DE CHAMPASAK A 4000 ISLANDS

Leave a comment Estàndard

De Pakse ens dirigim més al sud, cap a les 4000 Illes. Abans, però, fem una aturada a mig trajecte. Una combinació de bus i barca per travessar el riu Mekong ens deixa al petit poble format per un únic carrer, Champasak. El nostre objectiu és visitar el complex de Wat Phou, declarat Patrimoni de la Humanitat. Lloguem dues bicicletes i fem 18 km (anada i tornada) sota un sol de justícia. Wat Phou s’ho mereix. És un complex de temples de l’Imperi Khmer en ruïnes de més de 1500 anys d’antiguitat, amb arbres que creixen entre les pedres, monjos i moltes escales sinuoses amb un munt de cabres salvatges. Tot coronat per un temple i una font d’aigua sagrada que brolla per les escletxes d’una pedra de la muntanya Phu Kao.

L’endemà continua el viatge cap al sud. Tornem a travessar el riu Mekong amb barca, agafem un cotxe, un bus i una nova barca per arribar a la zona anomenada 4000 Islands. Una extensa àrea plena d’illes que s’acumulen en una part del riu Mekong que s’eixampla just abans de creuar cap a Cambodja. Ens allotgem a la petita illa de Don Det on ens esperen uns dies de descans. Passejar per l’illa a peu o amb bici és el principal reclam d’aquest indret. Ens encanta descobrir com viu la gent local i voltar entremig de les rialles dels nens mentre es banyen al riu, els porcs, les gallines i les vaques pasturant al mig del camí. Travessem el pont que uneix Don Det amb l’illa de Don Khon per banyar-nos al que ells anomenen la platja, Tha Sanam. També hem pogut seure entre els laosians a mirar com aposten en el seu esport preferit, la lluita de galls. I quan fa massa calor passem l’estona estirats a les gandules de la piscina del nostre hotel. I així anem fent fins que el sol es pon i surten milers d’insectes que voleien buscant qualsevol font de llum propera. Mai n’havíem vist tants. És el moment de retirar-se a l’habitació. Demà, serà un altre dia.

Per cert, la màxima ha tornat a complir-se: hem coincidit amb una parella encantadora que viatge amb moto pel sud-est asiàtic, l’Eva López i en Jordi Fabra. Ella és de Collbató i ell és d’Olesa, el món s’ha tornat a fer petit de cop i volta.

LAOS, EL NOSTRE 11è PAÍS

Leave a comment Estàndard

Una avioneta petita amb hèlixs ens porta fins a Laos. Aterrem al sud, a Pakse, en poc més d’una hora. Ja som al nostre onzè país.
Un cop instal·lats a l’hotel sortim a dinar els nostres primers plats laosians i de retruc coneixem en Gerry, un canadenc que fa divuit anys que viu a Laos i que molt amablement ens passa un munt d’informació vital sobre el país. Bon inici!

Pakse no és una gran ciutat ni és força interessant, però quan el sol no pica tant visitem el mercat local i un temple preciós, el Wat Luang. El millor de Pakse es troba al seu voltant, o sigui que toca recórrer l’entorn més proper i descobrir la zona anomenada Bolaven Plateau. Una extensió d’altiplans formada per un antic volcà, rica amb cascades, jungles frondosos, terres de cultiu i diversitat ètnica que descobrim a través d’un tour on visitem:

  • Tad Fane Falls, unes cascades dobles de 120 metres de caiguda emmarcades en un paratge molt bonic i molt verd.
  • Una petita plantació de cafè on degustar el cafè típic d’aquesta zona.
  • Un poblet molt autèntic ple de cases de fusta, camins de fang, porcs, parabòliques, nens jugant i taüts.
  • Tad Lor Falls, unes cascades grans i amples on fer una passejada seguint la vora del riu.
  • Phasuam Waterfalls, un riu on podem banyar-nos i jugar una estona amb nens i nenes. Una manera extraordinària d’acabar la jornada.