Dos dies complets amb més de 16 hores de bus per arribar a Kong Lor, fent parada tècnica a Thakhek, un poble per on passa el riu Mekong que fa de frontera per l’oest amb Tailàndia. I què se’ns ha perdut a Kong Lor? En realitat tenim dues raons de pes per invertir tant de temps. Per una banda ens ve de camí en el nostre viatge cap al nord de Laos i per una altra banda volem visitar la sorprenent cova de pedra calcària Kong Lor Cave formada pel riu Hinboun que la travessa. Una cavitat enorme de més de 7’5 km de llargada per la qual accedeixes navegant amb una petita barca de fusta motoritzada. Tota una aventura que ens ha enamorat només trepitjar el petit poble que amaga aquest tresor. Un carrer amb quatre cases, tres hostals, camps d’arròs i muntanyes majestuoses molt escarpades. Un paisatge molt bonic per fora, envellit per la pluja i la boira, i bonic per dins. Hem trigat unes tres hores a completar el recorregut d’anada i tornada de la cova. La seva magnitud impressiona perquè és molt ample (fins a 90 metres) i alta (fins a 100 metres)… i fosca; i la barca de fusta, llarga i prima, que en qualsevol moment dóna la sensació que pugui omplir-se d’aigua. En alguns trams, l’aigua és tan poc profunda que cal baixar de la barca i empènyer-la per poder continuar uns metres més endavant.
A més hem coincidit amb una parella francesa molt agradable, en Nico i la Isabella, amb la qual hem compartit l’experiència de visitar la cova.
En Nico i la Isabella compartint un refrescant bany a Kong Lor Cave
I com que sembla que no n’hem tingut prou, avui hem tornat a agafar una combinació de tuk-tuk i autobús per arribar a Vientiane fent 7 hores més trajecte. I demà hi tornem. Un altre bus de 9 hores ens espera per arribar a Luang Prabang. Com diu el refrany: No vols caldo? Doncs dues tasses!
Sandàlies i Pols 