BRITISH SCHOOL MANILA

Leave a comment Estàndard

Ha estat arribar a Manila i trobar una ciutat diferent. Aquest cop ens allotgem a Bonifacio Global City, un dels districtes de Metro Manila i zona on hi ha grans edificis i centres comercials. Hem trobat un apartament a molt bon preu per airbnb molt a prop de la British School Manila, on ens esperen l’Andy King i els alumnes de Year 5 per fer un nou projecte de contes populars.
L’apartament és petit però està molt ben equipat. Aprofitem per rentar la roba, les bosses, gaudir d’un bon wifi i per fi podem tornar a cuinar. Ens encanta.
Només deixem la nostra nova llar per anar a l’escola i treballar una estona. Ens hi posem molt aviat. A les 7.15 ens reunim i per fi posem cara amb el nostre contacte: el mestre de Year 5 Andy King. És hora de posar en pràctica el que hem estat organitzant per mail i per whatsapp durant força dies. British School Manila entra pels ulls, les aules de Primària són grans i plenes de llums. No hi ha els típics pupitres individuals ni taula pel mestre. Les cadires són de plàstic i es troben apilades al costat d’un grup de taules i pufs. Suposem que segons la classe (o el projecte) fan i desfan segons les seves necessitats. Totes les aules estan connectades a un espai central on es troba la biblioteca i on fan exposicions temporals dels projectes que realitzen els alumnes.
De seguida ens trobem davant de les tres classes de Year 5. Un total de 75 alumnes que ens miren amb cara de curiositat i amb emoció. Han estat treballant els mites i les llegendes i tancaran el tema col·laborant amb nosaltres tot recreant els dibuixos i les veus de la llegenda del volcà Mayon, que ens explica quin és l’origen del volcà i que simbolitza quan aquest es troba en calma o bé quan entra en erupció, com és el cas. Després de presentar-nos, l’Andy els demana que facin, sense poder parlar entre ells, grups de 4-5 alumnes. Necessitem 15 grups. De seguida es posen a treballar amb els seus iPads, organitzant-se per repartir-se els elements a dibuixar o decidir qui gravarà la seva veu i en quin idioma. Al final n’hem enregistrat set: anglès, espanyol, xinès, coreà, suec, hindi i tagal. És el que té treballar a una escola internacional. Han estat tres hores intenses de feina per aconseguir tot el material necessari. A més, mentre anem observant els alumnes com treballen ens adonem de la traça exagerada que tenen per utilitzar els iPads i anem aprenent coses noves perquè converteixen un llapis amb la punta embolicada amb una mica de paper de plata en un Apple Pencil, una eina tàctil força més barata per als iPads i aconseguir un extra de precisió en el dibuix. Què més volem?

PHT_7036

Nosaltres, l’Andy i la resta de mestres

Amb tot això ja podem tornar a casa i treballar intensament per acabar el conte animat. Un dia i mig de feina a casa han servit per poder presentar el conte a tots els alumnes. La seva alegria i els aplaudiments espontanis han estat una molt bona recompensa. Podem marxar satisfets.
Aquí teniu el resultat final. Recordeu que podeu trobar el text en català, la fitxa tècnica i el vídeo a l’apartat “Projecte”. Clica-hi i no et quedis sense entendre aquesta bonica història d’amor.

Fotografies de l’escola i del procés de creació

Amb aquest bon gust deixem Filipines. Avui al vespre agafem un avió cap a Singapur, el nostre setè destí. Que el ritme no pari!

 

“ISLAND HOPPING” A EL NIDO

Leave a comment Estàndard

Marxem de Port Barton direcció a El Nido amb una furgoneta compartida. Després de tres hores de rally, perdó de viatge, arribem a una mena de Port Barton vitaminat. El Nido és també un poble de costa però molt turístic, ple de parades de menjar, botigues, restaurants, tricicles i molta gent que va amunt i avall. El poble està envoltat d’unes formacions rocoses molt altes i té una platja principal bastant gran des de la qual es veuen un munt d’illes. Aquest és el reclam de la zona. Aquí tothom fa el que es coneix com a “Island Hopping“, és a dir, agafar un bangkas i anar saltant d’illa en illa. De fet per tot arreu pots trobar diferents tours per descobrir diferents grups d’illes. Recomanats per la informació que trobem a diferents blogs a Internet i per amistats que ja havien visitat Filipines anteriorment triem el tour C i, a més, ho fem acompanyats de tres noies d’Albacete que són guapíssimes i molt simpàtiques: Bea, Inés i Noe. Poder compartir amb elles aquesta experiència ha fet que encara sigui més divertida i amena.
Durant el tour C, a part de gaudir d’un paisatge impressionant, fem cinc parades:

  1. Helicopter Island, una illa que rep aquest nom a causa de la seva forma. Aquí gaudim d’un primer bany en aigües cristal·lines i de tons blaus d’aquells que enamoren a primera vista. Disposa d’una zona per fer snorkel amb formacions de corall i molts peixos que és una passada.
  2. Talisay Beach, una platja petita que es troba a peu d’una formació rocosa impressionant. Aquí és on ens preparen un dinar (inclòs en el preu del tour) abundant i molt bo. També hi ha una zona on es pot fer snorkel on pots nedar entre la roca que toca la costa i un precipici que s’endinsa en la foscor de les profunditats marines. Acollona i emociona alhora.
  3. Hidden Beach. Per accedir a aquesta platja secreta has de passar per un forat que hi ha en una roca tot submergint-te dins l’aigua i descobrir un petit paradís amagat on sembla que no hi hagi res a primera vista. Impressionant.
  4. Secret Beach, la platja que va inspirar la pel·lícula “La Playa” però que finalment es va rodar a Tailàndia perquè el govern filipí no va donar el permís per fer-ho aquí. La veritat és que el lloc és una passada.
  5. Matinloc Shrine, en aquest punt decidim no baixar del bangkas perquè ens fan pagar un extra. Una desagradable sorpresa que no ens havien dit a l’hora de triar el tour C. L’únic punt negatiu del dia.

Estar a El Nido és això: descobrir illes, descansar, prendre el sol, fer unes cerveses amb bona companyia durant les “happy hours” i passejar pels carrers o per la platja fins que et cansis. Aquests dies també hem aprofitat per visitar la platja de Corong, la més propera a El Nido. Un dia radiant i unes vistes molt maques fan que pas a pas, tot seguint la costa i sense adonar-nos, arribem a la platja de Cabanas que es troba a 4 kilòmetres de El Nido. La recompensa per l’esforç val la pena: una platja molt gran d’aigua neta i fresca, rodejada de palmeres i amb una sorra blanca i fina. Aquí hi passem tota la tarda. Abans que el sol es pongui tornem a El Nido, aquest cop negociant un bon preu amb un tricicle. És hora de dutxar-se, sopar alguna cosa i anar a dormir. Demà toca fer més de sis hores de viatge en furgoneta per tornar a Puerto Princesa. Un últim dia a Palawan abans de tornar al caos de Manila.

OSLOB I PORT BARTON

Comments 3 Estàndard

Deixem Apo Island per tornar a Cebú on ens espera l’avió cap a Palawan. Abans però fem una parada obligada a Oslob, un poblet de costa al sud de Cebú, on fem una “turistada” d’aquelles que molen. Ens llevem a les 6:00 h del matí per anar a veure taurons balena i nedar amb ells una estona. Una experiència que ens costarà oblidar. El fet de poder estar al costat dels peixos més grans del món, tan a prop que quasi els pots tocar (està prohibit fer-ho sota pena de multa) és una sensació indescriptible i la mitja horeta que dura tot plegat se’ns fa molt curta. Massa poc temps per tant peix!

Un cop acabada aquesta aventura agafem l’avió cap a Puerto Princesa, Palawan. Ja aterrats contractem, juntament amb altres turistes, una furgoneta que ens porta directament a Port Barton, el nostre pròxim destí. Port Barton és un poble de costa molt petit i autèntic. Té dos carrers principals de terra, amb unes quantes cases, bars i botigues repartides i una platja principal força gran i bonica. Aquí s’hi respira un ambient de pau i de tranquil·litat. Hi ha talls de llums a certes hores i sovint no tenim ni cobertura. De seguida coneixem gent d’arreu d’Espanya, Argentina i de Catalunya amb els quals compartim experiències del viatge i alguna caminada a la platja més propera, la White Beach, una platja quasi verge plena de palmeres que és una meravella. Aquests dies però el temps no ens acompanya massa, de fet a Filipines hi ha alerta de Tifó i per aquí rebem la ressaca. Pluja fina constant i un cel ennuvolat permanentment. Toca aixoplugar-se davant del mar, asseguts en un bar, resar perquè no es talli la connexió i treballar en el blog o deixar passar el temps mirant la pluja i escoltant el vaivé de les onades. Esperem que a El Nido tinguem una mica més de sort i el temps ens acompanyi.

APO ISLAND, L’ILLA TORTUGA

Leave a comment Estàndard

Llevar-se a les 7:30h i esmorzar. Agafar tricicle a les 8:00h i fer un trajecte de 40 minuts fins al port de Siquijor. Esperar al ferri de les 10:30h que en una hora i vint minuts ens deixa a Dumaguete. Tornar a negociar preu per un altre tricicle per arribar a la Ceres Bus Terminal en 15 minuts. Una hora més en bus (mirant Asian Got Talent) fins a Malatapaya. Caminar 10 minuts més fins a la platja i esperar a uns altres turistes per poder compartir un bangkas. Així que tenim temps per dinar a una parada típica de menjar filipí (una parada de carrer plena d’olles amb diferents menjars on pots triar el que vulguis). Trobar finalment uns menorquins i poder completar el nostre llarg viatge fins a Apo Island. 30 minuts en bangkas i ja estar a una nova illa que ens proporcionarà grans sorpreses. Hi estarem 3 dies.

Ens allotgem a Liberty Lodge and Dive Resort a pensió completa, així que només ens hem de preocupar de passar-ho el millor possible. Apo Island és una illa petita, sense gaire turisme, amb una petita platja principal, un far, un poblet al centre de l’illa i amb restriccions d’electricitat. A primera vista no sembla gran cosa, però amaga un gran tresor sota el mar que no triguem a descobrir. Una gran extensió de corall increïblement vistós, amb múltiples formes i colors, ple de peixos de tot tipus i moltes no, moltíssimes tortugues, més de les que ens esperàvem veure inicialment, algunes enormes. En un sol dia fent snorkel n’hem vist més de 20 i la sensació de poder nedar al seu costat, intercanviar mirades, veure com mengen o com es mouen i admirar tot el paisatge que les rodegen és brutal. Hem quedat tan impressionats que hem decidit fer un parell d’immersions que organitzen des del mateix hotel a un preu immillorable. Ha sigut una autèntica passada. Hem pogut gaudir d’una bestialitat del fons marí acompanyats només pel so del regulador quan aspires o expires l’oxigen. Descobrir aquest tresor que reposa sota unes aigües cristal·lines i nítides, que permeten una visibilitat del fons marí extraordinària, ha estat una sensació indescriptible.

També recordarem les postes de sol, molt boniques i acompanyades pels crits dels nens i nenes de l’illa que juguen a la platja des que surten de l’escola fins que la llum marxa. El fet que a les 22:00h ja no hi hagi llum en tota l’illa fa que el cel adquireixi un protagonisme absolut, així que estirar-nos a la sorra i mirar el cel estrellat ha estat una altra sorpresa. No hem deixat passar cap nit sense la nostra ració d’estels acompanyada de bona música d’alguns locals que toquen la guitarra i canten.

A més també hem conegut gent collonuda amb els quals hem voltat per tota l’illa, passejant pels seus camins que porten fins a cales apartades, miradors o el seu punt més alt on hi ha el far. Podem dir que hem gaudit d’Apo Island per mar, terra i aire.

D’ILLA EN ILLA

Leave a comment Estàndard

Luzón, Cebú, Malapascua, Kalanggaman i ara Bohol i Siquijor. De moment ja portem 6 illes de les més de 7000 que té Filipines i esperem que en puguem fer moltes més, tot i que el transport fa que el procés de canviar d’illa en illa sigui lent i pesat.

Tot un dia hem trigat a arribar a Bohol desfent el camí des de Malapascua fins al port de Cebú i agafant l’últim ferri a contrarellotge. A Bohol ens instal·lem al poble de Loboc, a l’hotel Stefanie Grace Paradise Inn, just davant del riu. Un lloc apartat del bullici turístic i molt acollidor que ens ha encantat. I per aprofitar al màxim el temps hem llogat una moto per recórrer la carretera que ens dura fins al cor de l’illa, a les Chocolate Hills, on es troben un munt de muntanyes arrodonides de color verd marronós que sobresurten d’entre la vegetació. Un paratge realment únic i molt bonic. Durant el camí també ens hem aturat al Bohol Tarsier Conservation Area per veure els primats més petits del món. Són increïblement bufons i tenen els ulls enormes en comparació a la resta del cos. La veritat és que hem gaudit molt del viatge amb moto parant cada dos per tres a fer fotos dels seus paisatges, descobrir unes cascades ocultes o travessar boscos amb frondosos arbres. Fins i tot ens hem quedat sense benzina a la moto a mig camí. Sort de la bondat dels filipins que de seguida t’ofereixen ajuda a canvi de res i així hem pogut aconseguir el litre de benzina que ens faltava per tornar a casa.

I de Bohol saltem a Siquijor agafant un altre ferri dels ràpids que connecta les dues illes. La rebuda ha estat intensa perquè l’hotel reservat no era ni de broma com es mostrava a les imatges (potser és el primer cop que ens ha passat) així que hem decidit cancel·lar la reserva i trobar-ne un altre de més decent. I al final l’hem trobat, més barat i ubicat en una zona plena de vegetació davant del mar que ens ha encantat. Un cop solucionat el tema de l’allotjament toca repetir patrons, és a dir, llogar moto i descobrir els secrets que amaga aquesta illa que a primera vista sembla poc desenvolupada i força tranquil·la.

De tot el que hem vist, a part dels paisatges exuberants i verds per una banda i el color blau turquesa del mar per l’altra, destaquem:

  • El Century Old Balete Tree, un arbre centenari (400 anys) sota una font d’aigua que segons la gent local és curativa. A més és plena de peixos petits que et netegen els peus si és que ets capaç de resistir les pessigolles que fan les seves mossegades.
  • Les Cambugahay Falls, unes cascades molt vistoses on pots tirar-te a l’aigua fent servir unes cordes.
  • San Isidro Labrador Church o església de Lazi, una construcció del 1884 feta amb pedres de mar i fusta. Actualment es troba en molt mal estat.
  • La platja de Salagdoong, amb unes aigües netes, clares i de blau turquesa que fan que no vulguis marxar. A més també pots capbussar-te a l’aigua des d’uns trampolins. Avui anava de salts el tema!

Hem fet servir la moto a tota hora i aquesta vegada en lloc de quedar-nos sense benzina hem punxat una roda. De seguida un noi filipí molt amable ens ha ajudat fins a trobar un local on ens han reparat la punxada per només 50 pesos, uns 0,80 € al canvi. Més barat impossible!

Ha estat un plaer immens rodar amb la moto per aquesta illa, on s’hi respira un ambient de tranquil·litat i relaxament absoluts. El temps ha estat perfecte i sovint érem nosaltres dos i tota la carretera per nosaltres sols. En fi, posem fi a una altra illa. Demà toca anar a Apo Island i si tenim sort, podrem fer snorkel del bo i qui sap si tornar a veure les nostres amigues, les tortugues.