DE BROMO A BALI

Comments 4 Estàndard

Decidim deixar Yogyakarta i contractem un tour a molt bon preu que inclou el trajecte cap a Bali (Denpasar) passant pel volcà Bromo. El tour inclou:

  • Minibus amb un aire condicionat defectuós que va deixar l’equipatge d’uns companys francesos completament xop, ja que perdia aigua durant les 13,5 h que va durar el trajecte. Cal destacar que una cosa és veure el caos circulatori a Indonèsia i una altra és viure’l des de dins: dos carrils que es poden transformar en quatre, avançaments “in extremis” per la dreta o l’esquerra indistintament, contínues que no existeixen, moltes botzines i tensió, molta tensió. Hem dit que el trajecte durava 13,5 h, oi? Buf…
  • Nit d’hotel a peu del volcà amb una habitació molt simple amb uns llençols i un vàter d’higiene “no t’hi fixis gaire”. Això sí, dutxa amb escalfador per sorpresa nostra (creieu-nos, fa bastant fred un cop ets a peu del volcà).
  • Jeep fins a un mirador per veure sortir el sol (ens vam llevar a les 2.30 h de la matinada i és una experiència increïblement preciosa de veure) i jeep fins al volcà per accedir al cràter, prèvia caminada d’uns 40 minuts.
  • Esmorzar a l’hotel sorprenentment bo i transport en el mateix minibus del dia anterior (2  h de trajecte fins a connectar amb un altre bus local).
  • Transport en bus local fins a la parada de Denpasar, Bali, amb el ferri inclòs amb una durada total de 12 h. Ben equipat, amb coixí i manta a cada seient que fins i tot el German s’acaba posant degut a la potència extrema de l’aire condicionat.   I sorpresa final ja que no ens va deixar al centre de Denpasar sinó a Mengwi, a uns 40 minuts amb cotxe fins al nostre hotel. Gràcies a l’app GoJek ens va sortir el tram final a un preu raonable perquè arribant a les 11 h de la nit a Mengwi els taxis ens volien cobrar un munt d’IDR (moneda local a Indonèsia).

Tot això (experiències i amistats que vam fer durant les hores i hores de carretera a part) per un mòdic preu de 31  € per persona.

Arribats a Bali, passem dues nits a Denpasar, la seva capital. La primera nit, després de l’odissea de viatge, arribem just a temps per escoltar en Puigdemont i dormir. L’endemà descobrim la platja Green Bowl, una meravella verge i pràcticament per nosaltres sols. Això sí, la tornada ens és complicada perquè està molt allunyada i amb prou feines hi ha cotxes del servei GoJek i els taxis ens demanen una autèntica barbaritat de diners per fer el mateix trajecte. Finalment, i després d’una llarga espera de dues hores i combinant servei de moto i cotxe, ens plantem a la platja de Kuta per veure la posta de sol i fer un bon àpat (el primer i únic del dia). Demà buscarem tranquil·litat i descans durant uns dies a Ubud, un poble interior més petit i acollidor. Us mantindrem informats!

 

YOGYAKARTA

Comment 1 Estàndard

Després d’agafar un tren a Gambir Station i fer un trajecte de 8 h arribem a Yogya. Queda molt lluny la gran ciutat de Jakarta. Això ja és una altra cosa, així i tot tenim l’hotel a tocar amb el carrer més concorregut de la ciutat: Malioboro Street, on el caos de trànsit segueix sent la nota dominant. Això sí, ja hem après a travessar el carrer, sense por, entremig de motos, cotxes i les seves botzines. Només cal ser decidit quan veus un forat (sovint ens posem darrere els locals en aquest punt crucial), posar la mà a mitja alçada, ben oberta i creuar ràpidament sense deixar de mirar. Ja està! El carrer és ple de vida, botigues i venedors ambulants. Parades de menjar a peu de carrer on la gent seu a terra i menja amb els dits. Destaca a tot arreu una mena de pollastre marinat (“pollo palangana” és com l’hem batejat) que ja des de primera hora del matí està cuinat. Com diem nosaltres, encara no estem preparats per aquesta experiència!

Bàsicament el que hem fet aquests primers dies a Yogya, és caminar per la ciutat (a destacar un parc on durant els vespres treuen uns cotxes-bicicleta decorats amb personatges d’animació, il·luminats per tot arreu i equipats amb música) i visitar els seus dos principals temples: Prambanan (temple hindú) i Borobudur (temple budista). Tots dos temples són els més grans del món respectivament i declarats Patrimoni de la Humanitat.

El millor d’aquests dies però és la casualitat. Per exemple:

Davant d’un cafè on dubtem de si entrar o no (i quasi en el moment que marxem) comença a ploure a bots i a barrals obligant-nos a entrar. Aprofitem per provar una beguda local anomenada Wedang (beguda) Uwuh (brossa), semblant al te, boníssim elaborat amb arrels, espècies i herbes que deixa l’aigua molt bruta, com si tingués brossa al peu del got. I tot esperant que afluixi la pluja fem amistat amb en Seto, el cambrer del local i amb la seva muller. Gràcies a ell disposem d’una app asiàtica (Go-Jek) per a contractar cotxes, bicicletes, menjar a domicili… el que vulguem, i a un preu encara més barat del que ja és habitual!

2017-10-06-photo-00002356.jpg

Coincidir amb el bus nocturn amb tres noies turistes que just arriben de Bali (el pròxim destí que tenim al cap) i aprofitar a fer traspàs d’informació valuosa d’on anar, com moure’s, preus locals, etc.

img_6125.jpg

Iniciar una conversa dins el bus amb un home local, en Pras, pilot de vaixells, i descobrir 10 minuts més tard que ens ha pagat el bitllet perquè li ha fet gràcia de conèixer a dos nois de Catalunya (per cert aquí tothom està informat del referèndum). Això últim no deixa de sorprendre’ns ja que cada dos per tres algú ens para i vol fer-se una foto amb nosaltres pel simple fet de ser estrangers al seu país. Fins i tot, algunes famílies fan cua i un per un, es van fent la foto. Fa molta gràcia tot plegat.

img_6130.jpg

Yogyakarta ens està donant molt bones sensacions i hem decidit de fer dues nits més abans d’iniciar el trajecte cap a Bali passant pel volcà Bromo.

Estem bé i recordeu que si cliqueu a la galeria fotogràfica, podreu veure totes les fotos.