Ja som a Filipines, concretament a l’illa de Luzón. Hem arribat a Metro Manila, la capital. Una ciutat enorme i caòtica com totes les d’Àsia, però aquest cop hi veiem molta pobresa i misèria. De seguida sorprèn el contrast de gent adinerada i gent molt pobre, edificis enormes i cases molt humils. Els carrers són plens de botigues petites completament enreixades. No hi ha accés al seu interior, només una petita obertura a la reixa on recollir la comanda i pagar. No transmet seguretat. No és una ciutat maca, agradable ni fàcil per moure’s. El tràfic és exagerat i per anar d’un lloc a l’altre es triga molt, massa. Per posar un exemple, vam trigar 2 hores en cotxe per fer 9 kilòmetres. Horriblement desesperant. I tampoc ens atrevim a agafar els típics jeepneys (cotxes allargats i molts acolorits) perquè és complicat saber quina ruta segueixen i semblen llaunes de sardines amb rodes de tan plens que van. Aquests primers dies els hem dedicat a visitar el barri d’Intramuros, on hi ha el districte històric amb edificacions o restes de l’època colonial i el parc Rizal. També hem aprofitat per buscar informació d’on anar però sobretot com anar-hi. Aquest és un altre problema que veiem, el transport és caòtic i no està gaire ordenat ni és gens clar d’entendre. A més els bitllets de bus no es poden reservar per internet, costa de trobar agències que semblin fiables i cal anar presencialment a les terminals d’autobusos de les diferents companyies per demanar preus i informació.
Finalment trobem un bus amb la companyia Partas que ens porta fins a Ilocos Sur, a Vigan, un poblet petit que hi ha al nord de Luzón. Triguem 8 hores a arribar-hi.
Vigan és un poblet declarat Patrimoni de la Humanitat perquè passejar pels seus carrers és com traslladar-se al passat. És una de les poques poblacions que encara conserva la seva arquitectura colonial espanyola amb alguns dels edificis en perfecte estat. Hi trobes fins i tot trams de carrer empedrats i és habitual l’ús de carruatges amb cavalls, en especial el carrer Crisólogo. S’hi respira un ambient molt autèntic, més encara, si el primer que hem vist ha estat Manila. Caminar fa venir gana i que millor que començar a degustar plats tradicionals com les empanades, el bagnet (porc fregit) i el pinakbet (porc amb verdures). Després de dinar continuem la visita i ens apropem a la St. Paul’s Cathedral on hem enganxat una boda filipina. Passejant per Vigan coneixem el Xabi, un noi basc amb el qual hem visitat la resta del poble, la Bantay Tower Bell, hem assistit a l’espectacle de llums, aigua i projeccions Dancing Fountain que fan cada vespre a la Plaza Salcedo i al festival de balls en parella LGBTQ a la Plaza Burgos on al presentador li hem caigut en gràcia i s’ha dedicat a fer-nos preguntes i bromes en filipí mentre nosaltres no enteníem res i tots els espectadors reien. En fi, un dia molt atapeït, divertit i agradable. En volem més!
Sandàlies i Pols 
Si si pero i el vídeo???? 😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭😭
M'agradaM'agrada
jo tambe esperava un video
M'agradaLiked by 1 person
Els wifis que anem trobant per Filipines no són gaire bons! Així que aquests dies no podrem penjar les coses qan volguem sinó qan poguem! Moooolts petonets
M'agradaM'agrada