En un dia tranquil, el cocodril es va alegrar de saltar i saltar quan s’adormia. Mentrestant, un tràgul petit passejava per menjar i veia que els cocodrils dormien al costat del riu. Al llarg del riu, també va veure un arbre de guaiaba i altres deliciosos fruits.

“Mmm… Els cocodrils estan dormint”, va pensar.

El tràgul tenia molta gana i va dir:

“Bé, haig d’anar-hi a menjar”

Quan el tràgul estava a punt de travessar el riu, el Peix savi va sortir a parlar amb ella.

“Tingueu cura petit tràgul, tot i que l’aigua està en calma, se sospita que està plena de cocodrils”, va dir el peix.

“No estic espantat, els cocodrils estan tots adormits”, va dir el tràgul. Però gràcies pel vostre consell.

“Com puc travessar el riu? Ah! Tinc una idea”, va dir el tràgul.

Llavors, el tràgul va despertar el cocodril i li va dir que el rei li va demanar que comptés tots els cocodrils que hi havia a la selva. El motiu era que volia preparar una gran festa.

El cocodril va dir:

“Tots els cocodrils! Sortiu i poseu-vos en fila de punta a punta del riu. El tràgul començarà a comptar-vos a tots!”

El petit tràgul va començar a saltar sobre cada cocodril que hi havia a l’aigua, i mentre ho feia, comptava el nombre de cocodrils. Quan va arribar a l’altre costat del riu, el cocodril li va preguntar:

“Quants cocodrils hi ha?

“Hi ha nou cocodril!, però en realitat, només volia travessar aquest riu, gràcies. Eh, eh, eh, eh, eh, eh”, va riure el tràgul.

“Què!? Així que no hi ha festa? Ens has enganyat!”, va dir el cocodril.

No obstant això, era massa tard pel petit tràgul perquè els micos ja s’havien menjat tota la fruita.

El refrany diu: “Fins i tot l’esquirol més intel·ligent entre totes els esquirols, al final també caurà a terra”.