En una petita cabana al bosc vivien dos pares, Si Talang i Si Deruma, que tenien un fill anomenat Si Tanggang. Si Tanggang i la seva família eren pobres.

Cada nit, Si Tanggang somiava a ser ric i conegut a tot el territori. Un dia, Si Tanggang va deixar la seva família per ser mariner, prometent que tornaria. Poc temps després de sortir Si Tanggang, va treballar per a un home ric que posseïa un vaixell.

Un any més tard, Si Tanggang es va casar amb la bella filla de l’home ric. Si Tanggang volia continuar el treball i va navegar amb la seva dona a un país desconegut. De sobte, després d’arribar … Els pares de Si Tanggang es van acostar i li van oferir alguns dels seus plats favorits, un pastís de plàtan que la seva mare havia fet especialment per a ell. Si Tanggang va mirar als seus pares que estaven bruts i mal vestits i respongué:

– “Qui ets tu! Aneu!”

– “Sóc la teva mare, Si Tanggang!”

– “Vés! No tinc mare! Va morir fa anys!”

Va picar els dits de la mare i el pastís de plàtan va caure al mar. Els pares de Si Tanggang van tornar a casa amb el cor trencat.

– “Oh Déu estimat, si us plau, ensenya al meu fill Si Tanggang que sóc la seva mare”.

De sobte, uns núvols negres van cobrir el poble, es van produir una tempesta i van caure molts llampecs. Llavors, Si Tanggang es va adonar que havia obrat malament vers la seva mare que l’havia cuidat tota la seva vida i que ara Déu el volia castigar.

– “Oh, mare! Perdona’m! Admeto que sóc el vostre fill!

Les seves pregàries no van servir de res. Per Si Tanggang era massa tard. Ell, la seva esposa i el vaixell es van convertir en pedra.