Deixem la fresca i tornem a la calor. Arribem a Melaka fent dos viatges en bus (el primer de 4 hores i el segon de 2 hores) perquè des de Cameron Highlands no n’hi ha cap que vagi directe. Ara, els busos que fan aquests trajectes són sorprenentment còmodes així que el viatge no es fa pesat.
Un cop instal·lats a l’hotel de Melaka, aquest cop amb piscina, ens prenem les coses amb calma i gaudim de l’habitació i de la piscina. Combinem descans a l’hotel i visites al centre històric de la ciutat. Estem aprofitant per planificar els següents passos del viatge i cerquem molta informació per internet. Un cop més fem servir el servei de Grab per apropar-nos als punts principals de la ciutat i tornar a l’hotel. Ens encanta com n’és de fàcil, ràpid i barat aquest servei. A Melaka visitem un cop més el centre històric que, igual que GeorgeTown i Ipoh, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Tres de tres. És un plaer passejar pels carrers i aturar-se en aquells racons o punts de la ciutat que et desperten un interès ja sigui per la construcció de l’edifici, un mural pintat en una paret, una botiga artesanal amb encant, la imatge d’un conjunt de cases d’una part del carrer, una parada de menjar o un llangardaix enorme, aquí li diuen lizard, que sorgeix d’una cruïlla per submergir-se ràpidament dins l’aigua del riu que travessa la ciutat (a Malàisia n’està ple de llangardaixos enormes i és fàcil trobar-ne per tot arreu). També hem aprofitat per fer un creuer pel riu de dura uns 40 minuts i tenir una altra perspectiva de la ciutat i al mateix temps descansar les cames. Tot i que el bany que fem a la piscina de l’hotel quan tornem també ajuda. Melaka és molt bonica, però massa turística pel nostre gust. Només cal caminar (intentar caminar-hi millor dit) per Jonker Street, el seu carrer més famós ple de botigues, parades de menjar i on munten el Night Market per adonar-se’n. Si hem de triar una de les tres ciutats que hem vist: GeorgeTown, Ipoh i Melaka, molt semblants en proposta turística entre elles, ens quedem amb la primera sense cap mena de dubte.
Els dos últims dies a Malàisia els passarem a Kuala Lumpur una altra vegada. La Tessa i el Beren ens acolliran a casa seva. Haurem de preparar un bon àpat en senyal d’agraïment.
Sandàlies i Pols 