GILI AIR

Leave a comment Estàndard

Deixar Ubud per traslladar-nos, via fast boat, a la mitjana de les illes Gili, molt properes a Lombok. Gili Air no és una illa paradisíaca com un es pot imaginar, amb muntanyes i vegetació abundant, però tampoc li fa falta. Sense cotxes ni motos i amb poc turisme per no dir gens. Amb una hora de passejada pots donar la volta a tota l’illa seguint la seva costa. Un lloc on trobes tranquil·litat, pau, relaxament i el so constant de les onades. Aquesta és la seva carta de presentació. Però el veritable secret de l’illa s’amaga sota el mar. Unes aigües netes i clares, molt clares. Amb colors blau turquesa i una temperatura ideal tan si t’hi capbusses a les vuit del matí com a les sis de la tarda. Aquests dies la nostra principal activitat ha estat fer-hi snorkel i creieu-nos que és com banyar-se dins un aquari. Una visibilitat clara ens ha permès veure múltiples peixos de colors, coralls, roques, algues i les grans estrelles d’aquesta zona, les tortugues. Cada dia que hem fet snorkel hem pogut veure una tortuga i nedar al seu costat durant molta estona. Una experiència increïble!

Gili Air ens ha encantat. Passejar, prendre el sol o veure’n la seva posta, gaudir d’una refrescant cervesa local (bintang o bintang radler que porta llimona natural), esmorzar pausadament o menjar davant del mar, pensar, escoltar música en viu, llegir, contemplar el cel estrellat, xerrar amb la gent local, quedar-se en “standby“… en definitiva respirar.

IMG_6744

La Nelly, una noia simpatiquíssima a la qual hem llogat cada dia l’equip d’snorkel i practicat mútuament l’anglès. Un tresor enmig de l’illa.

Demà, últim dia, farem un tour per les tres illes, Gili Air, Gili Meno i Gili Trawangan per veure nous punts on fer snorkel. El proper objectiu que ens estem proposant és Lombok i el seu volcà Rinjani.

DE BROMO A BALI

Comments 4 Estàndard

Decidim deixar Yogyakarta i contractem un tour a molt bon preu que inclou el trajecte cap a Bali (Denpasar) passant pel volcà Bromo. El tour inclou:

  • Minibus amb un aire condicionat defectuós que va deixar l’equipatge d’uns companys francesos completament xop, ja que perdia aigua durant les 13,5 h que va durar el trajecte. Cal destacar que una cosa és veure el caos circulatori a Indonèsia i una altra és viure’l des de dins: dos carrils que es poden transformar en quatre, avançaments “in extremis” per la dreta o l’esquerra indistintament, contínues que no existeixen, moltes botzines i tensió, molta tensió. Hem dit que el trajecte durava 13,5 h, oi? Buf…
  • Nit d’hotel a peu del volcà amb una habitació molt simple amb uns llençols i un vàter d’higiene “no t’hi fixis gaire”. Això sí, dutxa amb escalfador per sorpresa nostra (creieu-nos, fa bastant fred un cop ets a peu del volcà).
  • Jeep fins a un mirador per veure sortir el sol (ens vam llevar a les 2.30 h de la matinada i és una experiència increïblement preciosa de veure) i jeep fins al volcà per accedir al cràter, prèvia caminada d’uns 40 minuts.
  • Esmorzar a l’hotel sorprenentment bo i transport en el mateix minibus del dia anterior (2  h de trajecte fins a connectar amb un altre bus local).
  • Transport en bus local fins a la parada de Denpasar, Bali, amb el ferri inclòs amb una durada total de 12 h. Ben equipat, amb coixí i manta a cada seient que fins i tot el German s’acaba posant degut a la potència extrema de l’aire condicionat.   I sorpresa final ja que no ens va deixar al centre de Denpasar sinó a Mengwi, a uns 40 minuts amb cotxe fins al nostre hotel. Gràcies a l’app GoJek ens va sortir el tram final a un preu raonable perquè arribant a les 11 h de la nit a Mengwi els taxis ens volien cobrar un munt d’IDR (moneda local a Indonèsia).

Tot això (experiències i amistats que vam fer durant les hores i hores de carretera a part) per un mòdic preu de 31  € per persona.

Arribats a Bali, passem dues nits a Denpasar, la seva capital. La primera nit, després de l’odissea de viatge, arribem just a temps per escoltar en Puigdemont i dormir. L’endemà descobrim la platja Green Bowl, una meravella verge i pràcticament per nosaltres sols. Això sí, la tornada ens és complicada perquè està molt allunyada i amb prou feines hi ha cotxes del servei GoJek i els taxis ens demanen una autèntica barbaritat de diners per fer el mateix trajecte. Finalment, i després d’una llarga espera de dues hores i combinant servei de moto i cotxe, ens plantem a la platja de Kuta per veure la posta de sol i fer un bon àpat (el primer i únic del dia). Demà buscarem tranquil·litat i descans durant uns dies a Ubud, un poble interior més petit i acollidor. Us mantindrem informats!