Aquests dies a Lombok han estat una passada. Llogar una moto (sota el teu propi risc perquè enlloc ho fan amb assegurança) i posar-hi dos litres de benzina per recórrer tot el sud de l’illa no té preu. Un dia cap a l’est, dos dies cap a l’oest i un dia al centre de Kuta ens han servit per descobrir unes quantes platges típiques de postal. A més ho hem anat regant amb uns bons àpats i unes bones cerveses ben fresques. Què més podem demanar? És tot i més del que esperàvem de Lombok.
Per altra banda destacar que hi ha força brossa en general per tot arreu. Als vorals de les carreteres, pels carrers dels pobles, en algunes zones de platja… I molts cops són els mateixos locals els que tiren les coses per terra com si res. A poc a poc hauran de millorar en aquest aspecte.
També impressiona veure com els indonesis sobreviuen des de ben petits. És típic que constantment se t’acosti un nen o una nena amb un cartró ple de polseres i comenci el ritual: What‘s your name? How old are you? Where are you from? A les preguntes bàsiques inicials hi afegeixen un repte on et proposen que els preguntis per qualsevol país del món i ells et contesten amb la seva capital. Passats uns minuts de conversa, finalment ataquen amb la polsera. Tots fan el mateix, cada dia al matí, migdia i nit.
Diapositives de totes les platges que hem visitat al sud de Lombok
I això que vam tenir un gran ensurt fa tres dies quan la bateria de la càmera fotogràfica es va espatllar. Per sort avui, tot just aterrats a Surabaya on passarem els dos últims dies a Indonèsia, hem localitzat una botiga de fotografia i hem pogut comprar una bateria de segona mà. Tot s’acaba solucionant. Demà passat direm adéu a Indonèsia i volarem cap a Kuala Lumpur, Malàisia, on ens espera un company de professió català, en Berenguer, que treballa a una escola internacional per iniciar el nostre primer projecte amb alumnes de primària. Nervis i il·lusió màxima!
Sandàlies i Pols 