KOTA KINABALU

Leave a comment Estàndard

Tornem a Kota Kinabalu, o KK com ho diu la gent d’aquí, per passar els dos últims dies a Borneo. KK és la capital de Sabah, el Borneo malai. És un poble gran o una ciutat petita segons com es miri davant de la costa. Ens ha agradat força tot i que a primera vista no semblava tenir res d’especial, però amb dos dies hem pogut descobrir la zona portuària, on un munt de vaixells de pesca porten centenars de peixos i marisc fresc cada dia. És sorprenent la quantitat de parades de menjar que es munten cada vespre en aquesta zona per aprofitar-ho i, evidentment, és una oportunitat única per degustar “seafood” bo, de qualitat i barat. Prop de la zona també hi ha mercats locals plens de parades rudimentàries que formen passadissos estrets que conviden a passejar-hi relaxadament. Quedem captivats pels colors i les olors de les fruites, les verdures, les herbes, la carn o les desenes d’altres productes que no sabem ni què són. Hem pogut gaudir d’aquestes escenes durant la nit i durant el dia, i el contrast de com es veu una mateixa zona segons l’hora del dia ens ha fascinat. També hem pogut veure una posta de sol espectacular, potser una de les millors que hem vist mai!

L’últim dia l’hem aprofitat per visitar part del Tunku Abdul Rahman Park, un grup de 5 illes molt properes al port de KK: Gaya, Sapi, Manukan, Mamutik i Sulug. Nosaltres ens hem decidit per visitar Sapi i connectar després amb Manukan. Cada dia surten vaixells des de la terminal de ferris de KK i per un mòdic preu pots visitar-les en l’ordre que vulguis, pactant les hores de transport entre illes prèviament. Sapi és una illa petita amb aigües espectacularment cristal·lines. Pots veure-hi un munt de peixos de colors o entretenir-te mirant com es banyen els xinesos tapats de dalt a baix (alguns fins i tot combinen barret de palla amb salvavides) i l’art que tenen a l’hora de nedar. Manukan és molt més gran, amb una zona de platja molt bonica i amb rutes per caminar. Després del segon bany del dia, i d’un dinar senzill de quatre euros, hem fet una passejada d’un quilòmetre i mig per l’interior de la selva fins a un mirador. Un dia complet, amb molt bon temps que s’ha convertit en un comiat perfecte de Borneo.

 

TIP OF BORNEO

Comments 2 Estàndard

Arribats a Sandakan després de veure les tortugues marines fem camí cap a Tip of Borneo, la punta nord de l’illa. El viatge de nou hores el fem en dues parts. Primer fem el trajecte de Sandakan a Kota Kinabalu (KK pels amics). Ha estat un viatge llarg i pesat. Un cop arribats a la capital del Borneo malai ens trobem amb la sorpresa de tenir un problema amb la reserva de l’hotel i intentar solucionar-ho amb una noia xinesa que no parla res d’anglès ho complica tot. Passades dues hores de trucades, malentesos, nervis i algun crit aconseguim una nova reserva en un hotel pròxim al mateix preu. Toca descansar perquè l’endemà ens posem en marxa cap a Kudat.  Tres hores més de trajecte en furgoneta compartida, tot un xou que comença negociant preu i esperant que omplin tots els seients de passatgers per sortir.

Tres hores i mitja més tard ja som a Kudat, sota el Ria Hotel, punt de trobada per arribar a Tip of Borneo. Allí ens retrobem també amb les noies pamploniques, la Zule i la Núria. Finalment ens recullen amb un 4×4 per arribar a l’hotel que ens deixarà a tots sense paraules. Tampat do Aman és un ecolodge regentat per un anglès, en Howard, situat enmig de la selva amb els diferents serveis separats amb passarel·les de fusta. Per una banda la zona de les habitacions, que són cabanes de canya i fulles amb sostre mig obert, llits amb mosquiteres i un ventilador. Per una altra banda, els lavabos que són secs (com les latrines) i la zona de dutxes amb el sostre a l’aire lliure. Quan ens adonem de la distribució i l’entorn que ens rodeja, el primer que ens passa pel cap són tres idees clares: a mitjanit no ens atrevirem a anar fins als lavabos, caldrà posar-se repel·lent i la calor/humitat durant la nit serà difícil de suportar. Però val a dir que al final ens ha captivat el lloc i que hem passat unes nits fantàstiques sense mosquits i sense calor.

IMG_7693

En Howard, just després de deixar-nos a Kudat

I què hem fet per aquí? Disposem de transport gratuït cap a la zona de platges cada dia. El conductor ens deixa al Tip Top Restaurant a peu de platja. Així que, quan el bon temps ens ho permet (la pluja ens acompanya cada dia una estona) ens dediquem a fer un bany, caminem fins al Tip of Borneo per veure la posta de sol, visitem altres platges properes fent dit a la gent local que porta cotxe, ens quedem atrapats per la pluja inesperada sota un porxo, descansem i naveguem per la xarxa al chillout del Restaurant (que s’ha convertit en el nostre campament base), xerrem de política i de la vida amb en Tomàs, un surfista portuguès, riem i compartim experiències, ens enfilem a la part del darrere del 4×4 quan ens porta amunt i avall per sentir-nos com nens petits una altra vegada o mirem l’increïble cel estrellat buscant l’estrella de la creu del sud.

Però tot allò que és bo sempre acaba i avui ens hem acomiadat de la Zule i la Núria definitivament. Els nostres camins es tornen a separar. Hem decidit tornar a Kota Kinabalu per passar els dos últims dies a Borneo, visitar el país de Brunei un parell de dies i, finalment, volar cap a la península malaia de la qual només hem visitat Kuala Lumpur.