Tag Archives: orangutan

SETMANA 7, VÍDEO 7

Comments 3 Estàndard

Una setmana més que ha estat increïble en experiències. Ho resumim tot en aquest vídeo que no us podeu perdre. La vida salvatge com a protagonista total a Borneo! Born to be wild!

A més hem pogut gaudir d’un dia complet a Turtle Islands. Si mai teniu pensat anar-hi, el primer avís és fer la reserva de la visita a la companyia Crystal Quest directament perquè costa la meitat que qualsevol paquet turístic que puguis trobar a Sandakan. El preu inclou:

  • Dinar, sopar i esmorzar
  • Habitació
  • Els tres programes sobre les tortugues (sense guia). El primer programa et permet veure una posta d’ous quan alguna tortuga arribi (a nosaltres ens va passar al voltant de les 20.30 h, tot just després de sopar). En el segon programa pots veure com traslladen els ous a zones segures per protegir-los de possibles depredadors i finalment, en el tercer programa pots veure com alliberen tortugues que acaben de néixer al mar. Una d’aquelles coses que et fan emocionar de veritat i el nostre moment preferit del dia. Una experiència recomanable al 100%.

A més vam tenir una sort increïble, ja que durant el matí, mentre ens banyàvem a les aigües cristal·lines d’aquesta petita illa (trigues 20 minuts a peu a donar la volta per la costa) vam veure en directe el naixement d’una tortuga salvatge i com corria cap al mar. Fantàstic! Tot i que traslladen els ous de cada posta, en deixen uns quants al niu per conservar l’equilibri de l’ecosistema i sovint, si l’ou ha tingut sort, pots veure com alguna tortugueta té aquesta segona oportunitat. Esperem que l’aprofiti perquè només un 1% – 2% de les tortugues que alliberen cada vespre sobreviuen.

Selingaan island
Els nius per protegir els ous
Els vigilants o rangers
L’illa és molt petita
Molta sort amiga!
Relax time
Aigües cristal·lines i netes
Moments inesperats que et sorprenen
La tortuga durant la posta
El nostre niu amb 83 ous!

I mireu qui vam trobar fent snorkel!

BORN(EO) TO BE WILD

Comments 3 Estàndard

Han estat tres dies i dues nits a la selva de Borneo, sense cobertura, sense wifi, envoltats del so de la naturalesa salvatge i el del riu Kinabatangan però amb molt bona companyia. Al Borneo Natural Sukau Bilit Resort hem viscut una petita aventura que ha servit per desconnectar i descobrir el cor de l’autèntic Borneo. Llevar-se a quarts de sis del matí per fer un tomb pel riu, fer una petita caminada per la jungla durant el dia i durant la nit i tornar a agafar la barca a mitja tarda fins que es pon el sol ha estat la rutina diària que ens ha permès viure de ben a prop la vida salvatge. Com diu el nostre guia, cada dia sembla igual però al mateix temps diferent “same, same…but different”. Hem vist micos de diferents especies, fins i tot els famosos micos nassuts (Proboscis monkey) de nas gros (autòctons de Borneo), ocells de colors vius, petites cries de cocodril, orangutans enfilats als arbres menjant fulles i movent-se entre les branques, rèptils i un intent d’un cocodril de menjar-se un ocell despistat. Estem molt contents i podem dir que hem tingut sort. I entremig de cada sortida un bon bufet de menjar, molt de te i cafè, xerrades llargues entre companys de viatge, molta pràctica de l’anglès i molts riures amb el nostre guia imitant els sons dels animals (sobretot els dels ocells). A més hem aconseguit sortir indemnes dels macacos una altra vegada, estant sempre alerta perquè els trobes per tot arreu.

Una gran experiència de la qual en sortim amb noves amistats, la Núria i la Zule, dues noies de Pamplona absolutament meravelloses. Un bon feeling que allargarem els pròxims dies viatjant plegats cap a Turtle Island i a Tip of Borneo, Kudat, cap al nord. Tornarem a prop del mar. Ja en teníem ganes.

mlp_1640.jpg

 

Pont per facilitar el pas d’orangutans pel riu
Riu Kinabatangan
Riu Kinabatangan a les 6 del matí
La barca que agafem cada dia
Riu Kinabatangan
El nostre hotel
Riu Kinabatangan
Una altra barca plena de turistes
Un grup de micos nassuts
Dos orangutans salvatges

DE KUALA LUMPUR A BORNEO

Estàndard

Després de fer un darrer dia de turisme per la ciutat de Kuala Lumpur podem assegurar que moure’s caminant és realment complicat. Fer un pas, per tornar dos passos enrere. Camins que semblen però que no són i una xafogor que no ajuda. Idea! Decidim provar el servei de bicicletes que, després d’una hora de servei, descobrim que ens ha sortit gratuït. Perfecte! Tot i que aviat ens adonem que anar en bicicleta equival a perdre’s igual i suar més encara. Un cop acabes fart de tant caminar i pedalejar per no res, comprens que el millor és pagar un cop més per un Grabcar i punt. En fi, tot i les dificultats, podem veure la zona coneguda com a Little India o Brickfields on dinem un cop més el plat típic indi d’arròs amb salses, verdures i carn que et serveixen en una fulla de plataner i que, si ho vols fer bé, menges amb els dits. Boníssim i barat. També gaudim de la moderna mesquita Masjid Negara, descobrim el temple xinès Sam Kow Tong entremig dels gratacels i ens fem una selfie final al llac del parc Tasik Perdana.

Finalment deixem Kuala Lumpur. Això sí, de la millor manera possible gràcies a l’hospitalitat del Beren i la seva dona, la Tessa. Ens van preparar un menú inoblidable en un dinar-berenar-sopar amb gaspatxo, pernil de bellota i paella de carn i marisc. Un final rodó, oi?

Perdre’s també fa que trobis temples com aquest
Little India
Mercat de flors
Masjid Negara
Masjid Negara
Tasik Perdana
Agafem el monoraïl
Gràcies per tot Beren & Tessa

Després d’agafar l’avió ens plantem a Borneo. Un imagina una illa salvatge plena de vegetació i paisatges exuberants. A primer cop de vista no és així i l’aterrada a Sandakan fa que ens mirem de reüll una mica decebuts. Un poble trist i sense encant. Ara, de moment, ja ens ha robat el cor la doble visita als dos principals centres de recuperació d’animals que hi ha a Sandakan: el Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre i el Bornean Sun Bear Conservation Centre. Els dos llocs treballen igual per tal de reintroduir els animals, orfes o desplaçats del seu hàbitat natural a causa de la desforestació i les enormes plantacions de palma d’on n’extreuen oli i que, malauradament, veus per tot arreu.
Poder veure, in situ, els animals en rehabilitació i els salvatges al mateix temps ha estat una passada. En el cas dels orangutans deixen entrar turistes dos cops al dia on des d’una plataforma donen aliments als orangutans i, si tens sort, els pots veure. El tema és que sempre fan el mateix menú per tal que el trobin avorrit i així es busquin la vida a la selva. En el primer torn del matí, a les 10.00 h no hi ha hagut sort i ens hem conformat  a veure jugar uns pocs orangutans a l’edifici “nursery” o guarderia on cuiden els orangutans quan són petits i encara aprenen de la mà dels seus voluntaris a menjar, grimpar i viure en comunitat. Resignats a tornar a la tarda, al torn de les 15.00 h i just quan anàvem a sortir, uns micos petits, ens han barrat el pas i es mostraven agressius (fins i tot un dels macacos ens ha saltat a sobre però el vigilant l’ha fet recular de seguida). Decidim esperar que marxin per evitar problemes majors i aleshores el destí ens ha obsequiat amb una visita inesperada: un orangutan ha fet acte de presència (alguns orangutans adults sovint visiten el centre per voluntat pròpia) i estàvem completament sols! Ha estat una trobada quasi personal i íntima fins que ha decidit entrar dins del recinte i un dels cuidadors l’ha fet fora. La imatge dels seus ulls i de les seves mans no l’oblidarem mai. Un moment màgic únic i irrepetible. Tenim temps i el lloc on està ubicat el centre, enmig de la selva, fa que passejar pels voltants seguint les passarel·les de fusta sigui una experiència també única. El soroll de la selva és un so que ens endurem també en el nostre record.
Més tard visitem el centre dels ossos Sun Bear, autòctons de Borneo i els més petits del món. Es diuen així per la forma característica de color groc que tenen en la zona de pelatge del coll. Aquest cop des d’una passarel·la elevada podem observar els ossos durant més d’una hora i mitja bocabadats de veure com s’enfilen als arbres, els roseguen amb una força increïble per menjar-se els insectes, juguen entre ells, fan forats a terra o dormen.

I tanquem la tarda amb la segona oportunitat de veure orangutans al segon torn del dia. Aquest cop dos orangutans afamats busquen un àpat fàcil. Un d’ells amb el fill petit enfilat a la seva esquena com si fos una mascota del mateix orangutan. Veure’ls arribar per la passarel·la, menjar i jugar entre ells durant uns minuts ha estat senzillament meravellós. Curt però intens.

Ha estat un dia d’aquells que surten rodons i complets. En volem més, així que demà iniciarem un tour pel riu Kinabatangan. Ens tornarem a endinsar dins la selva de Borneo durant tres dies i dues nits. Amb què ens sorprendrà aquest cop?

Tancar els ulls i escoltar, així de simple
Paisatge selvàtic
El culpable que trobéssim el primer orangutan
Una visita inesperada!
Dos millor que un, oi?
Sun Bear
Orangutan salvatge a la plataforma
Orangutan salvatge a la plataforma
Orangutan a la guarderia
Orangutan a la guarderia