DE GILI AIR A LOMBOK

Leave a comment Estàndard

El dia abans de marxar de Gili Air vam poder fer el tour d’snorkel, però val a dir que només va valdre la pena per descobrir unes noies meravelloses d’Almeria i poder gaudir d’una mostra de les estàtues submarines de l’escultor Jason deCaires Taylor, almenys aquelles que es poden veure fent servir només l’aire dels pulmons. El vaixell no podia parar en aquest punt pel gran onatge però l’Ali, el balinès amb el qual vam contractar el tour, va parlar amb el conductor i ens va fer el favor d’apropar-nos a la zona on descansen les estàtues per recollir-nos a la següent parada. Quan va arribar el moment ens van cridar pel nom i vam saltar al mar juntament amb l’Ali, que es va oferir a fer-nos de guia, deixant marxar el vaixell amb la resta de companys amb cara d’incredulitat. Després de poder gaudir d’aquesta meravella vam nedar fins a la costa de Gili Meno i l’Ali ens va guiar fins a l’altra banda de l’illa. En 15 minuts ja hi érem i és que Meno és la més petita de les tres illes. Al vespre ens vam acomiadar de Gili Air sopant amb els bascos que vam conèixer a Bromo, la Mentxu i l’Ernesto. Al final tots els turistes fem les mateixes rutes, oi?

img_6753.jpg
El trio d’Almeria. Unes nois fantàstiques amb les quals vam parlar una bona estona.

img_6755.jpgL’Ali. Guia improvitzat que aguanta més de cinc minuts sota l’aigua (ell diu que més de 15′ i ens ho creiem!). Increïble!

Deixar Gili Air ens fa molta pena, però el viatge ha de continuar. Afrontem l’última setmana a Indonèsia i decidim anar a Lombok (el que diuen era Bali fa 40 anys). La primera parada la fem a Senaru, poblet just al peu del volcà Rinjani, per visitar les cascades de Sendang Gile i Tiu Kelep. Un camí d’uns 40 minuts a peu rodejat d’un paisatge selvàtic únic i travessant un riu amaga aquestes meravelloses cascades. Després de plantejar-nos seriosament l’opció de fer un trekking pel volcà, ens desmarquem de la idea per anar a Kuta Lombok, al sud de l’illa. Després de 3 hores en cotxe arribem a Kuta o el que és el mateix, dos carrers amb bars, un parell de supermercats, hotels i unes quantes cabanes locals amb informació turística i lloguer de motos. Ràpidament comprovem que el que es diu de Lombok és ben cert. Tot és més com abans: més buit, menys poblat, més simple, poc turístic i el que és més important, sense el caos de tràfic habitual. Veient el panorama ja tenim pla per aquests dies, llogar una moto i descobrir la costa sud de Lombok al nostre ritme. Ens acompanyeu?

DE BROMO A BALI

Comments 4 Estàndard

Decidim deixar Yogyakarta i contractem un tour a molt bon preu que inclou el trajecte cap a Bali (Denpasar) passant pel volcà Bromo. El tour inclou:

  • Minibus amb un aire condicionat defectuós que va deixar l’equipatge d’uns companys francesos completament xop, ja que perdia aigua durant les 13,5 h que va durar el trajecte. Cal destacar que una cosa és veure el caos circulatori a Indonèsia i una altra és viure’l des de dins: dos carrils que es poden transformar en quatre, avançaments “in extremis” per la dreta o l’esquerra indistintament, contínues que no existeixen, moltes botzines i tensió, molta tensió. Hem dit que el trajecte durava 13,5 h, oi? Buf…
  • Nit d’hotel a peu del volcà amb una habitació molt simple amb uns llençols i un vàter d’higiene “no t’hi fixis gaire”. Això sí, dutxa amb escalfador per sorpresa nostra (creieu-nos, fa bastant fred un cop ets a peu del volcà).
  • Jeep fins a un mirador per veure sortir el sol (ens vam llevar a les 2.30 h de la matinada i és una experiència increïblement preciosa de veure) i jeep fins al volcà per accedir al cràter, prèvia caminada d’uns 40 minuts.
  • Esmorzar a l’hotel sorprenentment bo i transport en el mateix minibus del dia anterior (2  h de trajecte fins a connectar amb un altre bus local).
  • Transport en bus local fins a la parada de Denpasar, Bali, amb el ferri inclòs amb una durada total de 12 h. Ben equipat, amb coixí i manta a cada seient que fins i tot el German s’acaba posant degut a la potència extrema de l’aire condicionat.   I sorpresa final ja que no ens va deixar al centre de Denpasar sinó a Mengwi, a uns 40 minuts amb cotxe fins al nostre hotel. Gràcies a l’app GoJek ens va sortir el tram final a un preu raonable perquè arribant a les 11 h de la nit a Mengwi els taxis ens volien cobrar un munt d’IDR (moneda local a Indonèsia).

Tot això (experiències i amistats que vam fer durant les hores i hores de carretera a part) per un mòdic preu de 31  € per persona.

Arribats a Bali, passem dues nits a Denpasar, la seva capital. La primera nit, després de l’odissea de viatge, arribem just a temps per escoltar en Puigdemont i dormir. L’endemà descobrim la platja Green Bowl, una meravella verge i pràcticament per nosaltres sols. Això sí, la tornada ens és complicada perquè està molt allunyada i amb prou feines hi ha cotxes del servei GoJek i els taxis ens demanen una autèntica barbaritat de diners per fer el mateix trajecte. Finalment, i després d’una llarga espera de dues hores i combinant servei de moto i cotxe, ens plantem a la platja de Kuta per veure la posta de sol i fer un bon àpat (el primer i únic del dia). Demà buscarem tranquil·litat i descans durant uns dies a Ubud, un poble interior més petit i acollidor. Us mantindrem informats!