser un dels santuaris hindús més populars i una de les icones de Kuala Lumpur. Una impressionant estàtua del Déu Murugan de 47 metres d’alçada, els micos salvatges i 272 esglaons són la benvinguda. Un cop a dalt a l’interior d’una cavitat enorme trobem el temple principal. A pocs metres hi ha la Dark Cave i decidim fer el tour educatiu d’una hora per descobrir les seves grutes i la foscor més absoluta, deixant pas a l’únic so dels milers de ratpenats i el degoteig constant d’aigua. Finalment visitem una tercera cova, Ramayana Cave, on s’amaguen un conjunt d’estàtues hindús que expliquen a manera d’escenes o diorames la història de Raman.

Ja estem a punt de tancar una altra setmana i aprofitarem aquest cap de setmana per tancar els propers passos que volem fer: Borneo. Serà el següent destí abans d’acabar d’explorar la península de Malàisia.

GANESH AND THE MOON

Leave a comment Estàndard

Continuem amb el projecte de contes populars a l’escola The Internacional School @Parkcity. Aquest cop el treball correspon als alumnes dels quatre cursos de Year 6. Un conte col·laboratiu anomenat Ganesh and the moon que explica, segons la mitologia hindú, per què Ganesh o el Déu elefant només té un ullal i per què podem veure diferents fases de la lluna al cel estrellat durant les nits.

L’idioma del conte és el tàmil i els subtítols en anglès. Podeu trobar la llegenda en català (o amb l’idioma que més us agradi utilitzant el traductor de google incorporat) si visiteu la pestanya Contes del món del nostre web.

Per arrodonir encara més el projecte, la banda sonora que acompanya el relat s’anomena Gamelan. L’hem enregistrat amb alumnes de Year 3 i Year 4 durant les classes de música del Beren fent servir el conjunt tradicional d’instruments de música d’Indonèsia i Malàisia format predominantment d’instruments de percussió. Els més típics són els metal·lòfons i un conjunt de tambors, anomenats kendang, que mantenen el ritme.

SI TANGGANG

Leave a comment Estàndard

Després de la gran estrena a l’assemblea d’alumnes de Primària de l’escola The Internacional School @Parkcity publiquem a la pestanya Projecte, tant en el Mapa interactiu com a Contes del món, el primer treball realitzat amb els alumnes de Year 5, Si Tanggang.

Si cliqueu en aquest últim apartat trobareu el text traduït al català just a sota del vídeo. Podeu utilitzar el traductor de la nostra web per posar-lo en l’idioma que més us agradi. En el projecte hi recollim una gran mostra de les il·lustracions i les veus dels mateixos alumnes. El conte es basa en un mite popular de Malàisia (Bukit Treh Muar) on hi ha una roca en forma d’home. En aquest conte l’alumnat fa servir l’anglès (idioma i subtítols) ja que és l’idioma oficial de l’escola.

situs-batu-Malin-Kundang-681x454.jpg

Si Tanggang petrificat