11 hores interminables de tren des de Ninh Binh fins a Hue, de les quals n’hem dormit ben poques. Estem cansats i de seguida agafem taxi cap al Cherry Hotel Hue per descansar una estona i sobretot tenir un moment de relaxació sota una bona dutxa d’aigua calenta.
Un cop descansats ja tenim energies per descobrir Hue. La visita obligada la fem durant tota la tarda. Passem més de tres hores dins de la Citadel Imperial City. Un complex enorme ple monuments, pagodes i edificis en runes i d’altres restaurats de la dinastia Nguyen. Per arrodonir el dia descobrim el que serà el nostre restaurant de referència durant la nostra estança a Hue, Madam Thu Restaurant, per la seva oferta gastronòmica i també econòmica. Bo i barat, combinació perfecte.
L’endemà agafem un tour que ens portarà a visitar tot el que teníem planejat a un preu més econòmic que no pas si ho féssim pel nostre compte. A més inclou una ruta en vaixell pel riu que travessa la ciutat, el riu Perfum, i un dinar senzill però bo a bord del vaixell (arròs, verdures i tofu). A més els companys vietnamites de taula no paren de fer-nos tastar els seus plats.
De totes les parades que fem durant la ruta en vaixell i posteriorment en bus destaquem:
- La Pagoda Thien Mu, un dels símbols de Hue i on pots veure el cotxe que va fer servir el 1963, el monjo Thich Quang Duc, per arribar a Ho Chi Minh i immolar-se cremant-se assegut a terra en la posició del lotus.
- La tomba Imperial de l’Emperador Minh Mang, un complex molt gran ubicat a una zona preciosa plena d’arbres i llacs.
- La tomba Imperial de l’Emperador Khai Dinh. Una de les més conegudes i famoses, i evidentment amb molts turistes. És més petita, però la seva arquitectura és espectacular i la tomba que hi ha a l’interior encara més.
Aquests dies a Hue han estat intensos, menys fresquets (ja tornem a vestir d’estiu) i se’ns han fet curts. A més, com que tots els turistes fem les mateixes rutes pel país, anem coincidint amb alguns companys del creuer que vam fer a Halong Bay com en Jeff i la Lesley o la Sara i en Richard i quan ens va bé quedem per fer algun àpat plegats, xerrar una bona estona (així practiquem l’anglès) i riure molt. Ara toca tornar a agafar el bus i baixar cap al sud, direcció Hoi An. Estem convençuts que els tornarem a veure.
Sandàlies i Pols 