DE LUANG PRABANG A VANG VIENG

Leave a comment Estàndard

Abans de marxar de LuangPrabang passem un últim dia molt complet i variat gràcies a la llibertat que et dóna una moto. Al matí ens apropem a les Kuang Si Waterfalls on hi ha unes basses d’aigua turquesa, clara i fresca entremig de la naturalesa, unes cascades realment belles. Per arribar-hi, passem pel Tat Kuang Si BearRescue Centre, un centre de recuperació i conservació dels ossos asiàtics negres (SunandMoonbears). Prop de la cascada descobrim un camí que condueix a la part més alta, just on comença a caure l’aigua. Allí coneixem en Bounthonh, un monjo budista que acompanya el seu grup de novicis, i ens convida a banyar-nos amb ells i xerrar una estona. Fins i tot ens convida a visitar-lo al seu temple al vespre. Una molt agradable sorpresa que fa que el dia sigui encara més especial.
Un canvi de temps sobtat ens convida a marxar de la zona i tornar a la ciutat conduint la moto sota una fina cortina de pluja constant.
Afortunadament la pluja acaba just quan arribem a LuangPrabang i tenim temps de visitar altres temples com el Wat Tat Luang, on hi ha uns quants monjos tocant tambors, el WatManorom amb els seus increïbles i magnífics murals pintats o el reconegut complex de temples i estupes, el WatVisounnarath. També ens apropem fins a la desembocadura del riu NamKhane amb el Mekong. I la nit acaba amb la visita al temple WatNongSikhunmueng on ens espera en Bounthonh per fer una llarga i interessant xerrada sobre el budisme, la meditació o la vida dels monjos novells. Moltíssimes gràcies Bounthonh.

L’endemà agafem una furgoneta i en quatre hores ens plantem a Vang Vieng, ciutat rodejada de muntanyes impressionants, el riu Nam Xong i múltiples coves. El millor que podem fer és llogar un altre cop la moto i recórrer els seus voltants combinant coves, muntanyes i banys refrescants. El millor ha estat pujar, i quina manera de pujar, al cim del Pha Ngern on hi ha un mirador amb unes vistes espectaculars de l’entorn i pots apreciar el contrast de l’alçada de les muntanyes adjacents amb la plana on hi ha els camps d’arròs perfectament definits. Però el que més hem fet ha estat endinsar-nos a l’interior de les muntanyes i visitar coves fosques, llargues, de cavitats enormes i completament sols. Algunes són grans com la Tham Phu Kam, on pots refrescar-te a la Blue Lagoon que hi ha al costat. Coves mitjanes com la Hoi Cave i la Water Cave, que com indica el seu nom, es visita estirat dalt d’un pneumàtic tot estirant de les cordes que hi ha ancorades fins a completar el seu recorregut. O coves més petites com l’Elephant Cave o la Loup Cave. En definitiva coves de tots colors i per a tots els gustos.

SETMANA 32, VÍDEO 32

Comment 1 Estàndard

Primer contacte amb el nord de Laos i una nova setmana plena de noves sensacions i experiències que ens han emocionat. A més, estem molt contents i il·lusionats de poder confirmar que el divendres 18 de maig ens esperen a l’Escola Panyathip International School a Vientiane per fer un nou conte popular amb alumnes de Year 4.

LUANG PRABANG

Leave a comment Estàndard

Finalment han estat 12 hores i mitja interminables de bus sense aire condicionat per anar des de Vientaine a Luang Prabang. Un viatge dur, molt llarg i molt cansat. Sort que el paisatge del nord de Laos és espectacular amb una vegetació abundant, muntanyes impressionants, arrossals i poblets que ajuden a fer passar les hores. Portem uns quants dies de carretera i decidim instal·lar-nos a Luang Prabang durant tres dies.

Luang Prabang, rodejada pel riu Mekong i el seu afluent Khan River, és una ciutat declarada Patrimoni de la Humanitat i una visita imprescindible a Laos. El millor és que les seves dimensions reduïdes permeten accedir fàcilment a tots els seus temples budistes caminant. Això sí, amb una calor que espanta. Aquests dos primers dies hem visitat molts temples com el Wat Aphay, amb unes vistes al Khan River i el seu famós bamboo bridge, el Wat Siphuthabath, el Wat Sensoukharam, el Wat Si Boun Heuang, el Wat Sop. Tots ells oberts al públic de manera gratuïta. I també hem vist temples més reconeguts pels quals cal pagar una entrada com:

El Wat Xieng Thong, un complex de temples situats davant del riu Mekong plens de detalls a les parets exteriors i interiors com pintures, relleus i mosaics.

PHT_0382

El Royal Palace on hi ha un museu i el temple daurat Haw Pha Bang.

PHT_0554

El Wat Mai amb les parets de relleu i el seu buda daurats.

PHT_0582

El Mount Phousi i la seva Phousi Stupa, on gaudim d’unes vistes fantàstiques de la ciutat mentre esperem que el sol es pongui. Un regal pels ulls.

PHT_0695

I és que la ciutat n’està plena, de temples… i de monjos. De fet, cada matí, entre les 5:30 h i les 6:30 h, els monjos surten per recórrer el carrer principal en fila, fent una processó silenciosa i portant en bandolera uns recipients de bronze, on els fidels dipositen les seves ofrenes, bàsicament arròs. Un ritual anomenat Kat Bat.

Evidentment també hem gaudit del bon menjar visitant el seu Night market, on pots atipar-te per menys de dos euros o el Phousi Market, l’enorme mercat local que hi ha a les afores de la ciutat. I com no, hem decidit explorar més a fons la gastronomia laosiana fent un altre curs de cuina al Tamarind Restaurant & Cooking School. Ara ja sabem cuinar plats saborosos típics de Laos com:

  • L’sticky rice, un arròs compacte que serveix per acompanyar qualsevol plat o per “dipejar” a les salses, anomenades Jeow, d’albergínia i tomàquet. Boníssimes i fetes a la brasa.
  • El Mok Pa, un peix marinat i cuit al vapor dins un farcell de fulles de plàtan.
  • El Oua Si Khai, carn marinada, embotida i fregida dins d’una tija de lemon grass.
  • Laap, carn marinada amb herbes que es menja com si fos una amanida. Un plat exquisit.
  • I de postres, Khao Gam, sticky rice de color púrpura amb aigua de coco i fruita.

Bon profit a tothom!