Punakaiki | Sandàlies i Pols

3237 quilòmetres conduint per paisatges increïbles, recorrent l’illa sud travessant camps, boscos, platges, rius, llacs, turons i muntanyes que cada cop són més i més altes. Nova Zelanda ens té el cor robat. És el país dels Oh!, Ah!, Uau!, i moltes altres exclamacions que no sabíem que existien fins que et surten irremeiablement, de ben endins, quan et trobes al davant de la naturalesa més punyent i veus coses com aquestes:

La Cape Foulwind Walkway, una caminada curta destacada de 6’8km que voreja la magnífica costa de Westport fins a arribar al far i on pots veure també una colònia de foques que viu a la zona.

La platja de Westport que tenim just davant el càmping, ja que la llum que s’hi reflecteix sobre la sorra durant la tarda la converteix en un mirall. Realment un efecte molt bonic de veure.

La Charming Creek Walkway, una altra caminada destacada prop de Westport de 20 km que vam completar amb cinc hores i mitja. Segueix l’antiga via d’una mina. El camí passa pel costat del riu en un primer tram que és preciós, amb coves, ponts penjants, cascades impressionants i restes de maquinària o vagons entremig de la malesa. Finalment travesses un bosc fins a arribar al forat de la mina (actualment no s’hi pot accedir).

Les Pancake Rocks Blowholes es troben a Punakaiki i és una zona amb roques de textura laminada impressionants que estan davant de la costa. Quan la marea és alta pots veure l’espectacle de les ones que trenquen amb molta força contra les roques i fins i tot es formen columnes de vapor d’aigua amb un so característic. Una parada obligada de les moltes que fem en aquesta passada de carretera costanera.

Arthur’s Pass, un port de muntanya que connecta la costa oest amb la costa est. Potser és un dels paisatges més bestials que hem vist fins ara. Aquí hem vist muntanyes, extenses valls amb rius i més muntanyes que cada cop superen en bellesa a les vistes anteriorment. Un autèntic espectacle visual que ens ha deixat sense paraules. També hem pogut veure el tresor nacional neozelandès, el Kea o lloro de muntanya.

Dormir a Hawdon Shelter, una zona lliure d’acampada que fa frontera amb el parc nacional Arthur’s Pass on hem gaudit, una vegada més, del cel estrellat més bonic que mai hem vist amb la via làctia en tota la seva esplendor.

La Devils Punchbowl Walking Track. 2’6km per enfilar-se fins a unes cascades molt vistoses i amb una caiguda molt llarga.

Kura Tawhiti o Castle Hill, uns turons verds plens de roques disseminades que ens han recordat a la nostra estimada muntanya Montserrat per la sega forma i textura. A més el teló de fons són les muntanyes del Arthur’s Pass National Park i del Craigieburn Forest Park. Un lloc sorprenent que desprèn màgia quan hi passeges.

La Hokitika Gorge, uns gorgs d’aigua gelada amb un color turquesa intens únic.

La Franz Josef Walking Track, una altra caminada curta on t’apropes al conegut glaciar Franz Josef passant entre majestuoses muntanyes a cada banda. Ja vam estar-hi a l’hivern de fa quatre anys i és alarmant veure’n el retrocés.

En fi, que no parem. Estem esprement al màxim la nostra casa sobre rodes, caminant més que mai i fruint més que mai. Nova Zelanda és una nova aventura dins de la gran aventura que és sandaliesipols. Ara sí que donem sentit al nom del nostre estimat blog.