STANDBY

Leave a comment Estàndard

Des que estem a Koh Tao ens trobem en “standby“, és a dir, en espera. Consumim un mínim d’energia per descansar i gaudir d’una illa de la qual podem confirmar que encara ens enamora. Llevar-se tard, esmorzar cada dia mirant el mar, fer una estona de piscina o de platja davant de casa, menjar, prendre’s una cervesa o un suc natural en una bonica terrassa davant del mar tot escoltant música en directe, trucar a la família per fi amb un bon wifi, agafar la moto i sentir-se lliure descobrint racons de l’illa, veure la posta de sol quan els núvols ho permeten, planificar la resta del viatge que ens espera i mirar una bona pel·lícula des del llit. Aquesta és la nostra rutina aquests darrers dies i de la qual sembla que no ens avorrim. 12 dies se’ns faran curts, això segur!

KOH TAO, LA NOSTRA ILLA

Comments 2 Estàndard

Durant unes vacances d’estiu, saps quan et trobes un lloc del qual t’hi enamores? Per nosaltres Koh Tao és un d’aquests. Una illa de la qual en guardem un record especial per tot el que hi vam viure ara ja fa més de set anys. Sempre havíem dit bajanades com la de retirar-nos aquí, deixar les feines i muntar un quiosquet davant de la platja, comprar-hi una segona residència on passar tots els estius… En fi, pensar i tenir fantasies de com deu ser viure en una illa com aquesta.

Doncs ara que teníem la gran oportunitat d’estar-hi, no ens podíem fer enrere, oi? De seguida que vam planejar tornar a Koh Tao ho vam tenir clar. Així que hi estarem 12 dies per complir el nostre desig. Per arribar a l’illa hem fet un viatge en bus des de Bangkok fins a Chumphon (de les 5.30 del matí a les 13.00), i després hem agafat el ferri de la companyia Lomprayah fins a Koh Tao. Tenim l’hotel a primera línia de mar, Koh Tao Regal Resort, amb una habitació just davant de la piscina i de la platja, i ens encanta! No podem començar millor!

A més, només arribar hem quedat tranquils de com el pas del temps ha respectat bastant la seva imatge. Aquests dies veurem si ha respectat la seva essència. A primer cop de vista, hi ha un munt de noves construccions, nous resorts de luxe, restaurants més moderns, un tou de companyies de submarinisme, els carrers principals asfaltats, però al mateix temps reconeixem l’entorn i les sensacions. Continua sent un lloc on tothom si pot trobar còmode tant si t’agrada la festa com si t’agrada la tranquil·litat. Fins i tot hem visitat en Zigor, el nostre primer instructor de submarinisme amb el qual ens vam treure els títols Open Water i Advanced durant les vacances de 2009 i 2010 respectivament. El tipus està igual! Ens ha convidat a fer una cerveseta i un watermelon shake i hem aprofitat per xerrar una estona de tot aquest temps i de tornar a fer unes immersions durant aquests dies a la seva escola Pura Vida Diving Koh Tao. Ja tenim ganes d’explorar a fons Koh Tao i descobrir com és la sensació de viure en una illa paradisíaca.

MELAKA

Leave a comment Estàndard

Deixem la fresca i tornem a la calor. Arribem a Melaka fent dos viatges en bus (el primer de 4 hores i el segon de 2 hores) perquè des de Cameron Highlands no n’hi ha cap que vagi directe. Ara, els busos que fan aquests trajectes són sorprenentment còmodes així que el viatge no es fa pesat.

Un cop instal·lats a l’hotel de Melaka, aquest cop amb piscina, ens prenem les coses amb calma i gaudim de l’habitació i de la piscina. Combinem descans a l’hotel i visites al centre històric de la ciutat. Estem aprofitant per planificar els següents passos del viatge i cerquem molta informació per internet. Un cop més fem servir el servei de Grab per apropar-nos als punts principals de la ciutat i tornar a l’hotel. Ens encanta com n’és de fàcil, ràpid i barat aquest servei. A Melaka visitem un cop més el centre històric que, igual que GeorgeTown i Ipoh, va ser declarat Patrimoni de la Humanitat. Tres de tres. És un plaer passejar pels carrers i aturar-se en aquells racons o punts de la ciutat que et desperten un interès ja sigui per la construcció de l’edifici, un mural pintat en una paret, una botiga artesanal amb encant, la imatge d’un conjunt de cases d’una part del carrer, una parada de menjar o un llangardaix enorme, aquí li diuen lizard, que sorgeix d’una cruïlla per submergir-se ràpidament dins l’aigua del riu que travessa la ciutat (a Malàisia n’està ple de llangardaixos enormes i és fàcil trobar-ne per tot arreu). També hem aprofitat per fer un creuer pel riu de dura uns 40 minuts i tenir una altra perspectiva de la ciutat i al mateix temps descansar les cames. Tot i que el bany que fem a la piscina de l’hotel quan tornem també ajuda. Melaka és molt bonica, però massa turística pel nostre gust. Només cal caminar (intentar caminar-hi millor dit) per Jonker Street, el seu carrer més famós ple de botigues, parades de menjar i on munten el Night Market per adonar-se’n. Si hem de triar una de les tres ciutats que hem vist: GeorgeTown, Ipoh i Melaka, molt semblants en proposta turística entre elles, ens quedem amb la primera sense cap mena de dubte.

Els dos últims dies a Malàisia els passarem a Kuala Lumpur una altra vegada. La Tessa i el Beren ens acolliran a casa seva. Haurem de preparar un bon àpat en senyal d’agraïment.