Després d’agafar un tren a Gambir Station i fer un trajecte de 8 h arribem a Yogya. Queda molt lluny la gran ciutat de Jakarta. Això ja és una altra cosa, així i tot tenim l’hotel a tocar amb el carrer més concorregut de la ciutat: Malioboro Street, on el caos de trànsit segueix sent la nota dominant. Això sí, ja hem après a travessar el carrer, sense por, entremig de motos, cotxes i les seves botzines. Només cal ser decidit quan veus un forat (sovint ens posem darrere els locals en aquest punt crucial), posar la mà a mitja alçada, ben oberta i creuar ràpidament sense deixar de mirar. Ja està! El carrer és ple de vida, botigues i venedors ambulants. Parades de menjar a peu de carrer on la gent seu a terra i menja amb els dits. Destaca a tot arreu una mena de pollastre marinat (“pollo palangana” és com l’hem batejat) que ja des de primera hora del matí està cuinat. Com diem nosaltres, encara no estem preparats per aquesta experiència!
Bàsicament el que hem fet aquests primers dies a Yogya, és caminar per la ciutat (a destacar un parc on durant els vespres treuen uns cotxes-bicicleta decorats amb personatges d’animació, il·luminats per tot arreu i equipats amb música) i visitar els seus dos principals temples: Prambanan (temple hindú) i Borobudur (temple budista). Tots dos temples són els més grans del món respectivament i declarats Patrimoni de la Humanitat.
El millor d’aquests dies però és la casualitat. Per exemple:
Davant d’un cafè on dubtem de si entrar o no (i quasi en el moment que marxem) comença a ploure a bots i a barrals obligant-nos a entrar. Aprofitem per provar una beguda local anomenada Wedang (beguda) Uwuh (brossa), semblant al te, boníssim elaborat amb arrels, espècies i herbes que deixa l’aigua molt bruta, com si tingués brossa al peu del got. I tot esperant que afluixi la pluja fem amistat amb en Seto, el cambrer del local i amb la seva muller. Gràcies a ell disposem d’una app asiàtica (Go-Jek) per a contractar cotxes, bicicletes, menjar a domicili… el que vulguem, i a un preu encara més barat del que ja és habitual!
Coincidir amb el bus nocturn amb tres noies turistes que just arriben de Bali (el pròxim destí que tenim al cap) i aprofitar a fer traspàs d’informació valuosa d’on anar, com moure’s, preus locals, etc.
Iniciar una conversa dins el bus amb un home local, en Pras, pilot de vaixells, i descobrir 10 minuts més tard que ens ha pagat el bitllet perquè li ha fet gràcia de conèixer a dos nois de Catalunya (per cert aquí tothom està informat del referèndum). Això últim no deixa de sorprendre’ns ja que cada dos per tres algú ens para i vol fer-se una foto amb nosaltres pel simple fet de ser estrangers al seu país. Fins i tot, algunes famílies fan cua i un per un, es van fent la foto. Fa molta gràcia tot plegat.
Yogyakarta ens està donant molt bones sensacions i hem decidit de fer dues nits més abans d’iniciar el trajecte cap a Bali passant pel volcà Bromo.
Estem bé i recordeu que si cliqueu a la galeria fotogràfica, podreu veure totes les fotos.
Sandàlies i Pols 
Ambivalència, enveja i un cert neguit, gaudiu del viatge, de la gent, dels monuments i aneu molt en compte, els amics i la familia a Catalunya estan pendents de vosaltres.
M'agradaM'agrada