SETMANA 25, VÍDEO 25

Comments 3 Estàndard

Aquí us deixem el resum setmanal de la setmana número 25. A més us afegim unes quantes fotos del nostre trajecte final cap a la costa est per arribar a Christchurch. El paisatge s’ha tornat a transformar, recordant-nos l’illa nord, amb molts turons i camps interminables de gespa verda i ovelles, moltes ovelles, per una banda i el mar per l’altra. Hem anat fent aturades en certs punts (Aramoana Reserve, ShagPoint i KatikiPoint) on es poden veure foques i pingüins si tens sort. La veritat és que n’hem tingut força! També hem aprofitat per trepitjar una platja on es poden veure unes pedres misterioses i úniques anomenades MoerakiBoulders. Nova Zelanda és un país que mai deixar de sorprendre’ns i ha estat un plaer enorme conduir els 5374,4 km que hem fet amb la nostra caravana.

Ara ja som a l’aeroport després de tornar la nostra casa sobre rodes. Ens espera una nit llarga perquè tenim el vol cap a Melbourne, Austràlia, a les 6 del matí.

El vídeo:

I les fotos:

PLUJA I MÉS PLUJA

Leave a comment Estàndard

Tard o d’hora havia de passar. Un país tan verd i amb tants llacs ha d’alimentar-se per mantenir-se en forma i, finalment, aquests dies la pluja ha fet acte de presència. Això ens ha obligat a fer canvis de plans i suspendre algunes caminades previstes. Ara, de seguida que la pluja és menys forta o el sol surt una estona aprofitem per visitar tot el que podem, com per exemple:

  • Les Fantain Falls, de camí al HaastPass, una cascada que desemboca en un ample riu ple de pedres apilades pels múltiples visitants.

PHT_1894

  • La Blue Pools Track, una caminada curta de les destacades que travessa un bosc ple d’arbres amb molsa i ponts suspesos fins a arribar a un riu, suposadament de color blau però amb tanta pluja el color era més aviat marronós.

PHT_1947

  • Els llacs Wanaka i Hawea, enormes i rodejats de muntanyes majestuoses. Conduir per aquesta carretera és un plaer per a la vista.

PHT_1964

  • El llac Pukaki i el llac Tekapo, amb el seu color blau únic i envoltats d’un paratge excepcional. Des del llac Pukaki es pot veure també el Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda. A més té una zona d’acampada lliure on passem la nit davant d’aquesta vista privilegiada.

PHT_2017

  • El Lindis Pass, un port de muntanya on passem per apropar-nos al Mount Cook. Està ple de turons sense arbres molt propers els uns dels altres, amb diferents alçades i amb els tons de la tardor: groc, ocre, marró, gris i verd. A més la pluja fa que aparegui una boira baixa que afavoreix encara més el paisatge. Increïblement fascinant.

21-3 - 26 de 58

  • La Hooker Valley Track. 10 km seguint el curs del riu entre muntanyes altíssimes plenes de glaceres amb cascades i ponts suspesos fins a arribar al llac d’aigua gèlida format pel mateix glaciar del Mount Cook. Un paratge preciós. Llàstima del mal temps, el fred i el vent.

PHT_2108

I així anem fent, amb la companyia de la pluja constant, conduint cap al sud en direcció al MilfordSound i desitjant que el bon temps aparegui per tornar a gaudir al màxim del paisatge sense perdre’n detall. Encreuem els dits?