NOVA ZELANDA, ILLA SUD

Comment 1 Estàndard

Finalment som a la capital de Nova Zelanda, Wellington. Hi arribem tard, cap al vespre, després de conduir moltes hores. La recompensa és trobar una última plaça a la zona lliure d’acampada que hi ha a Owhiro Bay, als afores de la ciutat, aparcats davant d’una platja increïble amb un cel estrellat on la Via Làctia és perfectament visible. L’endemà tenim mig dia sencer per visitar la capital i no desaprofitem l’ocasió: conduir per la bonica carretera costanera, gaudir com nens petits veient els avions i les avionetes aterrar a l’aeroport pràcticament a peu de pista, pujar al Mont Victòria per veure unes vistes privilegiades de la ciutat i visitar el museu Te Papa amb la seva sorprenent exposició sobre la Primera Guerra Mundial.
A les cinc de la tarda ja som dins el ferri Interislander que en tres hores i mitja ens porta a l’illa sud. Un cop baixem del vaixell ens dirigim a les zones d’acampada lliure però les trobem totes plenes. És més complicat del que sembla trobar places en aquests llocs perquè van molt buscats i a més arribem massa tard, però el rànger que vigila un dels càmpings ens facilita la direcció d’una altra zona molt bonica i situada davant de la platja: Wairau Diversion Reserve. Des d’aquí iniciarem la nostra ruta per l’illa sud.
De moment el paisatge sembla més abrupte, amb molta més muntanya que no pas turons, moltes més ovelles que vaques, platges, rius i moltes vinyes. Una altra vegada tenim al davant paisatges de postal o de pel·lícula. Ja sabíem que l’illa sud és encara més bonica que la nord i per això aquí hi passarem dues setmanes. De moment el més destacat és:

La parada al riu Pelorus (escenari que va servir com a decorat per al film “El Hobbit” a l’escena dels barrils) on hi ha un pont i unes basses d’aigua molt clara i molt freda. Aquí hi fem un bany ràpid i coneixem les molestes “sandflies” o petits mosquits de sorra que et piquen per tot el cos. Malauradament estan presents durant aquesta època de l’any i per tota la costa oest.

PHT_0276

La caminada de 4 hores que fem pel Parc Natural Abel Tasman. Un parc preciós on es fusiona d’una manera extraordinària la muntanya amb el mar formant unes cales on trobes l’aigua gelada del riu i l’aigua salada del mar. Durant la passejada podem veure els ocells Wekas que són molt semblants als Kiwis i també coincidim amb una parella amb la qual vam estar a Bromo el primer mes de viatge, ara ja fa sis mesos, en Justin i l’Stephanie. El món és molt petit, oi?

PHT_0443

El llac Rotoiti. Una parada obligada, ja que la zona és una postal viva. Ja hi vam ser a l’hivern i aquest cop repetim passant una nit a un càmping just davant del llac.

PHT_0476

De moment aquí estem. Esperant a fer el sopar i a que surtin els estels per tornar a fruir del cel neozelandès. Bon profit i bona nit a tothom!

NOVA ZELANDA SOBRE RODES

Leave a comment Estàndard

Ja portem més de 1500 km conduint per l’illa nord de Nova Zelanda i estem encantats. Amb la nostra furgoneta portem la casa a sobre i ens instal·lem allà on volem o podem combinant càmpings amb zones lliures d’acampada o mig amagats en un carrer. La veritat és que continuem al·lucinant amb els paisatges d’aquest país i no deixem d’aturar-nos a tot arreu on podem. Cada quilòmetre que fem, tan si fa sol com si plou, és un regal per la vista i no volem que això s’acabi. Nova Zelanda és com un mantell verd amb turons i muntanyes on algú s’ha dedicat a posar-hi elements decoratius que combinen a la perfecció: ara poso uns arbres agrupats, després un de solitari i més enllà un arbre caigut. Ara unes ovelles, cavalls, llames i, sobretot, posem-hi vaques: primer que siguin totes negres i després unes amb taques i algunes que mostrin la seva silueta a contrallum dalt d’un turó. Aquí hi van uns troncs apilats i allí unes tanques desgastades i plenes de molsa. Aquí un pom de flors per donar un toc de color entre la gespa i allà uns matolls de múltiples formes i tons. També una bústia vella amb una casa solitària o millor agrupades que fan més goig. Afegim uns núvols repartits per tot el cel i que la seva ombra segueixi els cotxes quan circulen per la carretera. Tot és bonic. Tot està a lloc. Tot combina.

De tot el que hem vist aquests darrers dies destaquem:

  • La 90 Miles Beach. Una platja que fa que les vistes a Austràlia quedin petites al seu costat. És tan gran i llarga que fins i tot es considera carretera i els cotxes que porten rodes adequades hi poden circular. A més la zona és plena de tellerines que pots agafar ensorrant la mà uns centímetres just on trenquen les onades. A què no sabeu què vam sopar aquell mateix dia?

PHT_9241

  • El Parc Arai Te Uru. Una zona de platja on es combina el color verd dels boscos, el blau turquesa del mar i el groc d’un turó desèrtic. Un contrast que fa gaudir la nostra vista mentre dinem.

PHT_9311

  • El Kauri Big Tree o Tane Mahuta. Trobem aquest arbre gegant travessant el preciós bosc de Waipoua. Diu la llegenda que té més de 2000 anys i mesura 51,5 metres d’alçada i el seu tronc fa 13,8 metres de diàmetre. Increïble!

PHT_9381

  • La Cathedral Cove. Aquesta cova només és accessible amb la marea baixa. Toca llevar-se d’hora i fer una altra de les caminades curtes destacades, passejant per la platja i un bosc molt bonic. Aquí ens trobem amb l’olesà Salvador Ballús i la seva dona. Es confirma, una vegada més, que vagis on vagis sempre trobes algun olesà.

IMG_3057

  • La Hot Water Beach. Una platja molt bonica d’aigua fresca i onades força animades on, sorprenentment, pots crear el teu propi jacuzzi fent un forat a la sorra per fer brollar aigua molt calenta i combinar un bany termal amb un bany fred. Un altre bonic contrast que ofereix aquest país.

pht_9564.jpg

  • El Tongariro National Parc. Aquí ja hi vam estar però val la pena repetir certs llocs i aquest n’és un. Aquí realitzem la famosa Tongariro Alpine Crossing. Una caminada destacada llarga de 19,4 km. 7 hores, 7 minuts i 50 segons de caminada per uns paisatges declarats Patrimoni de la Humanitat: vorejant el volcà Ngauruhoe on en Frodo va llençar l’anell, pujant al cim del volcà Red Crater amb el seu color vermell, travessant les fumeroles que hi ha als tres llacs Emerald Lakes, vorejant el llac Blue Lake per finalment fer una baixada llarguíssima i eterna entre turons, matolls i un bosc. Això sí, el camí és ple de gent i sovint sembla la Rambla de Barcelona el dia de Sant Jordi.

PHT_9968

En fi, una setmana plena de bons moments i regals per la vista. Esperem que tot continuï igual de bé.

NOVA ZELANDA, ILLA NORD

Leave a comment Estàndard

Aterrem a Auckland després de 4 hores de vol. És el segon cop que visitem Nova Zelanda, però hi vam estar ja fa 4 anys durant l’hivern i aquest cop ho fem a principis de tardor. Aquest cop paisatge i temperatura són molt diferents. El nostre pla és agafar una “Campervan” (furgoneta amb cuina i bany) i recórrer les dues illes que formen aquest país durant 3 setmanes. La nostra primera parada és la ciutat d’Auckland, a l’illa nord. Tenim un dia per descobrir la ciutat abans d’agafar la furgoneta. Tot i tenir l’allotjament als afores ens dóna temps de veure l’Sky Tower, la St. Patrick’s Cathedral, el carrer principal Queen St i el seu port, just quan hi fan parada els vaixells que participen en la Volvo Open Race. També visitem el punt d’informació turístic oficial del país, l’i-Site per aconseguir mapes amb rutes i punts d’interès. Al vespre, coincidint amb les celebracions de l’any nou xinès, fan la festa l’Auckland Lantern Festival, al parc Auckland Domain on gaudim de bon menjar, de les múltiples llanternes que donen nom al festival i dels seus focs artificials. Un dia molt ben aprofitat!

L’endemà, després de fer les gestions i aconseguir la furgoneta, prendre consciència que la conducció ha de ser per l’esquerra i de fer la compra… tot canvia. El veritable viatge comença. Realment en tenim moltes ganes i de seguida comprovem, un cop més, que Nova Zelanda no ens defrauda.

Iniciem el camí anant cap al nord, direcció Whanganarei. Durant el viatge ens aturem a diversos punts, ja sigui per menjar, descansar o simplement fer unes fotos. Per moure’ns fem servir els mapes descarregats amb l’app de Google maps i una app que funciona offline, la Wikicamps, amb informació sobre zones d’acampada lliures o a preu reduït.

Gràcies a la informació que ens van facilitar a l’i-Site d’Auckland i per tal de gastar el mínim possible descobrir unes rutes per caminar destacades pel mateix govern neozelandès que són una passada. Per exemple, a Whangarei realitzem el Mount Manaia Walking Track, una caminada curta de 2 hores que travessa un bosc preciós, enfilant-nos a la cima del que fa temps va ser un volcà per gaudir d’unes vistes impressionants.

Però el més destacat, barat i imprescindible és gaudir de tot el que ofereix el paisatge d’aquest país. De seguida que ens posem en marxa poder veure meravella rere meravella. El paisatge és ple d’interminables turons i camps coberts de gespa fresca, verda i perfectament tallada, arbres i troncs plens de molsa solitaris realment bonics, boscos frondosos, un munt de vaques i ovelles pasturant i un cel ple de núvols densos, blancs i de gran alçada. Mai et canses de veure-ho, de debò.

I així anem fent aquests primers dies. Només esperem que tota la resta surti exactament igual. Res més.

SETMANA 22, VÍDEO 22

Comment 1 Estàndard

Una nova setmana, un nou vídeo, un nou país (i una introducció d’un altre) i gent que es fa estimar. El temps passa molt de pressa i el volem aprofitar al màxim. Esperem que gaudeixis d’aquest nou vídeo tant o més que nosaltres.