DE KUALA LUMPUR A BORNEO

Estàndard

Després de fer un darrer dia de turisme per la ciutat de Kuala Lumpur podem assegurar que moure’s caminant és realment complicat. Fer un pas, per tornar dos passos enrere. Camins que semblen però que no són i una xafogor que no ajuda. Idea! Decidim provar el servei de bicicletes que, després d’una hora de servei, descobrim que ens ha sortit gratuït. Perfecte! Tot i que aviat ens adonem que anar en bicicleta equival a perdre’s igual i suar més encara. Un cop acabes fart de tant caminar i pedalejar per no res, comprens que el millor és pagar un cop més per un Grabcar i punt. En fi, tot i les dificultats, podem veure la zona coneguda com a Little India o Brickfields on dinem un cop més el plat típic indi d’arròs amb salses, verdures i carn que et serveixen en una fulla de plataner i que, si ho vols fer bé, menges amb els dits. Boníssim i barat. També gaudim de la moderna mesquita Masjid Negara, descobrim el temple xinès Sam Kow Tong entremig dels gratacels i ens fem una selfie final al llac del parc Tasik Perdana.

Finalment deixem Kuala Lumpur. Això sí, de la millor manera possible gràcies a l’hospitalitat del Beren i la seva dona, la Tessa. Ens van preparar un menú inoblidable en un dinar-berenar-sopar amb gaspatxo, pernil de bellota i paella de carn i marisc. Un final rodó, oi?

Després d’agafar l’avió ens plantem a Borneo. Un imagina una illa salvatge plena de vegetació i paisatges exuberants. A primer cop de vista no és així i l’aterrada a Sandakan fa que ens mirem de reüll una mica decebuts. Un poble trist i sense encant. Ara, de moment, ja ens ha robat el cor la doble visita als dos principals centres de recuperació d’animals que hi ha a Sandakan: el Sepilok Orangutan Rehabilitation Centre i el Bornean Sun Bear Conservation Centre. Els dos llocs treballen igual per tal de reintroduir els animals, orfes o desplaçats del seu hàbitat natural a causa de la desforestació i les enormes plantacions de palma d’on n’extreuen oli i que, malauradament, veus per tot arreu.
Poder veure, in situ, els animals en rehabilitació i els salvatges al mateix temps ha estat una passada. En el cas dels orangutans deixen entrar turistes dos cops al dia on des d’una plataforma donen aliments als orangutans i, si tens sort, els pots veure. El tema és que sempre fan el mateix menú per tal que el trobin avorrit i així es busquin la vida a la selva. En el primer torn del matí, a les 10.00 h no hi ha hagut sort i ens hem conformat  a veure jugar uns pocs orangutans a l’edifici “nursery” o guarderia on cuiden els orangutans quan són petits i encara aprenen de la mà dels seus voluntaris a menjar, grimpar i viure en comunitat. Resignats a tornar a la tarda, al torn de les 15.00 h i just quan anàvem a sortir, uns micos petits, ens han barrat el pas i es mostraven agressius (fins i tot un dels macacos ens ha saltat a sobre però el vigilant l’ha fet recular de seguida). Decidim esperar que marxin per evitar problemes majors i aleshores el destí ens ha obsequiat amb una visita inesperada: un orangutan ha fet acte de presència (alguns orangutans adults sovint visiten el centre per voluntat pròpia) i estàvem completament sols! Ha estat una trobada quasi personal i íntima fins que ha decidit entrar dins del recinte i un dels cuidadors l’ha fet fora. La imatge dels seus ulls i de les seves mans no l’oblidarem mai. Un moment màgic únic i irrepetible. Tenim temps i el lloc on està ubicat el centre, enmig de la selva, fa que passejar pels voltants seguint les passarel·les de fusta sigui una experiència també única. El soroll de la selva és un so que ens endurem també en el nostre record.
Més tard visitem el centre dels ossos Sun Bear, autòctons de Borneo i els més petits del món. Es diuen així per la forma característica de color groc que tenen en la zona de pelatge del coll. Aquest cop des d’una passarel·la elevada podem observar els ossos durant més d’una hora i mitja bocabadats de veure com s’enfilen als arbres, els roseguen amb una força increïble per menjar-se els insectes, juguen entre ells, fan forats a terra o dormen.

I tanquem la tarda amb la segona oportunitat de veure orangutans al segon torn del dia. Aquest cop dos orangutans afamats busquen un àpat fàcil. Un d’ells amb el fill petit enfilat a la seva esquena com si fos una mascota del mateix orangutan. Veure’ls arribar per la passarel·la, menjar i jugar entre ells durant uns minuts ha estat senzillament meravellós. Curt però intens.

Ha estat un dia d’aquells que surten rodons i complets. En volem més, així que demà iniciarem un tour pel riu Kinabatangan. Ens tornarem a endinsar dins la selva de Borneo durant tres dies i dues nits. Amb què ens sorprendrà aquest cop?