En molts blogs de viatges diuen que la carretera de Hue a Hoi An és una de les més maques del món així que agafem un bus turístic que fa unes quantes parades durant el trajecte, però el dia està ennuvolat i plovisqueja.
Des de les 9.00 h fins a les 14.30 h ens aturem a quatre llocs: Thanh Toan, un pont de fusta d’estil japonès del 1776 molt bonic, la platja de Lang Co, els búnquers de Hai Van Pass situats dalt d’un turó amb unes vistes que en teoria són precioses però la boira en aquest punt és tan densa que no podem veure res a més de tres metres i finalment les Marble Mountains, un complex amb temples, pagodes i coves ubicats entre les roques de marbre que ens encanta, tot i la gentada que hi circula i el poc temps que disposem per visitar-ho.
Finalment arribem a Hoi An, un poblet molt petit i pintoresc, amb un centre històric exclusiu per als vianants (un carrer lliure de les molestes motos és d’agrair), amb carrerons estrets, un mercat central ple de vida i un riu que el divideix en dues zones. De seguida ens convida a perdre’ns i passejar amb calma, però també és cert que és massa turístic i està ple de gent i botigues per tot arreu i això li resta encant.
L’hotel on estem, el Vaia Boutique Hotel Hoi An, recomanat per la parella australiana que hem conegut aquests dies, ens encanta. Les recepcionistes són encantadores i molt atentes (en especial la Phong) i ens ajuden en tot. A més, al hall d’entrada, i de manera gratuïta, disposem de cafè, te, cacauets salats i trossos de gingebre sec amb sucre boníssim les 24 hores del dia! I cocktail gratuït entre les quatre i les sis de la tarda. Què més volem?
La Phong, la nostra nova “follower” vietnamita
Aprofitant que des de l’hotel també disposem de servei de bicicletes sense cost addicional visitem els camps d’arròs que envolten el poble juntament amb en Jeff i la Lesley. Una experiència que ens ha meravellat.
També visitem My Son, unes runes força ben conservades de l’antiga ciutat imperial del regne de Champa i declarades Patrimoni de la Humanitat que són una passada. Sense cap dubte, el millor de Hoi An s’amaga en els seus voltants.
Evidentment no podíem deixar de fer un nou curs de cuina vietnamita i és que gastronòmicament el país ens ha sorprès molt. Tot està molt bo i volem aprendre a fer alguns dels plats que hem tastat. A Gioan Cookery School fem un curs privat exclusiu per a nosaltres dos i la cuinera que és una noia molt boja i divertida i fa que passem un matí fantàstic. Ja us podeu imaginar certs moments on cuinera i German canten plegats mentre treballen. Cuinem quatre plats i tots molt bons: Cao Lau (la sopa típica a Hoi An), Curry estil vietnamita, Albergínies caramelitzades a la cassola i Banh Xeo (un pancake).
Els dies passen volant i ara ja toca agafar l’avió des de Da Nang fins a la que va ser l’antiga capital de Vietnam: Ho Chi Minh.
Sandàlies i Pols 