SETMANA 3, VÍDEO 3

Comments 6 Estàndard

Una setmana més acaba i publiquem el resum de totes les experiències viscudes. I amb sorpresa final en descobrir les estàtues submarines de Jason deCaires Taylor (artista i escultor anglès creador de més de quatre-centes escultures subaquàtiques) a l’illa Gili meno.

ÚLTIMS DIES A UBUD!

Comments 5 Estàndard

Els últims dos dies a Ubud els hem aprofitat al màxim amb l’Èric i el nostre taxista privat, en Tiko. Per una banda hem visitat l’arrossal més famós i proper a Ubud, un dels més fotografiats, Tegallalang. Uns minuts més tard, visitem el temple de Pura Tirta Empul on els balinesos (i els turistes) realitzen rituals per purificar la seva ànima banyant-se en una piscina. També vam poder descobrir el temple de Gunung Kawi, una autèntica meravella que es troba entremig de la vegetació de la selva, palmeres i arrossals. Està dedicat al Déu de l’aigua i és on hi ha enterrats els membres de la família reial. I acabem el dia a Goa Gajah o cova de l’elefant, escultura de pedra tallada a la roca, que amaga la figura de Ganesha al seu interior.

L’últim dia a Ubud, abans de marxar a les illes Gili Air, ens acomiadem de l’Èric i el dediquem a una de les nostres grans passions: la cuina. Durant tot el matí realitzem un curs de cuina amb Periuk Bali que inclou la visita al mercat local, la creació d’una ofrena (capseta amb flors que es fa amb fulles del cocoter) i la preparació de nou plats complets de la gastronomia balinesa. I és que el menjar d’Indonèsia ens ha sorprès molt gratament, bo i saludable a parts iguals. Sembla que vagin un pas més avançat en la cultura del menjar per cuidar la salut del cos. Per tot arreu pots trobar referències a cuina vegetariana, vegana, informacions sobre la nutrició dels aliments o dels condiments que porten els plats, tes i sucs naturals de molts tipus, etc. En definitiva, que el menjar no és una qüestió de la qual preocupar-se si mai podeu viatjar per aquestes terres. A més a més, el preu ajuda a veure-ho tot una mica millor encara!

I nosaltres què vam cuinar? La nostra introducció a la cuina balinesa va ser la següent:

  • Salsa balinesa picant o Sambal ulek
  • Salsa de cacauet o Saus kacang
  • Arròs cuinat a l’estil balinès tradicional o Nasi putih kukus
  • Brotxetes de pollastre amb salsa satay (cacauet)
  • Curry balinès de pollastre o Kare ayam bumbu bali
  • Saquets de peix marinat (enrotllats amb fulla de plataner) o Pepes ikan
  • Sopa ayam (pollastre)
  • Tempe (tofu fermentat) amb salsa de soja dolça o  Tempe manis
  • Amanida vegetal balinesa o Sayur urab
  • Creps farcides de coco i sucre de palma o Kue dadar gulung

Bon profit!

Durant la tarda visitem el parc Monkey Forest situat al mateix poble d’Ubud. Allí hi passem més de quatre hores passejant i gaudint dels micos com si fóssim nens petits. N’hi ha un munt i viuen per la zona en total llibertat. Acostumats als turistes, no s’espanten i fan la seva vida com si res. Molts cops poden pujar sobre de les persones, però compte, el que comença sent una gràcia pot acabar amb una bona pixada del mico sobre teu! El German i jo vam acabar la visita amb aquest preuat regal. Gràcies micos!

DESCOBRIR BALI DES DE UBUD

Leave a comment Estàndard

Ubud és allò que imaginàvem. Un poble petit que pots recórrer a peu de punta a punta. Molt turístic, però amb encant suficient per a passar-hi 5 dies (a destacar el temple Saraswati o Water temple que tenim a 5 minuts caminant des del nostre hotel Aya’s Room). I és que Ubud s’ha transformat en la nostra base per descobrir Bali i els seus punts d’interès principals. Aquests dies els compartim amb un altre català que vam conèixer en el trajecte cap a Bromo, l’Èric, i gràcies a ell compartim costos i reduïm encara més els preus. Aquesta zona, dominada completament pels taxistes, demanen preus desorbitats i amenacen els conductors de serveis com l’app GoJek (Uber asiàtic) la qual cosa dificulta enormement trobar conductors a preus assequibles i fins i tot quan en trobes un, aquest encara t’apuja el preu extraoficialment. Tot i la dificultat inicial ens en sortim per pactar un preu raonable i anar a visitar el temple de Tanah Lot (negociem anada, 2 hores d’espera i tornada).

pht_1158.jpg
El Jaume, l’Èric i el German a la platja de Tanah Lot

L’endemà decidim utilitzar un transport privat que ens porta als llocs que hem pactat prèviament i evitem els problemes de serveis com GoJek, el “toc de trompeta” o les hores d’espera dels busos turístics (petites furgonetes que surten només quan s’omplen completament) dels tours predefinits que hi ha a les múltiples agències d’Ubud.

Gràcies a un contacte de l’Èric coneixem en Tiko, el nostre conductor privat per tot un dia. I des de les 9.00 h del matí d’avui fins a les 20.00 h visitem, al nostre ritme i sense límit de quilometratge o temps, el següent:

  1. El Hidden Garden, un coffe garden per degustar el cafè Luwak, diuen, el més car i bo del món. Localment es diu “caca coffe” i és que el Luwak és un animal que menja els grans de cafè, els fermenta a la panxa i els defeca. Un cop nets i torrats seguint tot un procés tradicional balinès obtenim aquest tipus de cafè.
  2. El temple més característic de l’illa de Bali, el Pura Ulun Danu Bratan
  3. Les cascades Gigit 
  4. I les terrasses d’arròs, Patrimoni de la humanitat, de Jatiluwih

IMG_6424.jpgJaume, Èric, German i Tiko, de Tikotours al Coffe Garden. Riure assegurat!

Contacte transport privat Tikotours

Mail: tikowap123@yahoo.com - WhatsApp +6285739268367 
Facebook: Tiko tour

Un dia complet i un gran servei. Tot i el mal temps a final de trajecte, i el fet de pagar entrades a tot el que hem visitat, els riures i la complicitat amb en Tiko constants fan que demà ens tornem a veure per seguir descobrint noves meravelles d’aquest increïble país. Demà, més i millor!

DE BROMO A BALI

Comments 4 Estàndard

Decidim deixar Yogyakarta i contractem un tour a molt bon preu que inclou el trajecte cap a Bali (Denpasar) passant pel volcà Bromo. El tour inclou:

  • Minibus amb un aire condicionat defectuós que va deixar l’equipatge d’uns companys francesos completament xop, ja que perdia aigua durant les 13,5 h que va durar el trajecte. Cal destacar que una cosa és veure el caos circulatori a Indonèsia i una altra és viure’l des de dins: dos carrils que es poden transformar en quatre, avançaments “in extremis” per la dreta o l’esquerra indistintament, contínues que no existeixen, moltes botzines i tensió, molta tensió. Hem dit que el trajecte durava 13,5 h, oi? Buf…
  • Nit d’hotel a peu del volcà amb una habitació molt simple amb uns llençols i un vàter d’higiene “no t’hi fixis gaire”. Això sí, dutxa amb escalfador per sorpresa nostra (creieu-nos, fa bastant fred un cop ets a peu del volcà).
  • Jeep fins a un mirador per veure sortir el sol (ens vam llevar a les 2.30 h de la matinada i és una experiència increïblement preciosa de veure) i jeep fins al volcà per accedir al cràter, prèvia caminada d’uns 40 minuts.
  • Esmorzar a l’hotel sorprenentment bo i transport en el mateix minibus del dia anterior (2  h de trajecte fins a connectar amb un altre bus local).
  • Transport en bus local fins a la parada de Denpasar, Bali, amb el ferri inclòs amb una durada total de 12 h. Ben equipat, amb coixí i manta a cada seient que fins i tot el German s’acaba posant degut a la potència extrema de l’aire condicionat.   I sorpresa final ja que no ens va deixar al centre de Denpasar sinó a Mengwi, a uns 40 minuts amb cotxe fins al nostre hotel. Gràcies a l’app GoJek ens va sortir el tram final a un preu raonable perquè arribant a les 11 h de la nit a Mengwi els taxis ens volien cobrar un munt d’IDR (moneda local a Indonèsia).

Tot això (experiències i amistats que vam fer durant les hores i hores de carretera a part) per un mòdic preu de 31  € per persona.

Arribats a Bali, passem dues nits a Denpasar, la seva capital. La primera nit, després de l’odissea de viatge, arribem just a temps per escoltar en Puigdemont i dormir. L’endemà descobrim la platja Green Bowl, una meravella verge i pràcticament per nosaltres sols. Això sí, la tornada ens és complicada perquè està molt allunyada i amb prou feines hi ha cotxes del servei GoJek i els taxis ens demanen una autèntica barbaritat de diners per fer el mateix trajecte. Finalment, i després d’una llarga espera de dues hores i combinant servei de moto i cotxe, ens plantem a la platja de Kuta per veure la posta de sol i fer un bon àpat (el primer i únic del dia). Demà buscarem tranquil·litat i descans durant uns dies a Ubud, un poble interior més petit i acollidor. Us mantindrem informats!