Deixem Apo Island per tornar a Cebú on ens espera l’avió cap a Palawan. Abans però fem una parada obligada a Oslob, un poblet de costa al sud de Cebú, on fem una “turistada” d’aquelles que molen. Ens llevem a les 6:00 h del matí per anar a veure taurons balena i nedar amb ells una estona. Una experiència que ens costarà oblidar. El fet de poder estar al costat dels peixos més grans del món, tan a prop que quasi els pots tocar (està prohibit fer-ho sota pena de multa) és una sensació indescriptible i la mitja horeta que dura tot plegat se’ns fa molt curta. Massa poc temps per tant peix!

Un cop acabada aquesta aventura agafem l’avió cap a Puerto Princesa, Palawan. Ja aterrats contractem, juntament amb altres turistes, una furgoneta que ens porta directament a Port Barton, el nostre pròxim destí. Port Barton és un poble de costa molt petit i autèntic. Té dos carrers principals de terra, amb unes quantes cases, bars i botigues repartides i una platja principal força gran i bonica. Aquí s’hi respira un ambient de pau i de tranquil·litat. Hi ha talls de llums a certes hores i sovint no tenim ni cobertura. De seguida coneixem gent d’arreu d’Espanya, Argentina i de Catalunya amb els quals compartim experiències del viatge i alguna caminada a la platja més propera, la White Beach, una platja quasi verge plena de palmeres que és una meravella. Aquests dies però el temps no ens acompanya massa, de fet a Filipines hi ha alerta de Tifó i per aquí rebem la ressaca. Pluja fina constant i un cel ennuvolat permanentment. Toca aixoplugar-se davant del mar, asseguts en un bar, resar perquè no es talli la connexió i treballar en el blog o deixar passar el temps mirant la pluja i escoltant el vaivé de les onades. Esperem que a El Nido tinguem una mica més de sort i el temps ens acompanyi.

Nens jugant pels carrers de Port Barton

Un dels dos carrers principals de Port Barton

El German ja ha trobat el seu lloc

Uns filipins descansen a la platja

Un turista practicant yoga

Une nens tornen cap a casa

Coconut Beach

White Beach

El meu petit hobby

La pluja, una amenaça constant aquests dies