Finalment han estat 12 hores i mitja interminables de bus sense aire condicionat per anar des de Vientaine a Luang Prabang. Un viatge dur, molt llarg i molt cansat. Sort que el paisatge del nord de Laos és espectacular amb una vegetació abundant, muntanyes impressionants, arrossals i poblets que ajuden a fer passar les hores. Portem uns quants dies de carretera i decidim instal·lar-nos a Luang Prabang durant tres dies.

Luang Prabang, rodejada pel riu Mekong i el seu afluent Khan River, és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i una visita imprescindible a Laos. El millor és que les seves dimensions reduïdes permeten accedir fàcilment a tots els seus temples budistes caminant. Això sí, amb una calor que espanta. Aquests dos primers dies hem visitat molts temples com el Wat Aphay, amb unes vistes al Khan River i el seu famós bamboo bridge, el Wat Siphuthabath, el Wat Sensoukharam, el Wat Si Boun Heuang, el Wat Sop. Tots ells oberts al públic de manera gratuïta. I també hem vist temples més reconeguts pels quals cal pagar una entrada com:

El Wat Xieng Thong, un complex de temples situats davant del riu Mekong plens de detalls a les parets exteriors i interiors com pintures, relleus i mosaics.

El Royal Palace on hi ha un museu i el temple daurat Haw Pha Bang.

El Wat Mai amb les parets de relleu i el seu buda daurats.

El Mount Phousi i la seva Phousi Stupa, on gaudim d’unes vistes fantàstiques de la ciutat mentre esperem que el sol es pongui. Un regal pels ulls.

I és que la ciutat n’està plena, de temples… i de monjos. De fet, cada matí, entre les 5:30 h i les 6:30 h, els monjos surten per recórrer el carrer principal en fila, fent una processó silenciosa i portant en bandolera uns recipients de bronze, on els fidels dipositen les seves ofrenes, bàsicament arròs. Un ritual anomenat Kat Bat.

12 hores dins aquest bus

Chomsy Hill

Vistes al Khan River i el bamboo bridge

Un dels temples que hi ha per la ciutat

Un monjo pregant a un dels temples

Un dels temples de Wat Xieng Thong

Un altre temple a Wat Xieng Thong

Detall dels murals a Wat Xieng Thong

Un petit temple de la ciutat

Relleus daurats a Wat Mai

Sopar per 1’5€ al Night Market

Els fidels esperen la processó de monjos

Vistes del riu Mekong

Laos, país de l’arròs

Parades de carn a Phousi Market

Parades de verdures i fruita a Phousi Market

Evidentment també hem gaudit del bon menjar visitant el seu Night market, on pots atipar-te per menys de dos euros o el Phousi Market, l’enorme mercat local que hi ha a les afores de la ciutat. I com no, hem decidit explorar més a fons la gastronomia laosiana fent un altre curs de cuina al Tamarind Restaurant & Cooking School. Ara ja sabem cuinar plats saborosos típics de Laos com:

• L’sticky rice, un arròs compacte que serveix per acompanyar qualsevol plat o per “dipejar” a les salses, anomenades Jeow, d’albergínia i tomàquet. Boníssimes i fetes a la brasa.
• El Mok Pa, un peix marinat i cuit al vapor dins un farcell de fulles de plàtan.
• El Oua Si Khai, carn marinada, embotida i fregida dins d’una tija de lemon grass.
• Laap, carn marinada amb herbes que es menja com si fos una amanida. Un plat exquisit.
• I de postres, Khao Gam, sticky rice de color púrpura amb aigua de coco i fruita.

Bon profit a tothom!