Luzón, Cebú, Malapascua, Kalanggaman i ara Bohol i Siquijor. De moment ja portem 6 illes de les més de 7000 que té Filipines i esperem que en puguem fer moltes més, tot i que el transport fa que el procés de canviar d’illa en illa sigui lent i pesat.
Tot un dia hem trigat a arribar a Bohol desfent el camí des de Malapascua fins al port de Cebú i agafant l’últim ferri a contrarellotge. A Bohol ens instal·lem al poble de Loboc, a l’hotel Stefanie Grace Paradise Inn, just davant del riu. Un lloc apartat del bullici turístic i molt acollidor que ens ha encantat. I per aprofitar al màxim el temps hem llogat una moto per recórrer la carretera que ens dura fins al cor de l’illa, a les Chocolate Hills, on es troben un munt de muntanyes arrodonides de color verd marronós que sobresurten d’entre la vegetació. Un paratge realment únic i molt bonic. Durant el camí també ens hem aturat al Bohol Tarsier Conservation Area per veure els primats més petits del món. Són increïblement bufons i tenen els ulls enormes en comparació a la resta del cos. La veritat és que hem gaudit molt del viatge amb moto parant cada dos per tres a fer fotos dels seus paisatges, descobrir unes cascades ocultes o travessar boscos amb frondosos arbres. Fins i tot ens hem quedat sense benzina a la moto a mig camí. Sort de la bondat dels filipins que de seguida t’ofereixen ajuda a canvi de res i així hem pogut aconseguir el litre de benzina que ens faltava per tornar a casa.
I de Bohol saltem a Siquijor agafant un altre ferri dels ràpids que connecta les dues illes. La rebuda ha estat intensa perquè l’hotel reservat no era ni de broma com es mostrava a les imatges (potser és el primer cop que ens ha passat) així que hem decidit cancel·lar la reserva i trobar-ne un altre de més decent. I al final l’hem trobat, més barat i ubicat en una zona plena de vegetació davant del mar que ens ha encantat. Un cop solucionat el tema de l’allotjament toca repetir patrons, és a dir, llogar moto i descobrir els secrets que amaga aquesta illa que a primera vista sembla poc desenvolupada i força tranquil·la.
De tot el que hem vist, a part dels paisatges exuberants i verds per una banda i el color blau turquesa del mar per l’altra, destaquem:
- El Century Old Balete Tree, un arbre centenari (400 anys) sota una font d’aigua que segons la gent local és curativa. A més és plena de peixos petits que et netegen els peus si és que ets capaç de resistir les pessigolles que fan les seves mossegades.
- Les Cambugahay Falls, unes cascades molt vistoses on pots tirar-te a l’aigua fent servir unes cordes.
- San Isidro Labrador Church o església de Lazi, una construcció del 1884 feta amb pedres de mar i fusta. Actualment es troba en molt mal estat.
- La platja de Salagdoong, amb unes aigües netes, clares i de blau turquesa que fan que no vulguis marxar. A més també pots capbussar-te a l’aigua des d’uns trampolins. Avui anava de salts el tema!
Hem fet servir la moto a tota hora i aquesta vegada en lloc de quedar-nos sense benzina hem punxat una roda. De seguida un noi filipí molt amable ens ha ajudat fins a trobar un local on ens han reparat la punxada per només 50 pesos, uns 0,80 € al canvi. Més barat impossible!
Ha estat un plaer immens rodar amb la moto per aquesta illa, on s’hi respira un ambient de tranquil·litat i relaxament absoluts. El temps ha estat perfecte i sovint érem nosaltres dos i tota la carretera per nosaltres sols. En fi, posem fi a una altra illa. Demà toca anar a Apo Island i si tenim sort, podrem fer snorkel del bo i qui sap si tornar a veure les nostres amigues, les tortugues.
Sandàlies i Pols 