Hanoi | Sandàlies i Pols

Aterrem a Hai Phong, Vietnam, per agafar un tren que en dues hores i quart ens deixarà a Hanoi. Aquesta combinació ens surt més barata que volar-hi directament. De seguida ens adonem que fa una fresca a la qual no estem acostumats fa temps i, fins i tot, en pocs minuts tenim fred. Estem a 14 graus i pel que sembla aquests dies patirem el nostre hivern. Ens abriguem i agafem el taxi cap a l’estació, evidentment amb taxímetre per evitar malentesos. No serveix de res. En arribar el taxista ens vol cobrar de més i no ens vol tornar part del canvi. Acabem discutint al mig del carrer i entre crits ens adonem que un grup de vietnamites ens ha rodejat per veure l’espectacle. Ara, val a dir que el taxista acaba discutint més amb els mateixos espectadors que amb nosaltres ja que alguns d’aquests ens donen la raó i això el fa empipar encara més. Finalment, ens acaba donant tot el canvi i marxa. Suposem que ens ha dit el nom del porc, però quan no entens res del que et diuen no ho pateixes tant. Welcome to Vietnam! Això ens serveix de seguida per comprovar que caldrà estar atents a possibles estafadors i que l’anglès el parlen pocs vietnamites i molts d’ells pitjor que nosaltres així que la comunicació serà complicada. Sort que un bon àpat ho cura tot i més si el menjar és tan bo i tan barat! Un plat de menjar amb arròs, verdures vàries, carn i una sopeta d’acompanyament per 1,5 € i això que ens trobem dins un local “decent”, asseguts i amb taula, res de la típica parada de carrer. Ens posarem les botes!

A les 21.15 h el tren arriba a Hanoi, la capital de Vietnam. Hi estarem dos dies. Toca descansar i lligar el creuer que volem fer per Halong Bay els dies que vénen. És molt pesat de buscar perquè l’oferta és massa gran i els avisos que trobem de possibles estafes també. Haurem d’encreuar els dits i esperar que la tria sigui encertada.

El dia següent el dediquem a explorar la zona anomenada Old Quarter, el centre històric de Hanoi. Toca fer cames i passejar pels carrers i carrerons estrets plens de vida. Les cases velles i desfargalades, són també estretes i altes, moltes amb vegetació abundant als balcons. A peu de carrer tot són botigues, garatges convertits en locals improvisats ja siguin de reparació de motocicletes, botigues, supermercats o senzills restaurants amb quatre tamborets i poca cosa més. Les voreres quasi no deixen espai pel vianant entre tant local, la gentada i les motos aparcades. És una autèntica passada el caos que hi ha a Hanoi amb les motos. És un espectacle per si mateix veure com a les cruïlles es creuen sense cap norma els centenars de motos (algunes carregades de manera increïble, altres amb tres persones a sobre, amb conductors menors d’edat o consultant el mòbil…), alguns cotxes, els vianants que volen creuar, les bicis amb cabina que porten més turistes, els venedors ambulats i els turistes que intenten creuar amb mirada atemorida. Aquí has de tirar endavant amb pas lent però decidit i la circulació ja s’apartarà. Com pot ser que no hi hagi accident? Els motociclistes fins i tot circulen per les voreres com si res si veuen que hi ha espai. Una bogeria que miraculosament funciona.

Dinem per 4,73€

Joves universitaris busquen conversa per practicar anglès

Thap Rua

Uns nuvis fent la sessió fotogràfica

Típic carrer a Old Quarter

Un garatge convertit en botiga

Un carrer estret és bon lloc per seure a menjar

Les motos, les reines del carrer

Carregant els paquets

Un segon dia a la capital vietnamita complet ens ha permès d’explorar els voltants del centre. De tot el que hem visitat destaquem el següent:

El Ho Chi Minh Mausoleum i el petit temple que hi ha al costat anomenat One Pillar Pagoda.
El Temple of Literature on hem conegut l’origen del Confusionisme.
Al costat del Lenin Park es troba el Army History Museum, la Flag Tower i la Imperial Citadel of Thang Long, on pots passejar entre helicòpters, avions, míssils, bombes, canons, torretes i tancs de la guerra de Vietnam, visitar restes arqueològiques o baixar als búnquers.
El temple budista Chua Tran Quoc amb la seva llarga pagoda que es troba en un llac enorme on hem vist una posta de sol d’increïbles colors.
L’espectacle de putxinel·lis mil·lenari que fan sis cops al dia al Water Puppet Theatre on es barreja tradició musical, i titelles dins de l’aigua. Original, autèntic i diferent. Ens ha encantat!

I també hem tingut temps de tastar dos plats tradicionals, la sopa de fideus Pho (tot i que porta un tros de sang coagulada que evidentment hem apartat tot i tastar-la), els spring rolls fregits i el Bun Cha (sopa amb carn, fideus i verdures). Boníssims!

Demà ens espera el creuer per Halong Bay. Estem impacients per pujar al vaixell.