SETMANA 25, VÍDEO 25

Comments 3 Estàndard

Aquí us deixem el resum setmanal de la setmana número 25. A més us afegim unes quantes fotos del nostre trajecte final cap a la costa est per arribar a Christchurch. El paisatge s’ha tornat a transformar, recordant-nos l’illa nord, amb molts turons i camps interminables de gespa verda i ovelles, moltes ovelles, per una banda i el mar per l’altra. Hem anat fent aturades en certs punts (Aramoana Reserve, ShagPoint i KatikiPoint) on es poden veure foques i pingüins si tens sort. La veritat és que n’hem tingut força! També hem aprofitat per trepitjar una platja on es poden veure unes pedres misterioses i úniques anomenades MoerakiBoulders. Nova Zelanda és un país que mai deixar de sorprendre’ns i ha estat un plaer enorme conduir els 5374,4 km que hem fet amb la nostra caravana.

Ara ja som a l’aeroport després de tornar la nostra casa sobre rodes. Ens espera una nit llarga perquè tenim el vol cap a Melbourne, Austràlia, a les 6 del matí.

El vídeo:

I les fotos:

MILFORD SOUND

Leave a comment Estàndard

Ja tornem a estar a TeAnau, el poble que queda més proper al fiord de MilfordSound, Piopiotahi. Hi passem dos dies complets. Un amb pluja i boira i un altre amb sol, això sí, molt de fred els dos dies i és que a aquesta zona les temperatures oscil·len entre -3 i 10 graus. Després de buscar informació al i-Site del poble, de seguida ens disposem a fer els 120km de TeAnauMilfordHighway. Un viatge que ens porta directament al cor del FiorlandNationalPark. Una carretera que passa per paratges plens de valls, camps amb ovelles, llacs, boscos i muntanyes altes amb els pics nevats en un primer tram increïblement bonic. Els següents i últims 37km són d’infart. La carretera s’estreta i viatges al costat d’arbres a cada banda amb les branques plenes de molsa, seguint el curs del riu, mentre contemples un paisatge amb serralades nevades i pics altíssims. Enfilant-te a poc a poc i essent cada vegada més estret, les muntanyes s’apropen i es converteixen en parets altíssimes plenes de prims fils d’aigua que cau constantment. Una boira densa al capdamunt no et deixa veure el final i sembla que la paret de roca sigui infinita. El moment àlgid de tot el recorregut és el túnel Homer, a 945 metres d’altitud. El punt més alt i salvatge on la temperatura és molt baixa i la pluja es converteix en neu. Un cop traspassem el llarg i fosc forat que penetra la immensa paret ens espera un descens ple de corbes fins a arribar al port del fiord. Un viatge fascinant que hem viscut de totes les maneres possibles: amb neu, pluja, boira, durant la foscor de la nit i amb el sol radiant que per sort ha fet el nostre últim dia. Aquest any podem afirmar que hem pogut visitar la zona com cal i de tot el recorregut destaquem:

  • MirrorLakes: un llac on es reflecteixen les impressionants muntanyes nevades que el voregen.

PHT_2508

  • CascadeCreek: la zona d’acampada on passem la nit, ubicada entremig d’un paratge molt bonic amb boscos i muntanyes nevades amaga també una caminada sorprenent fins al llac Gunn travessant un bosc amb arbres plens de molsa que sembla tret d’un conte de fades, la LakeGunnNatureWalk.

PHT_2873

  • El creuer de dues hores que fem amb la companyia Go Orange a les 9h del matí pel fiord Piopiotahi. I la companyia és immillorable, ja que ho fem acompanyats d’una família basca encantadora que vam conèixer al glaciarFranzJosef: en Jon, la Mireia i els seus dos fills, Unai i Ane. Ens retrobem de nou també amb el Justin i l’Stephanie, la parella que vam conèixer a Indonèsia fa sis mesos i que ens vam retrobar fa dues setmanes a l’Abel TasmanNationalPark. A més ens fa un dia esplèndid tot i el fred i el vent. Per fi el cel està clar i la visibilitat és molt bona. Així doncs gaudim d’un paisatge extraordinari navegant pel mar entre muntanyes molt altes, cascades, foques i dofins.
PHT_3366

El German i el Jaume amb la família basca

  • The Chasm, una caminada curta per veure una cascada que baixa amb una força terrible tot deformant i allisant la roca per on passa. Quan ho veus, de seguida te n’adones de la quantitat d’aigua que rep el Milford Sound durant tot l’any.

PHT_2664

  • La KeySummitTrack, una caminada de 3 hores on t’enfiles per la muntanya travessant un bosc humit ple de falgueres i arbres amb molta molsa fins a una alçada on veus perfectament les serralades del voltant plenes de neu i en el punt més alt les vistes al llac Marian. Unes vistes privilegiades i úniques.

PHT_3614

I ja està! No hem tingut més temps ni forces. Molt contents i força cansats tornem a TeAnau on passem la nit. Demà ja anem cap a la costa est, fins a Dunedin, per iniciar la tornada cap a la capital de l’illa sud: Christchurch.

PLUJA I MÉS PLUJA

Leave a comment Estàndard

Tard o d’hora havia de passar. Un país tan verd i amb tants llacs ha d’alimentar-se per mantenir-se en forma i, finalment, aquests dies la pluja ha fet acte de presència. Això ens ha obligat a fer canvis de plans i suspendre algunes caminades previstes. Ara, de seguida que la pluja és menys forta o el sol surt una estona aprofitem per visitar tot el que podem, com per exemple:

  • Les Fantain Falls, de camí al HaastPass, una cascada que desemboca en un ample riu ple de pedres apilades pels múltiples visitants.

PHT_1894

  • La Blue Pools Track, una caminada curta de les destacades que travessa un bosc ple d’arbres amb molsa i ponts suspesos fins a arribar a un riu, suposadament de color blau però amb tanta pluja el color era més aviat marronós.

PHT_1947

  • Els llacs Wanaka i Hawea, enormes i rodejats de muntanyes majestuoses. Conduir per aquesta carretera és un plaer per a la vista.

PHT_1964

  • El llac Pukaki i el llac Tekapo, amb el seu color blau únic i envoltats d’un paratge excepcional. Des del llac Pukaki es pot veure també el Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda. A més té una zona d’acampada lliure on passem la nit davant d’aquesta vista privilegiada.

PHT_2017

  • El Lindis Pass, un port de muntanya on passem per apropar-nos al Mount Cook. Està ple de turons sense arbres molt propers els uns dels altres, amb diferents alçades i amb els tons de la tardor: groc, ocre, marró, gris i verd. A més la pluja fa que aparegui una boira baixa que afavoreix encara més el paisatge. Increïblement fascinant.

21-3 - 26 de 58

  • La Hooker Valley Track. 10 km seguint el curs del riu entre muntanyes altíssimes plenes de glaceres amb cascades i ponts suspesos fins a arribar al llac d’aigua gèlida format pel mateix glaciar del Mount Cook. Un paratge preciós. Llàstima del mal temps, el fred i el vent.

PHT_2108

I així anem fent, amb la companyia de la pluja constant, conduint cap al sud en direcció al MilfordSound i desitjant que el bon temps aparegui per tornar a gaudir al màxim del paisatge sense perdre’n detall. Encreuem els dits?

EXPLORANT L’ILLA SUD

Leave a comment Estàndard

3237 quilòmetres conduint per paisatges increïbles, recorrent l’illa sud travessant camps, boscos, platges, rius, llacs, turons i muntanyes que cada cop són més i més altes. Nova Zelanda ens té el cor robat. És el país dels Oh!, Ah!, Uau!, i moltes altres exclamacions que no sabíem que existien fins que et surten irremeiablement, de ben endins, quan et trobes al davant de la naturalesa més punyent i veus coses com aquestes:

  • La Cape Foulwind Walkway, una caminada curta destacada de 6’8km que voreja la magnífica costa de Westport fins a arribar al far i on pots veure també una colònia de foques que viu a la zona.

PHT_0704

  • La platja de Westport que tenim just davant el càmping, ja que la llum que s’hi reflecteix sobre la sorra durant la tarda la converteix en un mirall. Realment un efecte molt bonic de veure.

PHT_0775

  • La Charming Creek Walkway, una altra caminada destacada prop de Westport de 20 km que vam completar amb cinc hores i mitja. Segueix l’antiga via d’una mina. El camí passa pel costat del riu en un primer tram que és preciós, amb coves, ponts penjants, cascades impressionants i restes de maquinària o vagons entremig de la malesa. Finalment travesses un bosc fins a arribar al forat de la mina (actualment no s’hi pot accedir).

PHT_0802

  • Les Pancake Rocks Blowholes es troben a Punakaiki i és una zona amb roques de textura laminada impressionants que estan davant de la costa. Quan la marea és alta pots veure l’espectacle de les ones que trenquen amb molta força contra les roques i fins i tot es formen columnes de vapor d’aigua amb un so característic. Una parada obligada de les moltes que fem en aquesta passada de carretera costanera.

PHT_1203

  • Arthur’s Pass, un port de muntanya que connecta la costa oest amb la costa est. Potser és un dels paisatges més bestials que hem vist fins ara. Aquí hem vist muntanyes, extenses valls amb rius i més muntanyes que cada cop superen en bellesa a les vistes anteriorment. Un autèntic espectacle visual que ens ha deixat sense paraules. També hem pogut veure el tresor nacional neozelandès, el Kea o lloro de muntanya.

PHT_1544

  • Dormir a Hawdon Shelter, una zona lliure d’acampada que fa frontera amb el parc nacional Arthur’s Pass on hem gaudit, una vegada més, del cel estrellat més bonic que mai hem vist amb la via làctia en tota la seva esplendor.

PHT_1711

  • La Devils Punchbowl Walking Track. 2’6km per enfilar-se fins a unes cascades molt vistoses i amb una caiguda molt llarga.

PHT_1507

  • Kura Tawhiti o Castle Hill, uns turons verds plens de roques disseminades que ens han recordat a la nostra estimada muntanya Montserrat per la sega forma i textura. A més el teló de fons són les muntanyes del Arthur’s Pass National Park i del Craigieburn Forest Park. Un lloc sorprenent que desprèn màgia quan hi passeges.

PHT_1626

  • La Hokitika Gorge, uns gorgs d’aigua gelada amb un color turquesa intens únic.

pht_1798.jpg

  • La Franz Josef Walking Track, una altra caminada curta on t’apropes al conegut glaciar Franz Josef passant entre majestuoses muntanyes a cada banda. Ja vam estar-hi a l’hivern de fa quatre anys i és alarmant veure’n el retrocés.

pht_1850.jpg

En fi, que no parem. Estem esprement al màxim la nostra casa sobre rodes, caminant més que mai i fruint més que mai. Nova Zelanda és una nova aventura dins de la gran aventura que és sandaliesipols. Ara sí que donem sentit al nom del nostre estimat blog.

 

 

NOVA ZELANDA, ILLA SUD

Comment 1 Estàndard

Finalment som a la capital de Nova Zelanda, Wellington. Hi arribem tard, cap al vespre, després de conduir moltes hores. La recompensa és trobar una última plaça a la zona lliure d’acampada que hi ha a Owhiro Bay, als afores de la ciutat, aparcats davant d’una platja increïble amb un cel estrellat on la Via Làctia és perfectament visible. L’endemà tenim mig dia sencer per visitar la capital i no desaprofitem l’ocasió: conduir per la bonica carretera costanera, gaudir com nens petits veient els avions i les avionetes aterrar a l’aeroport pràcticament a peu de pista, pujar al Mont Victòria per veure unes vistes privilegiades de la ciutat i visitar el museu Te Papa amb la seva sorprenent exposició sobre la Primera Guerra Mundial.
A les cinc de la tarda ja som dins el ferri Interislander que en tres hores i mitja ens porta a l’illa sud. Un cop baixem del vaixell ens dirigim a les zones d’acampada lliure però les trobem totes plenes. És més complicat del que sembla trobar places en aquests llocs perquè van molt buscats i a més arribem massa tard, però el rànger que vigila un dels càmpings ens facilita la direcció d’una altra zona molt bonica i situada davant de la platja: Wairau Diversion Reserve. Des d’aquí iniciarem la nostra ruta per l’illa sud.
De moment el paisatge sembla més abrupte, amb molta més muntanya que no pas turons, moltes més ovelles que vaques, platges, rius i moltes vinyes. Una altra vegada tenim al davant paisatges de postal o de pel·lícula. Ja sabíem que l’illa sud és encara més bonica que la nord i per això aquí hi passarem dues setmanes. De moment el més destacat és:

La parada al riu Pelorus (escenari que va servir com a decorat per al film “El Hobbit” a l’escena dels barrils) on hi ha un pont i unes basses d’aigua molt clara i molt freda. Aquí hi fem un bany ràpid i coneixem les molestes “sandflies” o petits mosquits de sorra que et piquen per tot el cos. Malauradament estan presents durant aquesta època de l’any i per tota la costa oest.

PHT_0276

La caminada de 4 hores que fem pel Parc Natural Abel Tasman. Un parc preciós on es fusiona d’una manera extraordinària la muntanya amb el mar formant unes cales on trobes l’aigua gelada del riu i l’aigua salada del mar. Durant la passejada podem veure els ocells Wekas que són molt semblants als Kiwis i també coincidim amb una parella amb la qual vam estar a Bromo el primer mes de viatge, ara ja fa sis mesos, en Justin i l’Stephanie. El món és molt petit, oi?

PHT_0443

El llac Rotoiti. Una parada obligada, ja que la zona és una postal viva. Ja hi vam ser a l’hivern i aquest cop repetim passant una nit a un càmping just davant del llac.

PHT_0476

De moment aquí estem. Esperant a fer el sopar i a que surtin els estels per tornar a fruir del cel neozelandès. Bon profit i bona nit a tothom!