Tres hores i mitja d’autobús públic, amb seients la mar de grans i còmodes, ens porten fins a Brinchang, un dels pobles de Cameron Highlands. Ens trobem a més de 1500 metres d’altitud i la fresqueta es nota i és d’agrair després de tantes setmanes de calor enganxifosa. Brinchang és un poblet petit de muntanya i força turístic ja que el tràfic sembla el d’una gran ciutat saturada. La zona on està situat s’anomena Cameron Highlands i el seu principal atractiu són les plantacions de te i de maduixes, tot i que per aquí trobes granges de tot tipus: cactus, flors, herbes aromàtiques, abelles, tomàquets i fins i tot plantacions d’enciams amb regadiu hidrofòbic.
El nostre pla per aquests dies consisteix a visitar algunes d’aquestes plantacions i fer un tour per la selva a la recerca de la flor més gran i pudent del món, la rafflesia, que només té 7 dies de vida des que floreix. En el tour coincidim amb tres francesos i un suís i el nostre transport és un 4×4 on entrem justets, ben justets. Vist des de fora semblem sardines dins una gran llauna amb rodes i a sobre el 4×4 s’enfila per la muntanya a través de camins plens de forats i amb més d’un pam de fang. Sembla que l’aventura promet!
Després d’un trajecte mogut, la rafflesia i el guia ens esperen per fer una caminada per entremig de la selva d’unes dues hores. Un trekking autèntic per camins plens de fang i vegetació densa. Toca relliscar una estona, suar, caminar de pressa i sense descans perquè el guia va per feina i estar alerta de les sangoneres. El premi s’ho val ja que finalment trobem una raflessia bastant grossa, de tres pams de diàmetre, de color vermell amb taques blanques, de textura semblant als bolets i en estat de descomposició. Al seu costat hi ha tres capolls més en estat de creixement.
L’altre visita que en ha impactat és veure de prop els extensos camps on hi ha les plantacions de te. Nosaltres visitem la de Boh Sungai Palas Tea Center, la més gran que hi ha a Cameron Highlands. És una passada el paisatge que veiem. En els diferents turons es poden distingir, entre el verd intens de les plantes de te, les línies per on passen els cultivadors per recollir-ne les fulles. Sembla com si els turons estiguessin encaixats amb centenars de peces de puzle. Preciós!
I cal dir que a Brinchang també hem menjat molt bé. Hem tastat el plat més típic de la zona: la Charcoal Steamboat, una sopa que s’escalfa amb brases mentre hi poses verdures, carn, peix, fideus, ous… al gust! I també hem descobert plats xinesos boníssims i degustat plats diferents durant la visita al mercat nocturn de Brinchang del qual hem tornat fent dit (per primer cop en aquests dos mesos) ja que no hi havia transport per la tornada.
Sandàlies i Pols 