Aquesta setmana és el més semblant a la rutina diària que fem a Catalunya normalment. De casa a l’escola i de l’escola a casa, anar a comprar al supermercat més proper pensant en el menú diari que volem fer, cuinar (una afició que el German ja fa dies que volia tornar a sentir), treballar en els projectes dels contes, sortir amb en Beren a fer una birra i xerrar de política (quina merda tot el que està passant a Catalunya), parlar amb la família via “facetime”, veure una bona sèrie després de dinar estirats al sofà tot prenent un cafè o gaudir d’una pel·lícula menjant crispetes fetes al microones o picant quatre llaminadures. A més a més, el temps tampoc acompanya per fer turisme perquè plou cada dia i de fet encara no hem baixat a la ciutat des que vam arribar. Ho deixem per la setmana vinent. Tot el temps el dediquem als contes que hem realitzat conjuntament amb els alumnes del Beren després d’assistir a l’escola durant tres dies. La setmana vinent encara ens esperen uns dies més de feina així com la presentació d’un dels contes davant de tots els alumnes de Primària.
Ens fa molta il·lusió poder haver estrenat l’apartat del projecte i recollir aquests primers tres contes tradicionals i desitgem que no siguin els últims. Estigueu atents el dilluns que ve ja que publicarem el primer conte, Si Tanggang. Explica la història d’un nen molt pobre que somiava cada vespre en tenir fortuna fins que finalment marxa del poble per complir el seu somni deixant enrere els seus pares. Uns anys més tard torna al poble, ric i casat, però Si Tanggang no sembla el mateix. Reconeixerà els seus pares? Podrà per fi treure’ls de la misèria?
Com ho fem?