ART I BON MENJAR A GEORGE TOWN

Leave a comment Estàndard

Arribem a Penang en ferri directe des de Langkawi. Tenim un hostal situat al cor històric de la ciutat, el Wassup Youth Hostel, i només arribar ja decidim que hi passarem tres nits. George Town és la capital de l’illa de Penang. El seu centre històric va ser declarat Patrimoni de la Humanitat pel seu estil arquitectònic colonial i pel seu art de carrer o “Street Art” que trobes repartit pels diferents carrers. Passejar pels carrers es converteix en un joc de pistes per intentar trobar mostres d’aquest art. Nosaltres, en tres dies, hem pogut veure més de 60 representacions artístiques. A més, George Town és considerat un dels millors llocs per menjar de Malàisia! Art i bon menjar, una barreja perfecte no trobeu?

Durant aquests dies agafar el mapa i marcar el recorregut dels diferents carrers per no perdre’s detall ha estat gairebé una obligació. La barreja cultural, les edificacions tan ben conservades, la vegetació, el gust pels detalls, les múltiples parades de menjar amb les seves olors i colors, les dues línies de bus gratuïtes, perdre’s pels carrerons de les cases de fusta construïdes sobre el mar de l’antic barri pescador (Clan Jettis) o passar-ho bé fent fotos a les múltiples expressions artístiques fan de George Town una ciutat especial i recomanable al cent per cent.

També ens hem escapat un matí per visitar el que diuen és el temple budista més gran del sud-est asiàtic, el Kek Lok Si Temple, situat dalt d’un turó. Un temple que ens ha enamorat. És enorme, ple de detalls, jardins molt ben cuidats amb flors i fonts, múltiples estàtues budistes i zones entremig de vegetació. Té una estàtua de bronze de Kuan Yin de més de 30 metres d’alçada i una Pagoda on veure unes vistes magnífiques de bona part de la ciutat. Un dels millors temples que hem vist mai. Impressionant.

LANGKAWI

Comment 1 Estàndard

Langkawi és una illa al nord-oest de la península de Malàisia, a tocar de Tailàndia. Hem fet base a la platja de Cenang. Una platja enorme molt maca, neta i molt turística també! El German diu que sembla un Lloret asiàtic. Però entre que vam arribar de nit i la pluja ha tornat a fer acte de presència no l’hem pogut gaudir gaire. El poc sol que hem tingut l’hem aprofitat per llogar una moto i veure les vistes de l’illa des de Panorama Langkawi. Aquest complex turístic ens ha sorprès ja que és com un gran parc temàtic ple d’atraccions, botigues, zones de menjar i massificat perquè els nens i nenes d’aquí ja estan fent les vacances de l’escola. És, amb diferència, la “turistada” més gran que hem trobat des que vam iniciar el viatge. Però un cop fet el trajecte amb moto calia aprofitar el dia, no? Per pujar al telefèric estàs obligat a comprar un paquet amb diferents activitats, així que vam triar el més econòmic. El pack inclou:

  • Anada i tornada fins dalt de la muntanya amb el telefèric SkyCab, el més inclinat del món amb 42°.
  • Experiència a l’SkyDome, una mena de sala amb projector esfèric on veus tres demostracions de vídeos en 360°. Una cutrada de 7 minuts que aconsegueix fer adormir els turistes xinesos asseguts al nostre costat.
  • Experiència SkyRex. Una atracció 4D amb temàtica de dinosaures.
  • Entrada al centre Art in Paradise 3D Museum on hi ha múltiples sales amb il·lusions 3D pintades a les parets.

Un cop dalt de la muntanya les vistes són impressionants i passejar per l’SkyBridge (es paga a part) mola bastant tot i el vertigen. Només per això ja val la pena el viatge, tot i la gentada. En fi, un dia diferent, inesperat, ple de cues però igualment divertit.
Volíem gaudir de més coses a Langkawi, però les previsions de pluja cada cop són més fortes i hem decidit marxar cap a Penang. A veure si tenim sort i podem esquivar el mal temps uns dies.

KOTA KINABALU

Leave a comment Estàndard

Tornem a Kota Kinabalu, o KK com ho diu la gent d’aquí, per passar els dos últims dies a Borneo. KK és la capital de Sabah, el Borneo malai. És un poble gran o una ciutat petita segons com es miri davant de la costa. Ens ha agradat força tot i que a primera vista no semblava tenir res d’especial, però amb dos dies hem pogut descobrir la zona portuària, on un munt de vaixells de pesca porten centenars de peixos i marisc fresc cada dia. És sorprenent la quantitat de parades de menjar que es munten cada vespre en aquesta zona per aprofitar-ho i, evidentment, és una oportunitat única per degustar “seafood” bo, de qualitat i barat. Prop de la zona també hi ha mercats locals plens de parades rudimentàries que formen passadissos estrets que conviden a passejar-hi relaxadament. Quedem captivats pels colors i les olors de les fruites, les verdures, les herbes, la carn o les desenes d’altres productes que no sabem ni què són. Hem pogut gaudir d’aquestes escenes durant la nit i durant el dia, i el contrast de com es veu una mateixa zona segons l’hora del dia ens ha fascinat. També hem pogut veure una posta de sol espectacular, potser una de les millors que hem vist mai!

L’últim dia l’hem aprofitat per visitar part del Tunku Abdul Rahman Park, un grup de 5 illes molt properes al port de KK: Gaya, Sapi, Manukan, Mamutik i Sulug. Nosaltres ens hem decidit per visitar Sapi i connectar després amb Manukan. Cada dia surten vaixells des de la terminal de ferris de KK i per un mòdic preu pots visitar-les en l’ordre que vulguis, pactant les hores de transport entre illes prèviament. Sapi és una illa petita amb aigües espectacularment cristal·lines. Pots veure-hi un munt de peixos de colors o entretenir-te mirant com es banyen els xinesos tapats de dalt a baix (alguns fins i tot combinen barret de palla amb salvavides) i l’art que tenen a l’hora de nedar. Manukan és molt més gran, amb una zona de platja molt bonica i amb rutes per caminar. Després del segon bany del dia, i d’un dinar senzill de quatre euros, hem fet una passejada d’un quilòmetre i mig per l’interior de la selva fins a un mirador. Un dia complet, amb molt bon temps que s’ha convertit en un comiat perfecte de Borneo.

 

TIP OF BORNEO

Comments 2 Estàndard

Arribats a Sandakan després de veure les tortugues marines fem camí cap a Tip of Borneo, la punta nord de l’illa. El viatge de nou hores el fem en dues parts. Primer fem el trajecte de Sandakan a Kota Kinabalu (KK pels amics). Ha estat un viatge llarg i pesat. Un cop arribats a la capital del Borneo malai ens trobem amb la sorpresa de tenir un problema amb la reserva de l’hotel i intentar solucionar-ho amb una noia xinesa que no parla res d’anglès ho complica tot. Passades dues hores de trucades, malentesos, nervis i algun crit aconseguim una nova reserva en un hotel pròxim al mateix preu. Toca descansar perquè l’endemà ens posem en marxa cap a Kudat.  Tres hores més de trajecte en furgoneta compartida, tot un xou que comença negociant preu i esperant que omplin tots els seients de passatgers per sortir.

Tres hores i mitja més tard ja som a Kudat, sota el Ria Hotel, punt de trobada per arribar a Tip of Borneo. Allí ens retrobem també amb les noies pamploniques, la Zule i la Núria. Finalment ens recullen amb un 4×4 per arribar a l’hotel que ens deixarà a tots sense paraules. Tampat do Aman és un ecolodge regentat per un anglès, en Howard, situat enmig de la selva amb els diferents serveis separats amb passarel·les de fusta. Per una banda la zona de les habitacions, que són cabanes de canya i fulles amb sostre mig obert, llits amb mosquiteres i un ventilador. Per una altra banda, els lavabos que són secs (com les latrines) i la zona de dutxes amb el sostre a l’aire lliure. Quan ens adonem de la distribució i l’entorn que ens rodeja, el primer que ens passa pel cap són tres idees clares: a mitjanit no ens atrevirem a anar fins als lavabos, caldrà posar-se repel·lent i la calor/humitat durant la nit serà difícil de suportar. Però val a dir que al final ens ha captivat el lloc i que hem passat unes nits fantàstiques sense mosquits i sense calor.

IMG_7693

En Howard, just després de deixar-nos a Kudat

I què hem fet per aquí? Disposem de transport gratuït cap a la zona de platges cada dia. El conductor ens deixa al Tip Top Restaurant a peu de platja. Així que, quan el bon temps ens ho permet (la pluja ens acompanya cada dia una estona) ens dediquem a fer un bany, caminem fins al Tip of Borneo per veure la posta de sol, visitem altres platges properes fent dit a la gent local que porta cotxe, ens quedem atrapats per la pluja inesperada sota un porxo, descansem i naveguem per la xarxa al chillout del Restaurant (que s’ha convertit en el nostre campament base), xerrem de política i de la vida amb en Tomàs, un surfista portuguès, riem i compartim experiències, ens enfilem a la part del darrere del 4×4 quan ens porta amunt i avall per sentir-nos com nens petits una altra vegada o mirem l’increïble cel estrellat buscant l’estrella de la creu del sud.

Però tot allò que és bo sempre acaba i avui ens hem acomiadat de la Zule i la Núria definitivament. Els nostres camins es tornen a separar. Hem decidit tornar a Kota Kinabalu per passar els dos últims dies a Borneo, visitar el país de Brunei un parell de dies i, finalment, volar cap a la península malaia de la qual només hem visitat Kuala Lumpur.