Un cop va viure un cap en un llogaret de la província d’Albay. Tenia una filla anomenada Magayon que era bella i amable, tant per a rics com per a pobres.

A causa de la bellesa i bondat de Magayon, ella tenia molts pretendents que competien pel seu amor. El pretendent del qual es va enamorar era un jove anomenat Matapang. Com Matapang no era de noble bressol, el pare de Magayon no el va afavorir com a pretendent de la seva filla.

Un altre dels pretendents de Magayon era Maraut. Era autoritari i jactanciós, i com els seus pares eren rics i poderosos, el pare de Magayon el va afavorir entre tots els pretendents.

Magayon no estava feliç per la decisió del seu pare. Va anar a Matapang i l’hi va explicar. Llavors, els dos amants van pensar com podrien resoldre el problema.

Magayon i Matapang van decidir que la millor solució per al problema era que es fuguessin. Van acordar una data determinada per a dur a terme el seu pla. Magayon va dir al seu amant que la nit de la data assenyalada, ell hauria d’esperar-la a prop del riu.

Els amants no sabien que Maraut es va assabentar del seu pla. Sense demora, Maraut va anar amb el pare de Magayon i el va informar del que Magayon i Matapang tenien intenció de fer.

A la nit de la data assenyalada i, segons l’acordat, Matapang va esperar a Magayon prop del riu. Tan aviat com els dos amants es van trobar, els homes del pare de Magayon els van perseguir.

En veure que el grup d’homes se’ls acostava, Magayon i Matapang van córrer el més ràpid que van poder cap al bosc.

Però com era fosc i no podien veure el camí, van ser atrapats pels homes del pare de Magayon. Un guerrer va ferir de mort a Matapang amb una fletxa i l’amant de Magayon va caure i va morir instantàniament.

En veure caure al seu amant, Magayon es va afligir i, amb llàgrimes caient pel seu rostre, va seguir corrent. Després es va enredar en un arbust espinós que era l’hàbitat de serps ferotges i verinoses.

Les serps van mossegar a Magayon i, malgrat els esforços dels remeiers per salvar-la, ella va morir.

El pare de Magayon es va afligir per la mort de la seva filla, i ell i els seus homes la van enterrar just al lloc on ella va morir. Després van tornar al poble.

Aquella mateixa nit, de sobte, va arribar una tempesta violenta i hi va haver pluja, trons i llamps.

Quan va arribar el matí, el pare de Magayon va tornar al lloc on Magayon havia estat enterrada. Per a la seva sorpresa, va veure que al cim de la muntanya on hi havia la tomba de Magayon s’havia convertit en una muntanya amb un con perfecte. La muntanya ara es diu volcà Mayon, en honor a Magayon, la desafortunada amant de Matapang.

Es diu que, fins i tot, en la mort i d’una altra manera, Magayon encara és perseguida pels homes que l’estimen. Quan es diu que Mayon explota, Maraut desafia a Matapang. Però quan Mayon està en calma, Matapang l’està abraçant.