VIENTIANE

Leave a comment Estàndard

Ja som a Vientiane, la capital de Laos, després d’agafar un altre bus petit de 4h des de Vang Vieng. Aquests últims dies a Laos combinarem estones de treball en un nou conte popular sobre l’origen del Mekong a l’escola PIS, Panyathip International School, amb una mica de turisme per conèixer els principals reclams de la ciutat i els seus voltants.

Ens ha sorprès molt com ens han tractat des de l’Escola, ja que fins i tot una furgoneta oficial ens ha vingut a buscar. Només arribar ja ho tenen tot preparat, una gran sala amb el projector i les 12 taules que necessitem per a cada grup dels 61 alumnes de Year 4, una fotògrafa per capturar els millors moments, l’esmorzar, el dinar, postals d’agraïment fetes pels mateixos alumnes i un sobre amb propina extra! No tenim paraules. Només podem donar les gràcies i treballar el millor que poguem durant el cap de setmana per tenir el conte finalitzat de cara a la presentació que farem el dilluns que ve. Ara toca treballar de valent i aprofitar les estones lliures per visitar la capital de Laos i per gaudir de la piscina de l’hotel.

I què hem vist de moment a Vientiane? Tot i la intensa calor ens hem apropat als llocs més destacats com el Buddha Park, un parc molt original ple de múltiples estàtues dedicades a Buda; el Pha That Luang, on hi ha un pati amb una gran stupa daurada impressionant que és el símbol nacional més important del país o el Patuxay Monument, un arc de triomf preciós. També hem pogut veure l’stupa That Dam, els murals pintats del temple budista That Luang Tai o el Revolution Monument.

DE LUANG PRABANG A VANG VIENG

Leave a comment Estàndard

Abans de marxar de LuangPrabang passem un últim dia molt complet i variat gràcies a la llibertat que et dóna una moto. Al matí ens apropem a les Kuang Si Waterfalls on hi ha unes basses d’aigua turquesa, clara i fresca entremig de la naturalesa, unes cascades realment belles. Per arribar-hi, passem pel Tat Kuang Si BearRescue Centre, un centre de recuperació i conservació dels ossos asiàtics negres (SunandMoonbears). Prop de la cascada descobrim un camí que condueix a la part més alta, just on comença a caure l’aigua. Allí coneixem en Bounthonh, un monjo budista que acompanya el seu grup de novicis, i ens convida a banyar-nos amb ells i xerrar una estona. Fins i tot ens convida a visitar-lo al seu temple al vespre. Una molt agradable sorpresa que fa que el dia sigui encara més especial.
Un canvi de temps sobtat ens convida a marxar de la zona i tornar a la ciutat conduint la moto sota una fina cortina de pluja constant.
Afortunadament la pluja acaba just quan arribem a LuangPrabang i tenim temps de visitar altres temples com el Wat Tat Luang, on hi ha uns quants monjos tocant tambors, el WatManorom amb els seus increïbles i magnífics murals pintats o el reconegut complex de temples i estupes, el WatVisounnarath. També ens apropem fins a la desembocadura del riu NamKhane amb el Mekong. I la nit acaba amb la visita al temple WatNongSikhunmueng on ens espera en Bounthonh per fer una llarga i interessant xerrada sobre el budisme, la meditació o la vida dels monjos novells. Moltíssimes gràcies Bounthonh.

L’endemà agafem una furgoneta i en quatre hores ens plantem a Vang Vieng, ciutat rodejada de muntanyes impressionants, el riu Nam Xong i múltiples coves. El millor que podem fer és llogar un altre cop la moto i recórrer els seus voltants combinant coves, muntanyes i banys refrescants. El millor ha estat pujar, i quina manera de pujar, al cim del Pha Ngern on hi ha un mirador amb unes vistes espectaculars de l’entorn i pots apreciar el contrast de l’alçada de les muntanyes adjacents amb la plana on hi ha els camps d’arròs perfectament definits. Però el que més hem fet ha estat endinsar-nos a l’interior de les muntanyes i visitar coves fosques, llargues, de cavitats enormes i completament sols. Algunes són grans com la Tham Phu Kam, on pots refrescar-te a la Blue Lagoon que hi ha al costat. Coves mitjanes com la Hoi Cave i la Water Cave, que com indica el seu nom, es visita estirat dalt d’un pneumàtic tot estirant de les cordes que hi ha ancorades fins a completar el seu recorregut. O coves més petites com l’Elephant Cave o la Loup Cave. En definitiva coves de tots colors i per a tots els gustos.

SETMANA 32, VÍDEO 32

Comment 1 Estàndard

Primer contacte amb el nord de Laos i una nova setmana plena de noves sensacions i experiències que ens han emocionat. A més, estem molt contents i il·lusionats de poder confirmar que el divendres 18 de maig ens esperen a l’Escola Panyathip International School a Vientiane per fer un nou conte popular amb alumnes de Year 4.

LUANG PRABANG

Leave a comment Estàndard

Finalment han estat 12 hores i mitja interminables de bus sense aire condicionat per anar des de Vientaine a Luang Prabang. Un viatge dur, molt llarg i molt cansat. Sort que el paisatge del nord de Laos és espectacular amb una vegetació abundant, muntanyes impressionants, arrossals i poblets que ajuden a fer passar les hores. Portem uns quants dies de carretera i decidim instal·lar-nos a Luang Prabang durant tres dies.

Luang Prabang, rodejada pel riu Mekong i el seu afluent Khan River, és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i una visita imprescindible a Laos. El millor és que les seves dimensions reduïdes permeten accedir fàcilment a tots els seus temples budistes caminant. Això sí, amb una calor que espanta. Aquests dos primers dies hem visitat molts temples com el Wat Aphay, amb unes vistes al Khan River i el seu famós bamboo bridge, el Wat Siphuthabath, el Wat Sensoukharam, el Wat Si Boun Heuang, el Wat Sop. Tots ells oberts al públic de manera gratuïta. I també hem vist temples més reconeguts pels quals cal pagar una entrada com:

El Wat Xieng Thong, un complex de temples situats davant del riu Mekong plens de detalls a les parets exteriors i interiors com pintures, relleus i mosaics.

PHT_0382

El Royal Palace on hi ha un museu i el temple daurat Haw Pha Bang.

PHT_0554

El Wat Mai amb les parets de relleu i el seu buda daurats.

PHT_0582

El Mount Phousi i la seva Phousi Stupa, on gaudim d’unes vistes fantàstiques de la ciutat mentre esperem que el sol es pongui. Un regal pels ulls.

PHT_0695

I és que la ciutat n’està plena, de temples… i de monjos. De fet, cada matí, entre les 5:30 h i les 6:30 h, els monjos surten per recórrer el carrer principal en fila, fent una processó silenciosa i portant en bandolera uns recipients de bronze, on els fidels dipositen les seves ofrenes, bàsicament arròs. Un ritual anomenat Kat Bat.

Evidentment també hem gaudit del bon menjar visitant el seu Night market, on pots atipar-te per menys de dos euros o el Phousi Market, l’enorme mercat local que hi ha a les afores de la ciutat. I com no, hem decidit explorar més a fons la gastronomia laosiana fent un altre curs de cuina al Tamarind Restaurant & Cooking School. Ara ja sabem cuinar plats saborosos típics de Laos com:

  • L’sticky rice, un arròs compacte que serveix per acompanyar qualsevol plat o per “dipejar” a les salses, anomenades Jeow, d’albergínia i tomàquet. Boníssimes i fetes a la brasa.
  • El Mok Pa, un peix marinat i cuit al vapor dins un farcell de fulles de plàtan.
  • El Oua Si Khai, carn marinada, embotida i fregida dins d’una tija de lemon grass.
  • Laap, carn marinada amb herbes que es menja com si fos una amanida. Un plat exquisit.
  • I de postres, Khao Gam, sticky rice de color púrpura amb aigua de coco i fruita.

Bon profit a tothom!

KONG LOR CAVE

Leave a comment Estàndard

Dos dies complets amb més de 16 hores de bus per arribar a Kong Lor, fent parada tècnica a Thakhek, un poble per on passa el riu Mekong que fa de frontera per l’oest amb Tailàndia. I què se’ns ha perdut a Kong Lor? En realitat tenim dues raons de pes per invertir tant de temps. Per una banda ens ve de camí en el nostre viatge cap al nord de Laos i per una altra banda volem visitar la sorprenent cova de pedra calcària Kong Lor Cave formada pel riu Hinboun que la travessa. Una cavitat enorme de més de 7’5 km de llargada per la qual accedeixes navegant amb una petita barca de fusta motoritzada. Tota una aventura que ens ha enamorat només trepitjar el petit poble que amaga aquest tresor. Un carrer amb quatre cases, tres hostals, camps d’arròs i muntanyes majestuoses molt escarpades. Un paisatge molt bonic per fora, envellit per la pluja i la boira, i bonic per dins. Hem trigat unes tres hores a completar el recorregut d’anada i tornada de la cova. La seva magnitud impressiona perquè és molt ample (fins a 90 metres) i alta (fins a 100 metres)… i fosca; i la barca de fusta, llarga i prima, que en qualsevol moment dóna la sensació que pugui omplir-se d’aigua. En alguns trams, l’aigua és tan poc profunda que cal baixar de la barca i empènyer-la per poder continuar uns metres més endavant.

A més hem coincidit amb una parella francesa molt agradable, en Nico i la Isabella, amb la qual hem compartit l’experiència de visitar la cova.

PHT_0221

En Nico i la Isabella compartint un refrescant bany a Kong Lor Cave

I com que sembla que no n’hem tingut prou, avui hem tornat a agafar una combinació de tuk-tuk i autobús per arribar a Vientiane fent 7 hores més trajecte. I demà hi tornem. Un altre bus de 9 hores ens espera per arribar a Luang Prabang. Com diu el refrany: No vols caldo? Doncs dues tasses!

DE CHAMPASAK A 4000 ISLANDS

Leave a comment Estàndard

De Pakse ens dirigim més al sud, cap a les 4000 Illes. Abans, però, fem una aturada a mig trajecte. Una combinació de bus i barca per travessar el riu Mekong ens deixa al petit poble format per un únic carrer, Champasak. El nostre objectiu és visitar el complex de Wat Phou, declarat Patrimoni de la Humanitat. Lloguem dues bicicletes i fem 18 km (anada i tornada) sota un sol de justícia. Wat Phou s’ho mereix. És un complex de temples de l’Imperi Khmer en ruïnes de més de 1500 anys d’antiguitat, amb arbres que creixen entre les pedres, monjos i moltes escales sinuoses amb un munt de cabres salvatges. Tot coronat per un temple i una font d’aigua sagrada que brolla per les escletxes d’una pedra de la muntanya Phu Kao.

L’endemà continua el viatge cap al sud. Tornem a travessar el riu Mekong amb barca, agafem un cotxe, un bus i una nova barca per arribar a la zona anomenada 4000 Islands. Una extensa àrea plena d’illes que s’acumulen en una part del riu Mekong que s’eixampla just abans de creuar cap a Cambodja. Ens allotgem a la petita illa de Don Det on ens esperen uns dies de descans. Passejar per l’illa a peu o amb bici és el principal reclam d’aquest indret. Ens encanta descobrir com viu la gent local i voltar entremig de les rialles dels nens mentre es banyen al riu, els porcs, les gallines i les vaques pasturant al mig del camí. Travessem el pont que uneix Don Det amb l’illa de Don Khon per banyar-nos al que ells anomenen la platja, Tha Sanam. També hem pogut seure entre els laosians a mirar com aposten en el seu esport preferit, la lluita de galls. I quan fa massa calor passem l’estona estirats a les gandules de la piscina del nostre hotel. I així anem fent fins que el sol es pon i surten milers d’insectes que voleien buscant qualsevol font de llum propera. Mai n’havíem vist tants. És el moment de retirar-se a l’habitació. Demà, serà un altre dia.

Per cert, la màxima ha tornat a complir-se: hem coincidit amb una parella encantadora que viatge amb moto pel sud-est asiàtic, l’Eva López i en Jordi Fabra. Ella és de Collbató i ell és d’Olesa, el món s’ha tornat a fer petit de cop i volta.