VIETNAM, HO CHI MINH!

Comments 2 Estàndard

Aterrem a Ho Chi Minh amb un vol que fem des de l’aeroport de Da Nang, a 40 minuts en cotxe de Hue. Una gran ciutat, coneguda també amb el nom de Saigon i que deu ser la ciutat amb més motos del món. Hi passem només tres dies, però tenim l’hotel molt cèntric i això ens permet moure’ns a peu a tots els llocs que volem visitar prèviament marcats al nostre mapa de Google Maps. És una ciutat enorme, molt animada, caòtica, i amb força contrastos de cultura antiga i cultura moderna. Toca caminar, fer el cor fort per travessar els carrers i degustar els últims plats vietnamites.

Visitem un munt de coses: el temple hindú de Mariamman, el mercat central Ben Thanh, el temple Sri Thendayuthapani, la torre Fitexco Financial Tower (increïblement semblant a la torre Stark de la pel·lícula “The Avengers”), l’enorme i llarg carrer per a vianants Walking Street Nguyen Hue, l’edifici de l’Ajuntament Ho Chi Minh City Hall amb l’estàtua del president, la City Opera House, l’edifici Saigon Central Post Office (d’influències franceses i de disseny basat en Gustave Eiffel), la Catedral de Notre Dame vietnamita (actualment en reformes i sense accés al seu interior), el fantàstic temple Phuoc Hai i, finalment, el museu de la guerra War Remnants, que ens ha deixat ben tocats per la cruesa de les seves imatges on pots veure les conseqüències dels més de 17 anys de la guerra de Vietnam. A més el dia anterior vam fer una escapada als túnels de Cu Chi. El Vietcong o Front Nacional d’Alliberament del Vietnam va construir aquests més de 200 km de túnels durant la Guerra del Vietnam. Hi havia hospitals, cuines, dormitoris, sales de reunions, arsenals i milers de trampes. Tot connectat per aquests minúsculs túnels. Podem afirmar que hem vist la cara més salvatge de l’ésser humà.

Val a dir que també hem vist la cara més alegre i és que la selecció de futbol de Vietnam s’ha classificat per primer cop a la seva història per la final de l’Asian Cup U-23 i hem al·lucinat de com ho han celebrat els vietnamites. Tots han sortit al carrer i durant hores i hores agafen les seves motos (i és que són moltes motos) i carregats dalt de la moto tota la família onegen les banderes del país i toquen la botzina sense parar, o piquen amb les tapes de l’olla, o amb un pal i una ampolla de plàstic, paralitzen el tràfic posant-se a cridar i a cantar al mig del carrer i piquen de mans amb tots els conductors que els van esquivant. Increïble el que hem viscut. Mai havíem vist una cosa igual. No deixem d’imaginar què faran si guanyen el diumenge vinent la final. De moment ja tenen dos seguidors fidels més que no es perdran el partit.

 

Avui deixem Vietnam per visitar Filipines. Ens esperen trenta dies de noves descobertes, experiències i aventures. Ja sabeu on seguir-les!

DE HUE A HOI AN

Leave a comment Estàndard

En molts blogs de viatges diuen que la carretera de Hue a Hoi An és una de les més maques del món així que agafem un bus turístic que fa unes quantes parades durant el trajecte, però el dia està ennuvolat i plovisqueja.

Des de les 9.00 h fins a les 14.30 h ens aturem a quatre llocs: Thanh Toan, un pont de fusta d’estil japonès del 1776 molt bonic, la platja de Lang Co, els búnquers de Hai Van Pass situats dalt d’un turó amb unes vistes que en teoria són precioses però la boira en aquest punt és tan densa que no podem veure res a més de tres metres i finalment les Marble Mountains, un complex amb temples, pagodes i coves ubicats entre les roques de marbre que ens encanta, tot i la gentada que hi circula i el poc temps que disposem per visitar-ho.

Finalment arribem a Hoi An, un poblet molt petit i pintoresc, amb un centre històric exclusiu per als vianants (un carrer lliure de les molestes motos és d’agrair), amb carrerons estrets, un mercat central ple de vida i un riu que el divideix en dues zones. De seguida ens convida a perdre’ns i passejar amb calma, però també és cert que és massa turístic i està ple de gent i botigues per tot arreu i això li resta encant.

L’hotel on estem, el Vaia Boutique Hotel Hoi An, recomanat per la parella australiana que hem conegut aquests dies, ens encanta. Les recepcionistes són encantadores i molt atentes (en especial la Phong) i ens ajuden en tot. A més, al hall d’entrada, i de manera gratuïta, disposem de cafè, te, cacauets salats i trossos de gingebre sec amb sucre boníssim les 24 hores del dia! I cocktail gratuït entre les quatre i les sis de la tarda. Què més volem?

La Phong, la nostra nova “follower” vietnamita

IMG_0396

Aprofitant que des de l’hotel també disposem de servei de bicicletes sense cost addicional visitem els camps d’arròs que envolten el poble juntament amb en Jeff i la Lesley. Una experiència que ens ha meravellat.

També visitem My Son, unes runes força ben conservades de l’antiga ciutat imperial del regne de Champa i declarades Patrimoni de la Humanitat que són una passada. Sense cap dubte, el millor de Hoi An s’amaga en els seus voltants.

Evidentment no podíem deixar de fer un nou curs de cuina vietnamita i és que gastronòmicament el país ens ha sorprès molt. Tot està molt bo i volem aprendre a fer alguns dels plats que hem tastat. A Gioan Cookery School fem un curs privat exclusiu per a nosaltres dos i la cuinera que és una noia molt boja i divertida i fa que passem un matí fantàstic. Ja us podeu imaginar certs moments on cuinera i German canten plegats mentre treballen. Cuinem quatre plats i tots molt bons: Cao Lau (la sopa típica a Hoi An), Curry estil vietnamita, Albergínies caramelitzades a la cassola i Banh Xeo (un pancake).

IMG_0404

Els dies passen volant i ara ja toca agafar l’avió des de Da Nang fins a la que va ser l’antiga capital de Vietnam: Ho Chi Minh.

SETMANA 16, VÍDEO 16

Comments 2 Estàndard

Mentre esperem a l’aeroport de Da Nang l’avió que ens durà a la darrera destinació a Vietnam, Ho Chi Minh, aprofitem per publicar el vídeo que resumeix tot el que hem fet aquesta setmana, que són un munt de coses. Demà publicarem un nou article amb fotos de la nostra estada a Hoi An. Només ens queden tres dies en aquest país i encetarem la següent etapa a Filipines. Esperem que el gaudiu i el compartiu amb tothom.

I PER FI, HUE

Leave a comment Estàndard

11 hores interminables de tren des de Ninh Binh fins a Hue, de les quals n’hem dormit ben poques. Estem cansats i de seguida agafem taxi cap al Cherry Hotel Hue per descansar una estona i sobretot tenir un moment de relaxació sota una bona dutxa d’aigua calenta.
Un cop descansats ja tenim energies per descobrir Hue. La visita obligada la fem durant tota la tarda. Passem més de tres hores dins de la Citadel Imperial City. Un complex enorme ple monuments, pagodes i edificis en runes i d’altres restaurats de la dinastia Nguyen. Per arrodonir el dia descobrim el que serà el nostre restaurant de referència durant la nostra estança a Hue, Madam Thu Restaurant, per la seva oferta gastronòmica i també econòmica. Bo i barat, combinació perfecte.

L’endemà agafem un tour que ens portarà a visitar tot el que teníem planejat a un preu més econòmic que no pas si ho féssim pel nostre compte. A més inclou una ruta en vaixell pel riu que travessa la ciutat, el riu Perfum, i un dinar senzill però bo a bord del vaixell (arròs, verdures i tofu). A més els companys vietnamites de taula no paren de fer-nos tastar els seus plats.
De totes les parades que fem durant la ruta en vaixell i posteriorment en bus destaquem:

  • La Pagoda Thien Mu, un dels símbols de Hue i on pots veure el cotxe que va fer servir el 1963, el monjo Thich Quang Duc, per arribar a Ho Chi Minh i immolar-se cremant-se assegut a terra en la posició del lotus.

PHT_2104

original_5319b24c18778373fe7be78fc1543334

  • La tomba Imperial de l’Emperador Minh Mang, un complex molt gran ubicat a una zona preciosa plena d’arbres i llacs.

PHT_2156

  • La tomba Imperial de l’Emperador Khai Dinh. Una de les més conegudes i famoses, i evidentment amb molts turistes. És més petita, però la seva arquitectura és espectacular i la tomba que hi ha a l’interior encara més.

IMG_0820IMG_0821

Aquests dies a Hue han estat intensos, menys fresquets (ja tornem a vestir d’estiu) i se’ns han fet curts. A més, com que tots els turistes fem les mateixes rutes pel país, anem coincidint amb alguns companys del creuer que vam fer a Halong Bay com en Jeff i la Lesley o la Sara i en Richard i quan ens va bé quedem per fer algun àpat plegats, xerrar una bona estona (així practiquem l’anglès) i riure molt. Ara toca tornar a agafar el bus i baixar cap al sud, direcció Hoi An. Estem convençuts que els tornarem a veure.