Ja tornem a estar a TeAnau, el poble que queda més proper al fiord de MilfordSound, Piopiotahi. Hi passem dos dies complets. Un amb pluja i boira i un altre amb sol, això sí, molt de fred els dos dies i és que a aquesta zona les temperatures oscil·len entre -3 i 10 graus. Després de buscar informació al i-Site del poble, de seguida ens disposem a fer els 120km de TeAnau – MilfordHighway. Un viatge que ens porta directament al cor del FiorlandNationalPark. Una carretera que passa per paratges plens de valls, camps amb ovelles, llacs, boscos i muntanyes altes amb els pics nevats en un primer tram increïblement bonic. Els següents i últims 37km són d’infart. La carretera s’estreta i viatges al costat d’arbres a cada banda amb les branques plenes de molsa, seguint el curs del riu, mentre contemples un paisatge amb serralades nevades i pics altíssims. Enfilant-te a poc a poc i essent cada vegada més estret, les muntanyes s’apropen i es converteixen en parets altíssimes plenes de prims fils d’aigua que cau constantment. Una boira densa al capdamunt no et deixa veure el final i sembla que la paret de roca sigui infinita. El moment àlgid de tot el recorregut és el túnel Homer, a 945 metres d’altitud. El punt més alt i salvatge on la temperatura és molt baixa i la pluja es converteix en neu. Un cop traspassem el llarg i fosc forat que penetra la immensa paret ens espera un descens ple de corbes fins a arribar al port del fiord. Un viatge fascinant que hem viscut de totes les maneres possibles: amb neu, pluja, boira, durant la foscor de la nit i amb el sol radiant que per sort ha fet el nostre últim dia. Aquest any podem afirmar que hem pogut visitar la zona com cal i de tot el recorregut destaquem:
- MirrorLakes: un llac on es reflecteixen les impressionants muntanyes nevades que el voregen.
- CascadeCreek: la zona d’acampada on passem la nit, ubicada entremig d’un paratge molt bonic amb boscos i muntanyes nevades amaga també una caminada sorprenent fins al llac Gunn travessant un bosc amb arbres plens de molsa que sembla tret d’un conte de fades, la LakeGunnNatureWalk.
- El creuer de dues hores que fem amb la companyia Go Orange a les 9h del matí pel fiord Piopiotahi. I la companyia és immillorable, ja que ho fem acompanyats d’una família basca encantadora que vam conèixer al glaciarFranzJosef: en Jon, la Mireia i els seus dos fills, Unai i Ane. Ens retrobem de nou també amb el Justin i l’Stephanie, la parella que vam conèixer a Indonèsia fa sis mesos i que ens vam retrobar fa dues setmanes a l’Abel TasmanNationalPark. A més ens fa un dia esplèndid tot i el fred i el vent. Per fi el cel està clar i la visibilitat és molt bona. Així doncs gaudim d’un paisatge extraordinari navegant pel mar entre muntanyes molt altes, cascades, foques i dofins.
El German i el Jaume amb la família basca
- The Chasm, una caminada curta per veure una cascada que baixa amb una força terrible tot deformant i allisant la roca per on passa. Quan ho veus, de seguida te n’adones de la quantitat d’aigua que rep el Milford Sound durant tot l’any.
- La KeySummitTrack, una caminada de 3 hores on t’enfiles per la muntanya travessant un bosc humit ple de falgueres i arbres amb molta molsa fins a una alçada on veus perfectament les serralades del voltant plenes de neu i en el punt més alt les vistes al llac Marian. Unes vistes privilegiades i úniques.
I ja està! No hem tingut més temps ni forces. Molt contents i força cansats tornem a TeAnau on passem la nit. Demà ja anem cap a la costa est, fins a Dunedin, per iniciar la tornada cap a la capital de l’illa sud: Christchurch.
Sandàlies i Pols 