MELBOURNE, AUSTRÀLIA

Comment 1 Estàndard

Deixem Nova Zelanda per tornar a visitar Austràlia durant 15 dies, en concret la seva costa sud-est. Així que 4 anys després tornem a trepitjar Melbourne. Aquest cop tenim cotxe llogat i ens allotgem als afores, a casa de la Tina, una dona filipina encantadora que ens lloga a un molt bon preu una habitació amb bany propi per Airbnb. La casa la compartim amb el seu fill Richard i dues germanes indonèsies molt simpàtiques, la Vie-Vie i la Farida.
De seguida ens disposem a visitar el centre de Melbourne i també de seguida ens adonem que Melbourne és una ciutat caríssima. Trobar aparcament és complicat i el que trobem, a sobre és molt i molt car. Un cop aparcats ens apuntem a un tour gratuït que realitzen uns joves estudiants durant més de dues hores pel centre. També visitem la platja de St.Kilda plena de gent jugant a voleibol, corrent, passejant o pescant peixos. S’hi respira un ambient molt agradable i a més ens proporciona una grata sorpresa: poder veure una colònia de pingüins blaus al capvespre. Són molt petits i simpàtics i els pots veure de molt a prop entre les roques quan es pon el sol.

PHT_4553
Aprofitant els consells que en va donar el Miquel Àngel, el nostre amfitrió de fa unes setmanes quan vam estar a Gold Coast, també ens hem apropat a la Mornington Peninsula. Allí hem fet una caminada pel Point Nepean National Park fins al Fort Pearce, unes antigues restes fortificades de la segona Guerra Mundial.

PHT_4645

També hem visitat diverses zones de platja de les quals ens quedem amb la platja de Portsea, on trobem una roca erosionada pel vent i el mar anomenada London Bridge i la Cape Schanck Lighthouse amb un far molt bonic i unes escales de fusta que et porten fins a peu de platja on pots veure com s’alça una gran roca impressionant que anomenen Pulpit Rock.

PHT_4746

London Bridge

PHT_4786

Cape Schanck Lighthouse

Mornington Peninsula ens ha encantat i ha resultat ser el destí perfecte per fer una escapada d’un dia.

SETMANA 25, VÍDEO 25

Comments 3 Estàndard

Aquí us deixem el resum setmanal de la setmana número 25. A més us afegim unes quantes fotos del nostre trajecte final cap a la costa est per arribar a Christchurch. El paisatge s’ha tornat a transformar, recordant-nos l’illa nord, amb molts turons i camps interminables de gespa verda i ovelles, moltes ovelles, per una banda i el mar per l’altra. Hem anat fent aturades en certs punts (Aramoana Reserve, ShagPoint i KatikiPoint) on es poden veure foques i pingüins si tens sort. La veritat és que n’hem tingut força! També hem aprofitat per trepitjar una platja on es poden veure unes pedres misterioses i úniques anomenades MoerakiBoulders. Nova Zelanda és un país que mai deixar de sorprendre’ns i ha estat un plaer enorme conduir els 5374,4 km que hem fet amb la nostra caravana.

Ara ja som a l’aeroport després de tornar la nostra casa sobre rodes. Ens espera una nit llarga perquè tenim el vol cap a Melbourne, Austràlia, a les 6 del matí.

El vídeo:

I les fotos:

MILFORD SOUND

Leave a comment Estàndard

Ja tornem a estar a TeAnau, el poble que queda més proper al fiord de MilfordSound, Piopiotahi. Hi passem dos dies complets. Un amb pluja i boira i un altre amb sol, això sí, molt de fred els dos dies i és que a aquesta zona les temperatures oscil·len entre -3 i 10 graus. Després de buscar informació al i-Site del poble, de seguida ens disposem a fer els 120km de TeAnauMilfordHighway. Un viatge que ens porta directament al cor del FiorlandNationalPark. Una carretera que passa per paratges plens de valls, camps amb ovelles, llacs, boscos i muntanyes altes amb els pics nevats en un primer tram increïblement bonic. Els següents i últims 37km són d’infart. La carretera s’estreta i viatges al costat d’arbres a cada banda amb les branques plenes de molsa, seguint el curs del riu, mentre contemples un paisatge amb serralades nevades i pics altíssims. Enfilant-te a poc a poc i essent cada vegada més estret, les muntanyes s’apropen i es converteixen en parets altíssimes plenes de prims fils d’aigua que cau constantment. Una boira densa al capdamunt no et deixa veure el final i sembla que la paret de roca sigui infinita. El moment àlgid de tot el recorregut és el túnel Homer, a 945 metres d’altitud. El punt més alt i salvatge on la temperatura és molt baixa i la pluja es converteix en neu. Un cop traspassem el llarg i fosc forat que penetra la immensa paret ens espera un descens ple de corbes fins a arribar al port del fiord. Un viatge fascinant que hem viscut de totes les maneres possibles: amb neu, pluja, boira, durant la foscor de la nit i amb el sol radiant que per sort ha fet el nostre últim dia. Aquest any podem afirmar que hem pogut visitar la zona com cal i de tot el recorregut destaquem:

  • MirrorLakes: un llac on es reflecteixen les impressionants muntanyes nevades que el voregen.

PHT_2508

  • CascadeCreek: la zona d’acampada on passem la nit, ubicada entremig d’un paratge molt bonic amb boscos i muntanyes nevades amaga també una caminada sorprenent fins al llac Gunn travessant un bosc amb arbres plens de molsa que sembla tret d’un conte de fades, la LakeGunnNatureWalk.

PHT_2873

  • El creuer de dues hores que fem amb la companyia Go Orange a les 9h del matí pel fiord Piopiotahi. I la companyia és immillorable, ja que ho fem acompanyats d’una família basca encantadora que vam conèixer al glaciarFranzJosef: en Jon, la Mireia i els seus dos fills, Unai i Ane. Ens retrobem de nou també amb el Justin i l’Stephanie, la parella que vam conèixer a Indonèsia fa sis mesos i que ens vam retrobar fa dues setmanes a l’Abel TasmanNationalPark. A més ens fa un dia esplèndid tot i el fred i el vent. Per fi el cel està clar i la visibilitat és molt bona. Així doncs gaudim d’un paisatge extraordinari navegant pel mar entre muntanyes molt altes, cascades, foques i dofins.
PHT_3366

El German i el Jaume amb la família basca

  • The Chasm, una caminada curta per veure una cascada que baixa amb una força terrible tot deformant i allisant la roca per on passa. Quan ho veus, de seguida te n’adones de la quantitat d’aigua que rep el Milford Sound durant tot l’any.

PHT_2664

  • La KeySummitTrack, una caminada de 3 hores on t’enfiles per la muntanya travessant un bosc humit ple de falgueres i arbres amb molta molsa fins a una alçada on veus perfectament les serralades del voltant plenes de neu i en el punt més alt les vistes al llac Marian. Unes vistes privilegiades i úniques.

PHT_3614

I ja està! No hem tingut més temps ni forces. Molt contents i força cansats tornem a TeAnau on passem la nit. Demà ja anem cap a la costa est, fins a Dunedin, per iniciar la tornada cap a la capital de l’illa sud: Christchurch.

PLUJA I MÉS PLUJA

Leave a comment Estàndard

Tard o d’hora havia de passar. Un país tan verd i amb tants llacs ha d’alimentar-se per mantenir-se en forma i, finalment, aquests dies la pluja ha fet acte de presència. Això ens ha obligat a fer canvis de plans i suspendre algunes caminades previstes. Ara, de seguida que la pluja és menys forta o el sol surt una estona aprofitem per visitar tot el que podem, com per exemple:

  • Les Fantain Falls, de camí al HaastPass, una cascada que desemboca en un ample riu ple de pedres apilades pels múltiples visitants.

PHT_1894

  • La Blue Pools Track, una caminada curta de les destacades que travessa un bosc ple d’arbres amb molsa i ponts suspesos fins a arribar a un riu, suposadament de color blau però amb tanta pluja el color era més aviat marronós.

PHT_1947

  • Els llacs Wanaka i Hawea, enormes i rodejats de muntanyes majestuoses. Conduir per aquesta carretera és un plaer per a la vista.

PHT_1964

  • El llac Pukaki i el llac Tekapo, amb el seu color blau únic i envoltats d’un paratge excepcional. Des del llac Pukaki es pot veure també el Mount Cook, la muntanya més alta de Nova Zelanda. A més té una zona d’acampada lliure on passem la nit davant d’aquesta vista privilegiada.

PHT_2017

  • El Lindis Pass, un port de muntanya on passem per apropar-nos al Mount Cook. Està ple de turons sense arbres molt propers els uns dels altres, amb diferents alçades i amb els tons de la tardor: groc, ocre, marró, gris i verd. A més la pluja fa que aparegui una boira baixa que afavoreix encara més el paisatge. Increïblement fascinant.

21-3 - 26 de 58

  • La Hooker Valley Track. 10 km seguint el curs del riu entre muntanyes altíssimes plenes de glaceres amb cascades i ponts suspesos fins a arribar al llac d’aigua gèlida format pel mateix glaciar del Mount Cook. Un paratge preciós. Llàstima del mal temps, el fred i el vent.

PHT_2108

I així anem fent, amb la companyia de la pluja constant, conduint cap al sud en direcció al MilfordSound i desitjant que el bon temps aparegui per tornar a gaudir al màxim del paisatge sense perdre’n detall. Encreuem els dits?