EXPLORANT L’ILLA SUD

Leave a comment Estàndard

3237 quilòmetres conduint per paisatges increïbles, recorrent l’illa sud travessant camps, boscos, platges, rius, llacs, turons i muntanyes que cada cop són més i més altes. Nova Zelanda ens té el cor robat. És el país dels Oh!, Ah!, Uau!, i moltes altres exclamacions que no sabíem que existien fins que et surten irremeiablement, de ben endins, quan et trobes al davant de la naturalesa més punyent i veus coses com aquestes:

  • La Cape Foulwind Walkway, una caminada curta destacada de 6’8km que voreja la magnífica costa de Westport fins a arribar al far i on pots veure també una colònia de foques que viu a la zona.

PHT_0704

  • La platja de Westport que tenim just davant el càmping, ja que la llum que s’hi reflecteix sobre la sorra durant la tarda la converteix en un mirall. Realment un efecte molt bonic de veure.

PHT_0775

  • La Charming Creek Walkway, una altra caminada destacada prop de Westport de 20 km que vam completar amb cinc hores i mitja. Segueix l’antiga via d’una mina. El camí passa pel costat del riu en un primer tram que és preciós, amb coves, ponts penjants, cascades impressionants i restes de maquinària o vagons entremig de la malesa. Finalment travesses un bosc fins a arribar al forat de la mina (actualment no s’hi pot accedir).

PHT_0802

  • Les Pancake Rocks Blowholes es troben a Punakaiki i és una zona amb roques de textura laminada impressionants que estan davant de la costa. Quan la marea és alta pots veure l’espectacle de les ones que trenquen amb molta força contra les roques i fins i tot es formen columnes de vapor d’aigua amb un so característic. Una parada obligada de les moltes que fem en aquesta passada de carretera costanera.

PHT_1203

  • Arthur’s Pass, un port de muntanya que connecta la costa oest amb la costa est. Potser és un dels paisatges més bestials que hem vist fins ara. Aquí hem vist muntanyes, extenses valls amb rius i més muntanyes que cada cop superen en bellesa a les vistes anteriorment. Un autèntic espectacle visual que ens ha deixat sense paraules. També hem pogut veure el tresor nacional neozelandès, el Kea o lloro de muntanya.

PHT_1544

  • Dormir a Hawdon Shelter, una zona lliure d’acampada que fa frontera amb el parc nacional Arthur’s Pass on hem gaudit, una vegada més, del cel estrellat més bonic que mai hem vist amb la via làctia en tota la seva esplendor.

PHT_1711

  • La Devils Punchbowl Walking Track. 2’6km per enfilar-se fins a unes cascades molt vistoses i amb una caiguda molt llarga.

PHT_1507

  • Kura Tawhiti o Castle Hill, uns turons verds plens de roques disseminades que ens han recordat a la nostra estimada muntanya Montserrat per la sega forma i textura. A més el teló de fons són les muntanyes del Arthur’s Pass National Park i del Craigieburn Forest Park. Un lloc sorprenent que desprèn màgia quan hi passeges.

PHT_1626

  • La Hokitika Gorge, uns gorgs d’aigua gelada amb un color turquesa intens únic.

pht_1798.jpg

  • La Franz Josef Walking Track, una altra caminada curta on t’apropes al conegut glaciar Franz Josef passant entre majestuoses muntanyes a cada banda. Ja vam estar-hi a l’hivern de fa quatre anys i és alarmant veure’n el retrocés.

pht_1850.jpg

En fi, que no parem. Estem esprement al màxim la nostra casa sobre rodes, caminant més que mai i fruint més que mai. Nova Zelanda és una nova aventura dins de la gran aventura que és sandaliesipols. Ara sí que donem sentit al nom del nostre estimat blog.

 

Una foca a Cape Foulwind
Cape Foulwind ens regala el nostre primer arc de sant martí
Detall de la boira del matí camí de Cape Foulwind
Càlcul de distàncies a Cape Foulwind
Detall del camí de Charming Creek i les antigues vies
Detall del camí de Charming Creek
Un ocell força amigable a Detall del camí de Charming Creek
Detall del camí de Charming Creek
El German creua el pont de Charming Creek
El Jaume jugant amb l’aigua a Charming Creek
La cascada de Charming Creek i el seu arc de sant martí
Una columna de vapor d’aigua a Pancake
Una ona trenca contra les roques de Pancake
La carretera que segueix la costa camí de les Pancake
Paisatge prop de les Pancake
Hokitika Gorge
El German sota la cascada a Devils Punchbowl
La carretera que travessa Arthur’s Pass
Paisatge d’Arthur’s Pass
El Kea o lloro de muntanya
Paisatge d’Arthur’s Pass
Paisatge d’Arthur’s Pass
Arthur’s Pass és una passada, oi?
Castle Hill
El cel des de Hawdon Shelter
Detall del glaciar de Franz Josef

 

NOVA ZELANDA, ILLA SUD

Comment 1 Estàndard

Finalment som a la capital de Nova Zelanda, Wellington. Hi arribem tard, cap al vespre, després de conduir moltes hores. La recompensa és trobar una última plaça a la zona lliure d’acampada que hi ha a Owhiro Bay, als afores de la ciutat, aparcats davant d’una platja increïble amb un cel estrellat on la Via Làctia és perfectament visible. L’endemà tenim mig dia sencer per visitar la capital i no desaprofitem l’ocasió: conduir per la bonica carretera costanera, gaudir com nens petits veient els avions i les avionetes aterrar a l’aeroport pràcticament a peu de pista, pujar al Mont Victòria per veure unes vistes privilegiades de la ciutat i visitar el museu Te Papa amb la seva sorprenent exposició sobre la Primera Guerra Mundial.
A les cinc de la tarda ja som dins el ferri Interislander que en tres hores i mitja ens porta a l’illa sud. Un cop baixem del vaixell ens dirigim a les zones d’acampada lliure però les trobem totes plenes. És més complicat del que sembla trobar places en aquests llocs perquè van molt buscats i a més arribem massa tard, però el rànger que vigila un dels càmpings ens facilita la direcció d’una altra zona molt bonica i situada davant de la platja: Wairau Diversion Reserve. Des d’aquí iniciarem la nostra ruta per l’illa sud.
De moment el paisatge sembla més abrupte, amb molta més muntanya que no pas turons, moltes més ovelles que vaques, platges, rius i moltes vinyes. Una altra vegada tenim al davant paisatges de postal o de pel·lícula. Ja sabíem que l’illa sud és encara més bonica que la nord i per això aquí hi passarem dues setmanes. De moment el més destacat és:

La parada al riu Pelorus (escenari que va servir com a decorat per al film “El Hobbit” a l’escena dels barrils) on hi ha un pont i unes basses d’aigua molt clara i molt freda. Aquí hi fem un bany ràpid i coneixem les molestes “sandflies” o petits mosquits de sorra que et piquen per tot el cos. Malauradament estan presents durant aquesta època de l’any i per tota la costa oest.

PHT_0276

La caminada de 4 hores que fem pel Parc Natural Abel Tasman. Un parc preciós on es fusiona d’una manera extraordinària la muntanya amb el mar formant unes cales on trobes l’aigua gelada del riu i l’aigua salada del mar. Durant la passejada podem veure els ocells Wekas que són molt semblants als Kiwis i també coincidim amb una parella amb la qual vam estar a Bromo el primer mes de viatge, ara ja fa sis mesos, en Justin i l’Stephanie. El món és molt petit, oi?

PHT_0443

El llac Rotoiti. Una parada obligada, ja que la zona és una postal viva. Ja hi vam ser a l’hivern i aquest cop repetim passant una nit a un càmping just davant del llac.

PHT_0476

De moment aquí estem. Esperant a fer el sopar i a que surtin els estels per tornar a fruir del cel neozelandès. Bon profit i bona nit a tothom!

Figures de tamany gegant a l’exposició de la 1ª Guerra Mundial
Heu vist quin cel?
Llevar-se davant la platja és molt guai
Vistes de la carretera que voreja la costa cap a Wellington
Wellington
La platja d’una de les zones d’acampada a l’illa sud
Els turons són igual de verds però més grans a l’illa sud
El German es tira al riu Pelorus
Abel Tasman, el punt final de la nostra caminada: Stillwell Bay
Abel Tasman
El riu que desemboca al mar a Abel Tasman
Un Weka o rascló passa davant nostre a Abel Tasman
Marea baixa a Abel Tasman
Abel Tasman és un lloc preciós
Nosaltres amb en Justin i l’Stephanie
El capvespre al llac Rotoiti

NOVA ZELANDA SOBRE RODES

Leave a comment Estàndard

Ja portem més de 1500 km conduint per l’illa nord de Nova Zelanda i estem encantats. Amb la nostra furgoneta portem la casa a sobre i ens instal·lem allà on volem o podem combinant càmpings amb zones lliures d’acampada o mig amagats en un carrer. La veritat és que continuem al·lucinant amb els paisatges d’aquest país i no deixem d’aturar-nos a tot arreu on podem. Cada quilòmetre que fem, tan si fa sol com si plou, és un regal per la vista i no volem que això s’acabi. Nova Zelanda és com un mantell verd amb turons i muntanyes on algú s’ha dedicat a posar-hi elements decoratius que combinen a la perfecció: ara poso uns arbres agrupats, després un de solitari i més enllà un arbre caigut. Ara unes ovelles, cavalls, llames i, sobretot, posem-hi vaques: primer que siguin totes negres i després unes amb taques i algunes que mostrin la seva silueta a contrallum dalt d’un turó. Aquí hi van uns troncs apilats i allí unes tanques desgastades i plenes de molsa. Aquí un pom de flors per donar un toc de color entre la gespa i allà uns matolls de múltiples formes i tons. També una bústia vella amb una casa solitària o millor agrupades que fan més goig. Afegim uns núvols repartits per tot el cel i que la seva ombra segueixi els cotxes quan circulen per la carretera. Tot és bonic. Tot està a lloc. Tot combina.

De tot el que hem vist aquests darrers dies destaquem:

  • La 90 Miles Beach. Una platja que fa que les vistes a Austràlia quedin petites al seu costat. És tan gran i llarga que fins i tot es considera carretera i els cotxes que porten rodes adequades hi poden circular. A més la zona és plena de tellerines que pots agafar ensorrant la mà uns centímetres just on trenquen les onades. A què no sabeu què vam sopar aquell mateix dia?

PHT_9241

  • El Parc Arai Te Uru. Una zona de platja on es combina el color verd dels boscos, el blau turquesa del mar i el groc d’un turó desèrtic. Un contrast que fa gaudir la nostra vista mentre dinem.

PHT_9311

  • El Kauri Big Tree o Tane Mahuta. Trobem aquest arbre gegant travessant el preciós bosc de Waipoua. Diu la llegenda que té més de 2000 anys i mesura 51,5 metres d’alçada i el seu tronc fa 13,8 metres de diàmetre. Increïble!

PHT_9381

  • La Cathedral Cove. Aquesta cova només és accessible amb la marea baixa. Toca llevar-se d’hora i fer una altra de les caminades curtes destacades, passejant per la platja i un bosc molt bonic. Aquí ens trobem amb l’olesà Salvador Ballús i la seva dona. Es confirma, una vegada més, que vagis on vagis sempre trobes algun olesà.

IMG_3057

  • La Hot Water Beach. Una platja molt bonica d’aigua fresca i onades força animades on, sorprenentment, pots crear el teu propi jacuzzi fent un forat a la sorra per fer brollar aigua molt calenta i combinar un bany termal amb un bany fred. Un altre bonic contrast que ofereix aquest país.

pht_9564.jpg

  • El Tongariro National Parc. Aquí ja hi vam estar però val la pena repetir certs llocs i aquest n’és un. Aquí realitzem la famosa Tongariro Alpine Crossing. Una caminada destacada llarga de 19,4 km. 7 hores, 7 minuts i 50 segons de caminada per uns paisatges declarats Patrimoni de la Humanitat: vorejant el volcà Ngauruhoe on en Frodo va llençar l’anell, pujant al cim del volcà Red Crater amb el seu color vermell, travessant les fumeroles que hi ha als tres llacs Emerald Lakes, vorejant el llac Blue Lake per finalment fer una baixada llarguíssima i eterna entre turons, matolls i un bosc. Això sí, el camí és ple de gent i sovint sembla la Rambla de Barcelona el dia de Sant Jordi.

PHT_9968

En fi, una setmana plena de bons moments i regals per la vista. Esperem que tot continuï igual de bé.

Vistes de la Tongariro Alpine Crossing
Vistes de la Tongariro Alpine Crossing
El Blue Lake
Dinant als Emerald Lakes
Vistes al Ngauruhoe durant el trekking
Ngauruhoe al vespre
Deixant l’anell al Mt. Ngauruhoe
Vistes del parc Arai Te Uru
Aixecar-se al matí i veure això!
L’arbre Kauri més important: Tane Mahuta
Agafant el sopar: tellerines fresques
La Cathedral Cove
Les nostres amigues les vaques
Unes bústies molt originals
Parar durant el camí és obligat si pots veure això
Tots els detalls són bonics a Nova Zelanda
Vistes durant el trajecte
I més vistes… Tot és tan bonic
Heu vist quin paisatge?
La Hot Water Beach és una passada

NOVA ZELANDA, ILLA NORD

Leave a comment Estàndard

Aterrem a Auckland després de 4 hores de vol. És el segon cop que visitem Nova Zelanda, però hi vam estar ja fa 4 anys durant l’hivern i aquest cop ho fem a principis de tardor. Aquest cop paisatge i temperatura són molt diferents. El nostre pla és agafar una “Campervan” (furgoneta amb cuina i bany) i recórrer les dues illes que formen aquest país durant 3 setmanes. La nostra primera parada és la ciutat d’Auckland, a l’illa nord. Tenim un dia per descobrir la ciutat abans d’agafar la furgoneta. Tot i tenir l’allotjament als afores ens dóna temps de veure l’Sky Tower, la St. Patrick’s Cathedral, el carrer principal Queen St i el seu port, just quan hi fan parada els vaixells que participen en la Volvo Open Race. També visitem el punt d’informació turístic oficial del país, l’i-Site per aconseguir mapes amb rutes i punts d’interès. Al vespre, coincidint amb les celebracions de l’any nou xinès, fan la festa l’Auckland Lantern Festival, al parc Auckland Domain on gaudim de bon menjar, de les múltiples llanternes que donen nom al festival i dels seus focs artificials. Un dia molt ben aprofitat!

L’endemà, després de fer les gestions i aconseguir la furgoneta, prendre consciència que la conducció ha de ser per l’esquerra i de fer la compra… tot canvia. El veritable viatge comença. Realment en tenim moltes ganes i de seguida comprovem, un cop més, que Nova Zelanda no ens defrauda.

Iniciem el camí anant cap al nord, direcció Whanganarei. Durant el viatge ens aturem a diversos punts, ja sigui per menjar, descansar o simplement fer unes fotos. Per moure’ns fem servir els mapes descarregats amb l’app de Google maps i una app que funciona offline, la Wikicamps, amb informació sobre zones d’acampada lliures o a preu reduït.

Gràcies a la informació que ens van facilitar a l’i-Site d’Auckland i per tal de gastar el mínim possible descobrir unes rutes per caminar destacades pel mateix govern neozelandès que són una passada. Per exemple, a Whangarei realitzem el Mount Manaia Walking Track, una caminada curta de 2 hores que travessa un bosc preciós, enfilant-nos a la cima del que fa temps va ser un volcà per gaudir d’unes vistes impressionants.

Però el més destacat, barat i imprescindible és gaudir de tot el que ofereix el paisatge d’aquest país. De seguida que ens posem en marxa poder veure meravella rere meravella. El paisatge és ple d’interminables turons i camps coberts de gespa fresca, verda i perfectament tallada, arbres i troncs plens de molsa solitaris realment bonics, boscos frondosos, un munt de vaques i ovelles pasturant i un cel ple de núvols densos, blancs i de gran alçada. Mai et canses de veure-ho, de debò.

I així anem fent aquests primers dies. Només esperem que tota la resta surti exactament igual. Res més.

Passejant pel port d’Auckland
L’Skyline vist des del port
El Lantern Festival
Una de les moltes llanternes exposades
Els focs artificials marquen el final del dia
Comença la ruta amb la furgoneta!
El verd, el color dominant del trajecte
Tots els detalls són bonics
Caminant per la Mount Manaia Walking Track
El cim del Mount Manaia
Vistes del llac a peu de la Mount Manaia Walking Track
Una altra vista, una nova aturada
Uns ànecs i gavines en un llac
Vistes del mar i i dels turons
Les vaques les trobes a tot arreu
Vistes del paisatge