KONG LOR CAVE

Leave a comment Estàndard

Dos dies complets amb més de 16 hores de bus per arribar a Kong Lor, fent parada tècnica a Thakhek, un poble per on passa el riu Mekong que fa de frontera per l’oest amb Tailàndia. I què se’ns ha perdut a Kong Lor? En realitat tenim dues raons de pes per invertir tant de temps. Per una banda ens ve de camí en el nostre viatge cap al nord de Laos i per una altra banda volem visitar la sorprenent cova de pedra calcària Kong Lor Cave formada pel riu Hinboun que la travessa. Una cavitat enorme de més de 7’5 km de llargada per la qual accedeixes navegant amb una petita barca de fusta motoritzada. Tota una aventura que ens ha enamorat només trepitjar el petit poble que amaga aquest tresor. Un carrer amb quatre cases, tres hostals, camps d’arròs i muntanyes majestuoses molt escarpades. Un paisatge molt bonic per fora, envellit per la pluja i la boira, i bonic per dins. Hem trigat unes tres hores a completar el recorregut d’anada i tornada de la cova. La seva magnitud impressiona perquè és molt ample (fins a 90 metres) i alta (fins a 100 metres)… i fosca; i la barca de fusta, llarga i prima, que en qualsevol moment dóna la sensació que pugui omplir-se d’aigua. En alguns trams, l’aigua és tan poc profunda que cal baixar de la barca i empènyer-la per poder continuar uns metres més endavant.

A més hem coincidit amb una parella francesa molt agradable, en Nico i la Isabella, amb la qual hem compartit l’experiència de visitar la cova.

PHT_0221

En Nico i la Isabella compartint un refrescant bany a Kong Lor Cave

I com que sembla que no n’hem tingut prou, avui hem tornat a agafar una combinació de tuk-tuk i autobús per arribar a Vientiane fent 7 hores més trajecte. I demà hi tornem. Un altre bus de 9 hores ens espera per arribar a Luang Prabang. Com diu el refrany: No vols caldo? Doncs dues tasses!

DE CHAMPASAK A 4000 ISLANDS

Leave a comment Estàndard

De Pakse ens dirigim més al sud, cap a les 4000 Illes. Abans, però, fem una aturada a mig trajecte. Una combinació de bus i barca per travessar el riu Mekong ens deixa al petit poble format per un únic carrer, Champasak. El nostre objectiu és visitar el complex de Wat Phou, declarat Patrimoni de la Humanitat. Lloguem dues bicicletes i fem 18 km (anada i tornada) sota un sol de justícia. Wat Phou s’ho mereix. És un complex de temples de l’Imperi Khmer en ruïnes de més de 1500 anys d’antiguitat, amb arbres que creixen entre les pedres, monjos i moltes escales sinuoses amb un munt de cabres salvatges. Tot coronat per un temple i una font d’aigua sagrada que brolla per les escletxes d’una pedra de la muntanya Phu Kao.

L’endemà continua el viatge cap al sud. Tornem a travessar el riu Mekong amb barca, agafem un cotxe, un bus i una nova barca per arribar a la zona anomenada 4000 Islands. Una extensa àrea plena d’illes que s’acumulen en una part del riu Mekong que s’eixampla just abans de creuar cap a Cambodja. Ens allotgem a la petita illa de Don Det on ens esperen uns dies de descans. Passejar per l’illa a peu o amb bici és el principal reclam d’aquest indret. Ens encanta descobrir com viu la gent local i voltar entremig de les rialles dels nens mentre es banyen al riu, els porcs, les gallines i les vaques pasturant al mig del camí. Travessem el pont que uneix Don Det amb l’illa de Don Khon per banyar-nos al que ells anomenen la platja, Tha Sanam. També hem pogut seure entre els laosians a mirar com aposten en el seu esport preferit, la lluita de galls. I quan fa massa calor passem l’estona estirats a les gandules de la piscina del nostre hotel. I així anem fent fins que el sol es pon i surten milers d’insectes que voleien buscant qualsevol font de llum propera. Mai n’havíem vist tants. És el moment de retirar-se a l’habitació. Demà, serà un altre dia.

Per cert, la màxima ha tornat a complir-se: hem coincidit amb una parella encantadora que viatge amb moto pel sud-est asiàtic, l’Eva López i en Jordi Fabra. Ella és de Collbató i ell és d’Olesa, el món s’ha tornat a fer petit de cop i volta.

LAOS, EL NOSTRE 11è PAÍS

Leave a comment Estàndard

Una avioneta petita amb hèlixs ens porta fins a Laos. Aterrem al sud, a Pakse, en poc més d’una hora. Ja som al nostre onzè país.
Un cop instal·lats a l’hotel sortim a dinar els nostres primers plats laosians i de retruc coneixem en Gerry, un canadenc que fa divuit anys que viu a Laos i que molt amablement ens passa un munt d’informació vital sobre el país. Bon inici!

Pakse no és una gran ciutat ni és força interessant, però quan el sol no pica tant visitem el mercat local i un temple preciós, el Wat Luang. El millor de Pakse es troba al seu voltant, o sigui que toca recórrer l’entorn més proper i descobrir la zona anomenada Bolaven Plateau. Una extensió d’altiplans formada per un antic volcà, rica amb cascades, jungles frondosos, terres de cultiu i diversitat ètnica que descobrim a través d’un tour on visitem:

  • Tad Fane Falls, unes cascades dobles de 120 metres de caiguda emmarcades en un paratge molt bonic i molt verd.
  • Una petita plantació de cafè on degustar el cafè típic d’aquesta zona.
  • Un poblet molt autèntic ple de cases de fusta, camins de fang, porcs, parabòliques, nens jugant i taüts.
  • Tad Lor Falls, unes cascades grans i amples on fer una passejada seguint la vora del riu.
  • Phasuam Waterfalls, un riu on podem banyar-nos i jugar una estona amb nens i nenes. Una manera extraordinària d’acabar la jornada.

SETMANA 30, VÍDEO 30

Comment 1 Estàndard

Acabem la setmana fent un curs de cuina amb Nary Kitchen Restaurant & Cooking School perquè no hi ha millor manera d’acomiadar-nos de Cambodja que preparant alguns dels plats típics de la cuina khmer.

Hem elaborat quatre plats: Fish Amok, Beef Lok Lak, Cambodian Sour Soup i, per postres, Sweet Banana. Un plaer aprendre a cuinar-los i un plaer encara més gran menjar-se’ls! Com diria en Marc Ribas al programa Cuines: Brutal!

Amb la panxa ben plena us deixem el resum setmanal i marxem a fer una llarga migdiada.

BATTAMBANG

Leave a comment Estàndard

I ja tornem a estar al bus. Aquest cop anem a Battambang, al nord-oest de Cambodja, on hi estarem 5 dies. Una ciutat plena d’història i amb molts llocs interessants per visitar. Sense perdre el temps contractem un tour de dos dies amb un noi encantador, en Savat, altrament conegut com a Polo i el seu Tuk Tuk.

Durant aquests dos dies visitem un munt de coses. En Savat ens mostra i ens explica aquelles coses que només la gent que viu a Battambang coneix, com l’estàtua d’un home amb un bastó màgic que dóna nom a la ciutat, el pont penjant Plov Thney, el complex Kampong Pil Pagoda i les seves tombes budistes, el poblet de pescadors, el Bamboo Train on pots circular per les antigues vies de tren dalt d’una plataforma motoritzada, el monument i la presó de Killing Fields on pots conèixer la història més fosca de Cambodja, els arbres on habiten centenars de ratpenats de la fuita increïblement grossos o una granja de cocodrils amb més de 600 exemplars. Fins i tot ens porta a casa de la seva família o ens ensenya alguns dels àpats més extravagants de Cambodja com les rates de camp a la barbacoa o els ous d’ànec amb embrió inclòs!

IMG_3721 còpia

Savat, Polo Tuk Tuk – Whatsapp: +855 81 228 838

Ara, el més destacat de tot són els temples que hi ha pels voltants de la ciutat:

Wat Phnom Banan, una preciositat de temple amb cinc torres que s’alcen al capdamunt d’un turó amb uns 358 esglaons interminables.

PHT_8722

Phnom Sampow Pagoda. Un altre temple situat al damunt d’una muntanya on hi ha unes vistes impressionants als camps de cultiu d’arròs, pagodes, temples amb murals, molts micos, estàtues que representen l’infern i coves com la Killing Cave, on van ser assassinats molts ciutadans innocents o la Bat Cave on, quan el sol es pon, pots veure com surten a menjar entre 5 i 10 milions de ratpenats.

PHT_8880

Ek Phnom Temple, un conegut temple Khmer del s. XI pràcticament en runes, envoltat d’un llac ple de nenúfars, una pagoda plena de murals i un buda gegant de color blanc de 25 metres d’alçada.

PHT_9090

Battambang ens encanta i amaga molts secrets. Esperem acabar de descobrir-los tots durant els següents dies que ens queden.

DE KAMPOT A KAMPONG CHHNANG

Comments 2 Estàndard

Ens dirigim una altra vegada cap al nord de Cambodja i això significa que cal tornar a fer moltes hores de carretera amb el tràfic, les botzines i els avançaments d’infart. Des de Sihanoukville agafem una furgoneta cap a Kampot. Una petita ciutat de vida tranquil·la que hi ha al costat del riu Kam Chay i molt a prop del nostre proper objectiu: un tour pel Bokor National Park. El parc es troba dalt d’una muntanya on la temperatura més baixa i amb una boira densa en constant moviment ens fa oblidar la calor durant tot el dia. Res ens pot fer més feliços! A més la boira dóna un aire misteriós que lliga perfectament amb les runes dels edificis de l’època d’ocupació francesa que visitem com el Black Palace, l’Old Church o el ja restaurat Casino, el Lok Yeay Mao Monument (buda gegant assegut) o el temple Wat Sampov 5 Pagoda, on per cert, hi ha unes vistes impressionants. Finalment ens apropem a les Popokvil Waterfalls, unes cascades. Malauradament no és temporada de pluja i les veiem amb molt poca aigua. Una autèntica llàstima. El tour finalitza amb un agradable creuer pel riu Kam Chay durant el capvespre on podem veure algunes cuques de llum entre les branques dels arbres.

De Kampot marxem cap a Kampong Chhnang combinant una altra vegada furgoneta i bus durant quasi set hores de viatge. Però el trajecte val la pena, ja que arribem a temps de visitar el seu poble flotant. És una passada veure com la gent pot viure en un poble construït literalment sobre l’aigua, amb un munt de petites cases fetes de fusta i canyes amb teulades d’alumini a cada banda del riu, entre plantes que floten i barques que van amunt i avall constantment. Tothom qui ens veu ens saluda amablement i ens mostra un gran somriure. Mentre naveguem pel poblat amb la nostra petita barca veiem molta gent asseguda als balcons de les cases, reunits entre amics o mirant la novel·la de torn; alguns fent neteja del peix que han pescat, altres jugant a l’aigua, vetllant pels menuts, preparant el menjar o bé passant les hores descansant dalt d’una hamaca al costat del gos que borda quan hi passem pel davant i ens segueix saltant de barca en barca. I en el nostre cap un únic pensament: com deu ser viure el dia a dia en aquest entorn? Creiem que la pregunta ens rondarà pel cap durant força temps. I és que visitar un dels molts pobles flotants a Cambodja ha de ser una visita obligada si mai veniu per aquí.