Resum setmanal que inclou canvi de país: d’Austràlia a Cambodja. Tornem a un país asiàtic que ja vam visitar fa vuit anys i aquest cop en plena celebració del nou any. “Happy New Year” a tothom per segona vegada!
Category Archives: Austràlia
ÀSIA, EL RETORN
Leave a comment EstàndardAbans de deixar definitivament Austràlia tenim temps de visitar les cascades MacKenzie Falls, conduint pel bonic Grampians National Park. Han estat 15 dies fascinants on hem recorregut 2992,1 quilòmetres o quasi 55 hores al volant. Ens enduem grans records d’aquest país on el millor ha estat compartir el temps amb excel·lents persones com el Miquel Àngel i l’Aida o el Jeff i la Lesley.
I d’Austràlia tornem cap a Àsia. Volem cap a Cambodja. Serà el segon cop que visitem aquest país. Aquesta vegada hi estarem tres setmanes. Aterrem a Phnom Penh força cansats després d’agafar dos avions i moltes hores de trànsit. De seguida ens adonem del gran canvi. Torna la calor asfixiant d’uns 33 graus, el so constant de les botzines dels cotxes, motos i els tuk-tuks. Tornen els temples, els mercats i els carrers plens de gent. Torna la bogeria del cablejat de la llum. Torna el menjar picant, l’arròs i els fideus. Torna el regateig i l’estat d’alerta pels que intenten prendre’t el pèl. I el millor de tot és que tornen els preus assequibles i barats. En definitiva torna el caos típic dels països asiàtics que tant ens agrada.
Tenim un hotel cèntric amb piscina on descansem i organitzem el viatge dels pròxims dies abans de sortir a visitar la capital de Cambodja. De Phom Penh intentem veure algunes coses que no vam veure durant la nostra primera estada ara ja fa 8 anys. El nostre pla és sortir al matí una estona, descansar a l’hotel al migdia i tornar a sortir a la tarda per combatre millor la calor. Durant el matí visitem el Central Market on trobes des de roba i calçat, bisuteria o menjar fins a perruqueries. Passejar-hi és tota una experiència, però la calor ens mata. També ens apropem fins al preciós temple budista Wat Phnom situat en un petit turó entremig dels edificis. A la tarda passegem pel Riverside Walkway, el carrer que voreja el riu Tonle Sap fins a arribar al Night Market on podem sopar per 5 € tots dos. Tot un descans per la nostra economia. Ja tocava!
SETMANA 27, VÍDEO 27
Comment 1 EstàndardL’aventura australiana s’acaba. Hem passat un últim dia genial amb en Jeff i la Lesley caminant relaxadament per la fina sorra de les platges, fent un bany bastant refrescant o petant la xerrada tot menjant un sandvitx. Abans d’acomiadar-nos definitivament els hem preparat un últim sopar típic de la nostra terra: truita de patates, pa amb tomàquet, escalivada i crema catalana. És la nostra manera de donar les gràcies a aquesta magnífica parella que ens ha cuidat com si fóssim els seus fills. Fins i tot han tingut un darrer detall que ens ha robat el cor, perquè ens han preparat un pícnic pel camí de tornada. Moltíssimes gràcies de tot cor Jeff i Lesley!
I ja està! Ja ha passat una nova setmana i res ens agrada més que recordar els millors moments amb el nostre vídeo setmanal.
Recull de fotografies del nostre últim dia a Adelaida:
I FINALMENT, ADELAIDA
Comment 1 EstàndardJa fa dies que hem acabat de recórrer la Great Ocean Road, però nosaltres hem decidit personalitzar la nostra ruta i allargar-la fins a la ciutat d’Adelaida. A poc a poc deixem la costa i el paisatge es va transformant. Passem per llacs, rius, llacunes, boscos, vinyes i camps de pastura plens d’ovelles, vaques i alpaques. Moltes hores de carretera i moltes rectes interminables, travessant paisatges que cada cop són més àrids. Durant el trajecte podem veure força animals atropellats als vorals de la carretera (portem comptats més d’una cinquantena). I és que és fàcil veure cangurs, wallabyes o eriçons gegants situats al costat de la carretera o travessant-la. Una autèntica pena.
Triguem tres dies per anar de Warrnambool a Adelaida, i el que més ens ha agradat és:
- La Tower Hill Wildlife Reserve, una zona que antigament va ser un volcà i que ara s’ha reconvertit en un espai familiar on pots fer un pícnic fent servir les seves barbacoes públiques, caminar per les seves rutes on pots distingir la forma dels cràters, veure coales enfilats dalts dels eucaliptus o compartir el teu temps amb els emús. Una mena d’ocells gegants amb un coll llarguíssim i unes potes que semblen de dinosaure.
- Passejar fins al far de Griffiths Island Reserve, a Port Fairy. A més durant la caminada ens topem amb un wallaby que sembla posar per nosaltres durant una estona, sense espantar-se, just davant nostre.
- El Parc estatal de Cape Nelson, amb el seu fotogènic far i els seus increïbles penya-segats amb un oceà molt mogut i unes onades que trenquen contra la roca amb una força desmesurada. Un lloc preciós que impacta de veure. Dins del parc també visitem The Petrified Forest, una mena de zona plena de roques cilíndriques que semblen troncs d’arbres petrificats i The Blowholes, unes roques erosionades per la força del vent i del mar. I és que les onades d’aquest lloc són potser les més altes i fortes que hem vist mai.
- Granite Island, on hi ha un Tramvia tibat per cavalls que funciona des del 1878. Durant la nit podem veure pingüins blaus i alguns possums (una mena de gat amb una cua gegant).
- Sellicks Beach i Aldinga Beach. Unes platges enormes on pots accedir-hi amb el cotxe, conduir per dins de la sorra, aparcar on vulguis i gaudir d’un bon bany.
I finalment, Adelaida. Aquí ens trobem, una vegada més, amb en Jeff i la Lesley; una parella encantadora que vam conèixer a Vietnam i que ens han convidat uns dies a casa seva. En Jeff i la Lesley ens obren la porta de casa seva i no podem estar més que agraïts i feliços de trobar-nos persones que són un autèntic tresor. Una bona conversa per posar-nos al dia i un àpat boníssim i molt complet són una gran rebuda que no pot ser més espectacular. Les sorpreses no acaben aquí perquè tenen planificat un munt de visites a fer. L’endemà comencem la ruta per Adelaida i els seus voltants. Ens porten fins a Port Noarlunga, a veure la platja i el seu preciós moll de fusta. També ens porten a Mc Laren Vale Wine Region, una zona plena de vinyes on pots entrar en alguns cellers per descobrir la seva història com el de Hardy’s Tintara o degustar cerveses locals a Goodiesoj Brewery o vins a Battle of Bosworth Wines. En aquest últim celler ens preparen un pícnic espectacular davant de les vinyes, així que comprem un bon vi amb bombolles refrescants per celebrar-ho com Déu mana. El dia acaba veient la posta de sol a Glenelg Beach, la platja principal d’Adelaida. Un dia genial. És molt emocionant comprovar com hi ha persones que t’ofereixen tant a canvi de res.
Nosaltres, com a mostra d’agraïment, els hem preparat un sopar i és que compartir aquests moments és un dels records més valuosos que ens endurem del nostre viatge. Moltes gràcies Jeff. Moltes gràcies Lesley.
ELS DOTZE APÒSTOLS
Leave a comment EstàndardJa portem un tram més de la Great Ocean Road. De Lorne a Warrnambool. El paisatge és espectacular. La carretera voreja la costa amb un oceà de color blau llampant amb onades molt grans i fortes. A l’altre cantó hi predominen zones boscoses, sovint amb molts arbres d’eucaliptus o bé turons i prats. En certa manera ens recorda al paisatge que hem vist a Nova Zelanda. Anem parant molt sovint per gaudir de les vistes o gaudir de la vida salvatge com els cangurs, els wallabyes o els coales. Resulta fàcil de veure’ls entre la vegetació i fins i tot, alguna vegada, ens han passat davant del cotxe travessant la carretera. Una excusa més per anar a poc a poc per la carretera. Cap problema! Dels dos últims dies de trajecte hem vist:
Dilluns 2 d’abril
- El Great Otway National Park, on hem vist el nostre primer wallaby (com un cangur, però més petit) tot travessant milers d’eucaliptus. També hem aprofitat per veure les cascades Erskine Falls.
- Teddy’s lookout on hi ha unes vistes a la carretera de la Great Ocean Road des de força alçada.
- Kennett River, un poble on hi ha una part del parc natural d’Otway on és fàcil trobar coales. Nosaltres hem tingut molta sort i n’hem vist més de set enfilats dalt dels arbres. També n’hem vist un al voral de la carretera, al sotabosc. Ha estat un moment memorable i únic.
- El far més antic d’Austràlia que hi ha al Cape Otway.
Dimarts 3 d’abril
- Port Campbell National Park, un parc que comprèn la costa més escarpada i abrupta que hem vist mai. De fet en algun tram rep el nom de Shipwreck Coast o costa dels nàufrags, on més de 700 vaixells han naufragat al llarg de la història.
- Bay of Islands i Bay of Martirs. Dos punts del parc on pots veure unes vistes d’uns penya-segats perfectament tallats en vertical i un munt de roques erosionades per la força del vent i del mar.
- Les roques erosionades amb forats anomenades The Grotto, el London Bridge i The Arch.
- El Loch And Gorge, on els penya-segats comencen a agafar una alçada considerable. Passejar per aquesta zona i veure com la força del mar va esculpint la roca és una passada.
- The Twelve Apostles o 12 Apòstols, la joia de la corona de la Great Ocean Road. Unes roques en forma de pilars davant dels penya-segats més alts i verticals que mai hem vist formen un paratge màgic on perdre’s en el pensament. Baixant els 86 esglaons o Gibson’s Steps incrustats en un dels penya-segats fins a peu de platja t’adones de la magnitud i la força que té la naturalesa.
La veritat és que els primers quilòmetres de la Great Ocean Road i els seus parcs naturals són una passada. Esperem que la resta sigui encara millor!
Fotos del dilluns 2 d’abril
Fotos del dimarts 3 d’abril