PLUJA I MÉS PLUJA

Tard o d’hora havia de passar. Un país tan verd i amb tants llacs ha d’alimentar-se per mantenir-se en forma i, finalment, aquests dies la pluja ha fet acte de presència. Això ens ha obligat a fer canvis de plans i suspendre algunes caminades previstes. Ara, de seguida que la pluja és menys forta o el sol surt una estona aprofitem per visitar tot el que podem, com per exemple:

Les Fantain Falls, de camí al HaastPass, una cascada que desemboca en un ample riu ple de pedres apilades pels múltiples visitants.

La Blue Pools Track, una caminada curta de les destacades que travessa un bosc ple d’arbres amb molsa i ponts suspesos fins a arribar a un riu, suposadament de color blau però amb tanta pluja el color era més aviat marronós.

Els llacs Wanaka i Hawea, enormes i rodejats de muntanyes majestuoses. Conduir per aquesta carretera és un plaer per a la vista.

El llac Pukaki i el llac Tekapo, amb el seu color blau únic i envoltats d’un paratge excepcional. Des del llac Pukaki es pot veure també el Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda. A més té una zona d’acampada lliure on passem la nit davant d’aquesta vista privilegiada.

El Lindis Pass, un port de muntanya on passem per apropar-nos al Mount Cook. Està ple de turons sense arbres molt propers els uns dels altres, amb diferents alçades i amb els tons de la tardor: groc, ocre, marró, gris i verd. A més la pluja fa que aparegui una boira baixa que afavoreix encara més el paisatge. Increïblement fascinant.

La Hooker Valley Track. 10 km seguint el curs del riu entre muntanyes altíssimes plenes de glaceres amb cascades i ponts suspesos fins a arribar al llac d’aigua gèlida format pel mateix glaciar del Mount Cook. Un paratge preciós. Llàstima del mal temps, el fred i el vent.

I així anem fent, amb la companyia de la pluja constant, conduint cap al sud en direcció al MilfordSound i desitjant que el bon temps aparegui per tornar a gaudir al màxim del paisatge sense perdre’n detall. Encreuem els dits?