Aterrem a Auckland després de 4 hores de vol. És el segon cop que visitem Nova Zelanda, però hi vam estar ja fa 4 anys durant l’hivern i aquest cop ho fem a principis de tardor. Aquest cop paisatge i temperatura són molt diferents. El nostre pla és agafar una “Campervan” (furgoneta amb cuina i bany) i recórrer les dues illes que formen aquest país durant 3 setmanes. La nostra primera parada és la ciutat d’Auckland, a l’illa nord. Tenim un dia per descobrir la ciutat abans d’agafar la furgoneta. Tot i tenir l’allotjament als afores ens dóna temps de veure l’Sky Tower, la St. Patrick’s Cathedral, el carrer principal Queen St i el seu port, just quan hi fan parada els vaixells que participen en la Volvo Open Race. També visitem el punt d’informació turístic oficial del país, l’i-Site per aconseguir mapes amb rutes i punts d’interès. Al vespre, coincidint amb les celebracions de l’any nou xinès, fan la festa l’Auckland Lantern Festival, al parc Auckland Domain on gaudim de bon menjar, de les múltiples llanternes que donen nom al festival i dels seus focs artificials. Un dia molt ben aprofitat!
L’endemà, després de fer les gestions i aconseguir la furgoneta, prendre consciència que la conducció ha de ser per l’esquerra i de fer la compra… tot canvia. El veritable viatge comença. Realment en tenim moltes ganes i de seguida comprovem, un cop més, que Nova Zelanda no ens defrauda.
Iniciem el camí anant cap al nord, direcció Whanganarei. Durant el viatge ens aturem a diversos punts, ja sigui per menjar, descansar o simplement fer unes fotos. Per moure’ns fem servir els mapes descarregats amb l’app de Google maps i una app que funciona offline, la Wikicamps, amb informació sobre zones d’acampada lliures o a preu reduït.
Gràcies a la informació que ens van facilitar a l’i-Site d’Auckland i per tal de gastar el mínim possible descobrir unes rutes per caminar destacades pel mateix govern neozelandès que són una passada. Per exemple, a Whangarei realitzem el Mount Manaia Walking Track, una caminada curta de 2 hores que travessa un bosc preciós, enfilant-nos a la cima del que fa temps va ser un volcà per gaudir d’unes vistes impressionants.
Però el més destacat, barat i imprescindible és gaudir de tot el que ofereix el paisatge d’aquest país. De seguida que ens posem en marxa poder veure meravella rere meravella. El paisatge és ple d’interminables turons i camps coberts de gespa fresca, verda i perfectament tallada, arbres i troncs plens de molsa solitaris realment bonics, boscos frondosos, un munt de vaques i ovelles pasturant i un cel ple de núvols densos, blancs i de gran alçada. Mai et canses de veure-ho, de debò.
I així anem fent aquests primers dies. Només esperem que tota la resta surti exactament igual. Res més.
Sandàlies i Pols 