Ja el tenim aquí. Tard, ho sabem, però ja hem agafat el ritme filipí. Els pròxims articles i vídeos els anirem penjant quan puguem i no pas quan vulguem. No hi podem fer més. Esperem que gaudiu d’aquest resum setmanal.
FILIPINES, DE MANILA A VIGAN
Comments 3 Estàndard
Ja som a Filipines, concretament a l’illa de Luzón. Hem arribat a Metro Manila, la capital. Una ciutat enorme i caòtica com totes les d’Àsia, però aquest cop hi veiem molta pobresa i misèria. De seguida sorprèn el contrast de gent adinerada i gent molt pobre, edificis enormes i cases molt humils. Els carrers són plens de botigues petites completament enreixades. No hi ha accés al seu interior, només una petita obertura a la reixa on recollir la comanda i pagar. No transmet seguretat. No és una ciutat maca, agradable ni fàcil per moure’s. El tràfic és exagerat i per anar d’un lloc a l’altre es triga molt, massa. Per posar un exemple, vam trigar 2 hores en cotxe per fer 9 kilòmetres. Horriblement desesperant. I tampoc ens atrevim a agafar els típics jeepneys (cotxes allargats i molts acolorits) perquè és complicat saber quina ruta segueixen i semblen llaunes de sardines amb rodes de tan plens que van. Aquests primers dies els hem dedicat a visitar el barri d’Intramuros, on hi ha el districte històric amb edificacions o restes de l’època colonial i el parc Rizal. També hem aprofitat per buscar informació d’on anar però sobretot com anar-hi. Aquest és un altre problema que veiem, el transport és caòtic i no està gaire ordenat ni és gens clar d’entendre. A més els bitllets de bus no es poden reservar per internet, costa de trobar agències que semblin fiables i cal anar presencialment a les terminals d’autobusos de les diferents companyies per demanar preus i informació.
Catedral de la Inmaculada Concepción
Carrer de Manila decorat
Una estàtua gegant del Parc Rizal
Els famosos jeepneys
Adolescents jugant a bàsquet
Una botiga a prova de lladres
Nens i nenes camí de l’escola
Vistes del riu que travessa Manila
Finalment trobem un bus amb la companyia Partas que ens porta fins a Ilocos Sur, a Vigan, un poblet petit que hi ha al nord de Luzón. Triguem 8 hores a arribar-hi.
Vigan és un poblet declarat Patrimoni de la Humanitat perquè passejar pels seus carrers és com traslladar-se al passat. És una de les poques poblacions que encara conserva la seva arquitectura colonial espanyola amb alguns dels edificis en perfecte estat. Hi trobes fins i tot trams de carrer empedrats i és habitual l’ús de carruatges amb cavalls, en especial el carrer Crisólogo. S’hi respira un ambient molt autèntic, més encara, si el primer que hem vist ha estat Manila. Caminar fa venir gana i que millor que començar a degustar plats tradicionals com les empanades, el bagnet (porc fregit) i el pinakbet (porc amb verdures). Després de dinar continuem la visita i ens apropem a la St. Paul’s Cathedral on hem enganxat una boda filipina. Passejant per Vigan coneixem el Xabi, un noi basc amb el qual hem visitat la resta del poble, la Bantay Tower Bell, hem assistit a l’espectacle de llums, aigua i projeccions Dancing Fountain que fan cada vespre a la Plaza Salcedo i al festival de balls en parella LGBTQ a la Plaza Burgos on al presentador li hem caigut en gràcia i s’ha dedicat a fer-nos preguntes i bromes en filipí mentre nosaltres no enteníem res i tots els espectadors reien. En fi, un dia molt atapeït, divertit i agradable. En volem més!
Una filipina asseguda en un banc al carrer Crisólogo
Carrer Crisólogo
Carrer Crisólogo
El transport favorit a Vigan
Una botiga típica del centre de Vigan
La núvia i el seu pare
Nosaltres i en Xabi a Tower Bell
La Capella de Tower Bell
Un centre per jugar online al centre de Vigan
Mirant el Dancing Fountain
El festival de ball LBGTQ
El festival de ball LBGTQ
VIETNAM, HO CHI MINH!
Comments 2 Estàndard
Aterrem a Ho Chi Minh amb un vol que fem des de l’aeroport de Da Nang, a 40 minuts en cotxe de Hue. Una gran ciutat, coneguda també amb el nom de Saigon i que deu ser la ciutat amb més motos del món. Hi passem només tres dies, però tenim l’hotel molt cèntric i això ens permet moure’ns a peu a tots els llocs que volem visitar prèviament marcats al nostre mapa de Google Maps. És una ciutat enorme, molt animada, caòtica, i amb força contrastos de cultura antiga i cultura moderna. Toca caminar, fer el cor fort per travessar els carrers i degustar els últims plats vietnamites.
Visitem un munt de coses: el temple hindú de Mariamman, el mercat central Ben Thanh, el temple Sri Thendayuthapani, la torre Fitexco Financial Tower (increïblement semblant a la torre Stark de la pel·lícula “The Avengers”), l’enorme i llarg carrer per a vianants Walking Street Nguyen Hue, l’edifici de l’Ajuntament Ho Chi Minh City Hall amb l’estàtua del president, la City Opera House, l’edifici Saigon Central Post Office (d’influències franceses i de disseny basat en Gustave Eiffel), la Catedral de Notre Dame vietnamita (actualment en reformes i sense accés al seu interior), el fantàstic temple Phuoc Hai i, finalment, el museu de la guerra War Remnants, que ens ha deixat ben tocats per la cruesa de les seves imatges on pots veure les conseqüències dels més de 17 anys de la guerra de Vietnam. A més el dia anterior vam fer una escapada als túnels de Cu Chi. El Vietcong o Front Nacional d’Alliberament del Vietnam va construir aquests més de 200 km de túnels durant la Guerra del Vietnam. Hi havia hospitals, cuines, dormitoris, sales de reunions, arsenals i milers de trampes. Tot connectat per aquests minúsculs túnels. Podem afirmar que hem vist la cara més salvatge de l’ésser humà.
Val a dir que també hem vist la cara més alegre i és que la selecció de futbol de Vietnam s’ha classificat per primer cop a la seva història per la final de l’Asian Cup U-23 i hem al·lucinat de com ho han celebrat els vietnamites. Tots han sortit al carrer i durant hores i hores agafen les seves motos (i és que són moltes motos) i carregats dalt de la moto tota la família onegen les banderes del país i toquen la botzina sense parar, o piquen amb les tapes de l’olla, o amb un pal i una ampolla de plàstic, paralitzen el tràfic posant-se a cridar i a cantar al mig del carrer i piquen de mans amb tots els conductors que els van esquivant. Increïble el que hem viscut. Mai havíem vist una cosa igual. No deixem d’imaginar què faran si guanyen el diumenge vinent la final. De moment ja tenen dos seguidors fidels més que no es perdran el partit.
Caos de motos, i alguns mirant el mòbil tota l’estona
Una noia pregant dins el temple Mariamman
Un home menja al mercat Ben Thanh
Phuoc Hai, un temple preciós
Esperant a que aparegui volant Ironman
La Notre Dame vietnamita
Detall de l’edifici de correus
Detall del temple Sri Thendayuthapani
La moto, una extensió del vietnamita
Pel carrer en trobes un munt de vietnamites que carreguen la parada a les seves espatlles
Bogeria absoluta pels carrers de Ho Chi Minh
Dins un amagatall a Cu Chi
Imatges crues i molt dures de la Guerra de Vietnam
Efectes de l’agent taronja
Efectes de l’agent taronja
Avui deixem Vietnam per visitar Filipines. Ens esperen trenta dies de noves descobertes, experiències i aventures. Ja sabeu on seguir-les!
DE HUE A HOI AN
Leave a comment Estàndard
En molts blogs de viatges diuen que la carretera de Hue a Hoi An és una de les més maques del món així que agafem un bus turístic que fa unes quantes parades durant el trajecte, però el dia està ennuvolat i plovisqueja.
Des de les 9.00 h fins a les 14.30 h ens aturem a quatre llocs: Thanh Toan, un pont de fusta d’estil japonès del 1776 molt bonic, la platja de Lang Co, els búnquers de Hai Van Pass situats dalt d’un turó amb unes vistes que en teoria són precioses però la boira en aquest punt és tan densa que no podem veure res a més de tres metres i finalment les Marble Mountains, un complex amb temples, pagodes i coves ubicats entre les roques de marbre que ens encanta, tot i la gentada que hi circula i el poc temps que disposem per visitar-ho.
Finalment arribem a Hoi An, un poblet molt petit i pintoresc, amb un centre històric exclusiu per als vianants (un carrer lliure de les molestes motos és d’agrair), amb carrerons estrets, un mercat central ple de vida i un riu que el divideix en dues zones. De seguida ens convida a perdre’ns i passejar amb calma, però també és cert que és massa turístic i està ple de gent i botigues per tot arreu i això li resta encant.
L’hotel on estem, el Vaia Boutique Hotel Hoi An, recomanat per la parella australiana que hem conegut aquests dies, ens encanta. Les recepcionistes són encantadores i molt atentes (en especial la Phong) i ens ajuden en tot. A més, al hall d’entrada, i de manera gratuïta, disposem de cafè, te, cacauets salats i trossos de gingebre sec amb sucre boníssim les 24 hores del dia! I cocktail gratuït entre les quatre i les sis de la tarda. Què més volem?
La Phong, la nostra nova “follower” vietnamita
Aprofitant que des de l’hotel també disposem de servei de bicicletes sense cost addicional visitem els camps d’arròs que envolten el poble juntament amb en Jeff i la Lesley. Una experiència que ens ha meravellat.
També visitem My Son, unes runes força ben conservades de l’antiga ciutat imperial del regne de Champa i declarades Patrimoni de la Humanitat que són una passada. Sense cap dubte, el millor de Hoi An s’amaga en els seus voltants.
Evidentment no podíem deixar de fer un nou curs de cuina vietnamita i és que gastronòmicament el país ens ha sorprès molt. Tot està molt bo i volem aprendre a fer alguns dels plats que hem tastat. A Gioan Cookery School fem un curs privat exclusiu per a nosaltres dos i la cuinera que és una noia molt boja i divertida i fa que passem un matí fantàstic. Ja us podeu imaginar certs moments on cuinera i German canten plegats mentre treballen. Cuinem quatre plats i tots molt bons: Cao Lau (la sopa típica a Hoi An), Curry estil vietnamita, Albergínies caramelitzades a la cassola i Banh Xeo (un pancake).
Els dies passen volant i ara ja toca agafar l’avió des de Da Nang fins a la que va ser l’antiga capital de Vietnam: Ho Chi Minh.
Thanh Toan
Lang Co Beach
Hai Van Pass
Marble Mountains
Un dels camins per accedir a un temple a Marble Mountains
Detall d’un buda dins una cova a Marble Mountains
Mercat central de Hoi An
Voltants del mercat central a Hoi An
Carrer estret a Hoi An
Un dels 70 temples de My Son
Ballarines durant una mostra de dansa a My Son
Una vietnamita fa els típics fanalets
Una vietnamita navegant pel riu de Hoi An
Els camps d’arròs de Hoi An
Una treballadora dels camps d’arròs de Hoi An
Unes noies mengen fruita a Hoi An
SETMANA 16, VÍDEO 16
Comments 2 Estàndard
Mentre esperem a l’aeroport de Da Nang l’avió que ens durà a la darrera destinació a Vietnam, Ho Chi Minh, aprofitem per publicar el vídeo que resumeix tot el que hem fet aquesta setmana, que són un munt de coses. Demà publicarem un nou article amb fotos de la nostra estada a Hoi An. Només ens queden tres dies en aquest país i encetarem la següent etapa a Filipines. Esperem que el gaudiu i el compartiu amb tothom.
Sandàlies i Pols 