Llevar-se a les 7:30h i esmorzar. Agafar tricicle a les 8:00h i fer un trajecte de 40 minuts fins al port de Siquijor. Esperar al ferri de les 10:30h que en una hora i vint minuts ens deixa a Dumaguete. Tornar a negociar preu per un altre tricicle per arribar a la Ceres Bus Terminal en 15 minuts. Una hora més en bus (mirant Asian Got Talent) fins a Malatapaya. Caminar 10 minuts més fins a la platja i esperar a uns altres turistes per poder compartir un bangkas. Així que tenim temps per dinar a una parada típica de menjar filipí (una parada de carrer plena d’olles amb diferents menjars on pots triar el que vulguis). Trobar finalment uns menorquins i poder completar el nostre llarg viatge fins a Apo Island. 30 minuts en bangkas i ja estar a una nova illa que ens proporcionarà grans sorpreses. Hi estarem 3 dies.
Ens allotgem a Liberty Lodge and Dive Resort a pensió completa, així que només ens hem de preocupar de passar-ho el millor possible. Apo Island és una illa petita, sense gaire turisme, amb una petita platja principal, un far, un poblet al centre de l’illa i amb restriccions d’electricitat. A primera vista no sembla gran cosa, però amaga un gran tresor sota el mar que no triguem a descobrir. Una gran extensió de corall increïblement vistós, amb múltiples formes i colors, ple de peixos de tot tipus i moltes no, moltíssimes tortugues, més de les que ens esperàvem veure inicialment, algunes enormes. En un sol dia fent snorkel n’hem vist més de 20 i la sensació de poder nedar al seu costat, intercanviar mirades, veure com mengen o com es mouen i admirar tot el paisatge que les rodegen és brutal. Hem quedat tan impressionats que hem decidit fer un parell d’immersions que organitzen des del mateix hotel a un preu immillorable. Ha sigut una autèntica passada. Hem pogut gaudir d’una bestialitat del fons marí acompanyats només pel so del regulador quan aspires o expires l’oxigen. Descobrir aquest tresor que reposa sota unes aigües cristal·lines i nítides, que permeten una visibilitat del fons marí extraordinària, ha estat una sensació indescriptible.
També recordarem les postes de sol, molt boniques i acompanyades pels crits dels nens i nenes de l’illa que juguen a la platja des que surten de l’escola fins que la llum marxa. El fet que a les 22:00h ja no hi hagi llum en tota l’illa fa que el cel adquireixi un protagonisme absolut, així que estirar-nos a la sorra i mirar el cel estrellat ha estat una altra sorpresa. No hem deixat passar cap nit sense la nostra ració d’estels acompanyada de bona música d’alguns locals que toquen la guitarra i canten.
A més també hem conegut gent collonuda amb els quals hem voltat per tota l’illa, passejant pels seus camins que porten fins a cales apartades, miradors o el seu punt més alt on hi ha el far. Podem dir que hem gaudit d’Apo Island per mar, terra i aire.
Sandàlies i Pols 