MAR I MUNTANYA

Leave a comment Estàndard

Ha estat una autèntica odissea anar de Vigan al volcà Pinatubo. Agafar el bus a Vigan, com ja és habitual, es fa directament a l’estació, sense poder fer la reserva en línia. Cal arribar una hora abans on et donen un número (nosaltres tenim el 17 i el 18) que determina l’ordre de pujada al bus. Per sort podem pujar i el que eren sis hores de trajecte es transformen en deu hores fins a Capas. Ara toca agafar un tricicle que és com s’anomenen en aquest país els típics tuktuk o motos amb sidecars. El German i les maletes ja ocupen tota la cabina, així que em toca pujar darrere del conductor. Quaranta minuts més tard ja som a lloc, a Santa Juliana, el poblet situat a peu del volcà Pinatubo. L’Alvin que regenta l’hostal Alvin i Angie Bognot Mount Pinatubo Guesthouse junt amb la seva dona ens va donar tota la informació de com arribar-hi per mail i ens organitza per l’endemà a les 6.30 del matí el tour cap al volcà amb altres turistes per abaratir costos. Però primer toca menjar una mica i descansar, ja que ha estat un dia sencer de viatge. Ja us avancem que haurà valgut la pena.
El matí comença amb un bon esmorzar, un trajecte increïble amb jeep de més d’hora i mitja per la falda del volcà travessant rius i terrenys plens de roques fins a arribar al punt base des d’on iniciar el trekking fins al cràter que dura poc més d’hora i mitja. El paisatge és meravellós i un cop al cim, el llac que cobreix el cràter i les formacions rocoses que l’envolten ens deixen bocabadats. Un espectacle per a la vista. A més ens tenen preparat un tàper amb el dinar: arròs, pollastre, ou dur i un brioix de xocolata que degustem asseguts admirant les vistes. Un pícnic inesperat que es converteix en tot un luxe i un final perfecte a la visita del volcà Pinatubo.

I de la muntanya passem al mar. Tornar esdevé una nova odissea. Filipines és el que té. Saps on vols anar, però no com anar-hi i molt menys quan arribar-hi. Aquest cop agafem un tricicle fins a Capas per connectar amb un bus que vagi fins a Pasay, l’estació de busos de Manila que hi ha més propera a l’aeroport. La intenció és agafar un vol cap a Cebú i descobrir les illes del sud. Esperem més d’una hora veient passar busos que van a Cubao, una altra estació de Manila més allunyada dels nostres plans. Quan finalment passa el bus direcció a Pasay aquest va ple i no podem pujar, així que ens arrisquem a agafar un bus direcció Cubao, tot i que ens toca seure a terra perquè no hi ha seients lliures. Un cop a Manila encreuem els dits perquè el trànsit no estigui massa saturat. Per sort és així i finalment ens plantem a l’aeroport. Comprem uns bitllets cap a Cebú i a les 12.45 h de la nit ja estem dins l’avió. Aterrem a les 2.15 de la matinada i anem directes a l’hotel. Cebú serà la nostra ciutat dormitori. L’endemà al matí agafem un altre bus que ens porta a Maya, al nord de Cebú. L’última parada és el punt on agafes el típic vaixell de Filipines, el bangkas. Una altra experiència que ens encanta i ens espanta al mateix temps perquè la mar està força moguda. Però en trenta minuts trepitgem al paradís: Malapascua. Una illa que descobrirem properament perquè hi serem quatre dies. Volem deixar d’anar amunt i avall, de córrer i patir per arribar a temps. Aquí volem contagiar-nos del ritme filipí.
De moment l’illa ens encanta. Petita, sense cotxes i quasi sense motos, d’aigües clares i nítides i sense gaire turisme. Destil·la un encant local pur a primera vista. Prendre el sol, fer snorkel, passejar i perdre’s pels múltiples estrets camins de sorra és el primer que hem fet. De punta a punta trigues mitja hora caminant i entre platja i platja passes pel mig dels poblats on veus de primera mà la vida senzilla que porten aquí: galls i gossos arreu, pescadors desenredant les xarxes, nens i nenes jugant pels camins que t’ensenyen el seu somriure de seguida que et veuen, famílies arraulides dins la caseta de fusta i xapa on viuen tot mirant la televisió, desenes de bangkas davant del mar… En fi, un ritme i una manera de fer molt diferent del nostre. N’haurem de prendre nota per quan tornem.

DE GILI AIR A LOMBOK

Leave a comment Estàndard

El dia abans de marxar de Gili Air vam poder fer el tour d’snorkel, però val a dir que només va valdre la pena per descobrir unes noies meravelloses d’Almeria i poder gaudir d’una mostra de les estàtues submarines de l’escultor Jason deCaires Taylor, almenys aquelles que es poden veure fent servir només l’aire dels pulmons. El vaixell no podia parar en aquest punt pel gran onatge però l’Ali, el balinès amb el qual vam contractar el tour, va parlar amb el conductor i ens va fer el favor d’apropar-nos a la zona on descansen les estàtues per recollir-nos a la següent parada. Quan va arribar el moment ens van cridar pel nom i vam saltar al mar juntament amb l’Ali, que es va oferir a fer-nos de guia, deixant marxar el vaixell amb la resta de companys amb cara d’incredulitat. Després de poder gaudir d’aquesta meravella vam nedar fins a la costa de Gili Meno i l’Ali ens va guiar fins a l’altra banda de l’illa. En 15 minuts ja hi érem i és que Meno és la més petita de les tres illes. Al vespre ens vam acomiadar de Gili Air sopant amb els bascos que vam conèixer a Bromo, la Mentxu i l’Ernesto. Al final tots els turistes fem les mateixes rutes, oi?

img_6753.jpg
El trio d’Almeria. Unes nois fantàstiques amb les quals vam parlar una bona estona.

img_6755.jpgL’Ali. Guia improvitzat que aguanta més de cinc minuts sota l’aigua (ell diu que més de 15′ i ens ho creiem!). Increïble!

Deixar Gili Air ens fa molta pena, però el viatge ha de continuar. Afrontem l’última setmana a Indonèsia i decidim anar a Lombok (el que diuen era Bali fa 40 anys). La primera parada la fem a Senaru, poblet just al peu del volcà Rinjani, per visitar les cascades de Sendang Gile i Tiu Kelep. Un camí d’uns 40 minuts a peu rodejat d’un paisatge selvàtic únic i travessant un riu amaga aquestes meravelloses cascades. Després de plantejar-nos seriosament l’opció de fer un trekking pel volcà, ens desmarquem de la idea per anar a Kuta Lombok, al sud de l’illa. Després de 3 hores en cotxe arribem a Kuta o el que és el mateix, dos carrers amb bars, un parell de supermercats, hotels i unes quantes cabanes locals amb informació turística i lloguer de motos. Ràpidament comprovem que el que es diu de Lombok és ben cert. Tot és més com abans: més buit, menys poblat, més simple, poc turístic i el que és més important, sense el caos de tràfic habitual. Veient el panorama ja tenim pla per aquests dies, llogar una moto i descobrir la costa sud de Lombok al nostre ritme. Ens acompanyeu?

SETMANA 3, VÍDEO 3

Comments 6 Estàndard

Una setmana més acaba i publiquem el resum de totes les experiències viscudes. I amb sorpresa final en descobrir les estàtues submarines de Jason deCaires Taylor (artista i escultor anglès creador de més de quatre-centes escultures subaquàtiques) a l’illa Gili meno.

GILI AIR

Leave a comment Estàndard

Deixar Ubud per traslladar-nos, via fast boat, a la mitjana de les illes Gili, molt properes a Lombok. Gili Air no és una illa paradisíaca com un es pot imaginar, amb muntanyes i vegetació abundant, però tampoc li fa falta. Sense cotxes ni motos i amb poc turisme per no dir gens. Amb una hora de passejada pots donar la volta a tota l’illa seguint la seva costa. Un lloc on trobes tranquil·litat, pau, relaxament i el so constant de les onades. Aquesta és la seva carta de presentació. Però el veritable secret de l’illa s’amaga sota el mar. Unes aigües netes i clares, molt clares. Amb colors blau turquesa i una temperatura ideal tan si t’hi capbusses a les vuit del matí com a les sis de la tarda. Aquests dies la nostra principal activitat ha estat fer-hi snorkel i creieu-nos que és com banyar-se dins un aquari. Una visibilitat clara ens ha permès veure múltiples peixos de colors, coralls, roques, algues i les grans estrelles d’aquesta zona, les tortugues. Cada dia que hem fet snorkel hem pogut veure una tortuga i nedar al seu costat durant molta estona. Una experiència increïble!

Gili Air ens ha encantat. Passejar, prendre el sol o veure’n la seva posta, gaudir d’una refrescant cervesa local (bintang o bintang radler que porta llimona natural), esmorzar pausadament o menjar davant del mar, pensar, escoltar música en viu, llegir, contemplar el cel estrellat, xerrar amb la gent local, quedar-se en “standby“… en definitiva respirar.

IMG_6744

La Nelly, una noia simpatiquíssima a la qual hem llogat cada dia l’equip d’snorkel i practicat mútuament l’anglès. Un tresor enmig de l’illa.

Demà, últim dia, farem un tour per les tres illes, Gili Air, Gili Meno i Gili Trawangan per veure nous punts on fer snorkel. El proper objectiu que ens estem proposant és Lombok i el seu volcà Rinjani.