Deixem Chiang Mai no sense explorar bona part dels seus atractius turístics. Sortir a caminar i explorar és sinònim de topar-se amb temples i mercats. I ens hem fet un fart de visitar-ne. Tot i que pot semblar avorrit no ho és pas. El simple fet d’estar en un país diferent, exòtic i el seu caos són elements suficients per voler-ne més. Tots els temples són iguals en certs aspectes però molt diferents en d’altres i és un plaer poder gaudir dels detalls que fan que cada espai sigui en certa manera únic. També ens acomiadem dels nostres amfitrions, en Ramon i la Núria, i del 5è olesà, l’Eduard, fent un últim sopar tots plegats. Moltes gràcies per la vostra ajuda i la vostra companyia, ha estat un plaer!
Chiang Mai
Finalment marxem a Chiang Rai, encara més al nord de Tailàndia, amb un bus que connecta les dues ciutats amb un trajecte de 3 hores. Chiang Rai sembla més petit i més humil que la seva ciutat germana. Evidentment aquí repetim el mateix patró: visites a temples i mercats i alguna excentricitat com la d’un rellotge que hi ha al centre d’una rotonda que a certes hores canvia de colors mentre sona música. A més gaudim d’una temperatura més fresca encara. Hi estarem pocs dies i volem aprofitar-los al màxim. Contractem un tour amb furgoneta compartida on pots veure els punts més representatius en un sol dia. 10 hores amunt i avall amb uns companys fantàstics i una passada de guia ens han permès conèixer el següent:
El temple blanc o Wat Rong Khun, el més famós i una de les imatges representatives de Chiang Rai. Un temple molt interessant i estrambòtic. Molt diferent dels múltiples temples que hem vist fins ara. Carregat de detalls i completament de color blanc. Una construcció única que representa el pas de l’infern al cel. En certa manera el seu estil recorda al de Gaudí. De segur que l’artista, Chalermchai Kositpipat, en va prendre nota. A sobre hem tingut la sort de coneixe‘l en persona just quan sortíem de la visita. Tot un personatge!
El temple blau o Wat Rong Suea Ten. Un temple preciós pintat completament de tons blaus.
Black House o el museu Baan Si Dum. Un complex de 40 cases de fusta fosca que li donen nom. El lloc sencer és un museu ple de peces de col·leccionisme d’arreu del planeta que pertanyen a un arquitecte famós tailandès, Thawan Duchanee. Un lloc molt curiós i extravagant.
El poblat de Long neck Karen, un dels molts poblats on hi ha les dones girafa.
The Golden Triangle, un tros de terra en forma de triangle on es troben els rius Ruak i Mekong dividint els tres països adjacents: Myanmar, Laos i Tailàndia.
Chiang Rai és un lloc ple de sorpreses que ens han meravellat. Avui ja tornem a Bangkok en avió per passar els últims dies a Tailàndia. Per acomiadar-nos, com que estem una mica nostàlgics del nostre gos i del nostre gat, hem anat a un cafè mentre fèiem temps abans d’anar a l’aeroport. El lloc es diu: Cat’n‘A Cup i com indica el nom el local és ple de gats de tot tipus increïblement dòcils i bonics. Una frikada que, francament, ens ha encantat. Ara ja podem marxar més tranquils cap a Bangkok per tercera i última vegada.
Chiang Rai
Sandàlies i Pols 