El dia abans de marxar de Gili Air vam poder fer el tour d’snorkel, però val a dir que només va valdre la pena per descobrir unes noies meravelloses d’Almeria i poder gaudir d’una mostra de les estàtues submarines de l’escultor Jason deCaires Taylor, almenys aquelles que es poden veure fent servir només l’aire dels pulmons. El vaixell no podia parar en aquest punt pel gran onatge però l’Ali, el balinès amb el qual vam contractar el tour, va parlar amb el conductor i ens va fer el favor d’apropar-nos a la zona on descansen les estàtues per recollir-nos a la següent parada. Quan va arribar el moment ens van cridar pel nom i vam saltar al mar juntament amb l’Ali, que es va oferir a fer-nos de guia, deixant marxar el vaixell amb la resta de companys amb cara d’incredulitat. Després de poder gaudir d’aquesta meravella vam nedar fins a la costa de Gili Meno i l’Ali ens va guiar fins a l’altra banda de l’illa. En 15 minuts ja hi érem i és que Meno és la més petita de les tres illes. Al vespre ens vam acomiadar de Gili Air sopant amb els bascos que vam conèixer a Bromo, la Mentxu i l’Ernesto. Al final tots els turistes fem les mateixes rutes, oi?
El trio d’Almeria, unes noies fantàstiques després de l’snorkel a les Gili.
L’Ali. Guia improvitzat que aguanta més de cinc minuts sota l’aigua (ell diu que més de 15′ i ens ho creiem!). Increïble!
Deixar Gili Air ens fa molta pena, però el viatge ha de continuar. Afrontem l’última setmana a Indonèsia i decidim anar a Lombok (el que diuen era Bali fa 40 anys). La primera parada la fem a Senaru, poblet just al peu del volcà Rinjani, per visitar les cascades de Sendang Gile i Tiu Kelep. Un camí d’uns 40 minuts a peu rodejat d’un paisatge selvàtic únic i travessant un riu amaga aquestes meravelloses cascades. Després de plantejar-nos seriosament l’opció de fer un trekking pel volcà, ens desmarquem de la idea per anar a Kuta Lombok, al sud de l’illa. Després de 3 hores en cotxe arribem a Kuta o el que és el mateix, dos carrers amb bars, un parell de supermercats, hotels i unes quantes cabanes locals amb informació turística i lloguer de motos. Ràpidament comprovem que el que es diu de Lombok és ben cert. Tot és més com abans: més buit, menys poblat, més simple, poc turístic i el que és més important, sense el caos de tràfic habitual. Veient el panorama ja tenim pla per aquests dies, llogar una moto i descobrir la costa sud de Lombok al nostre ritme. Ens acompanyeu?
Sandàlies i Pols 